La platja més buscada per veure la posta de sol a Eivissa rep gairebé tres vegades els turistes que pot acollir

Platges de Comte, enclavament de la costa de Sant Josep (Eivissa), és una de les platges preferides dels turistes que visiten l’illa, principalment per les seves aigües cristal·lines i les nombroses opcions que ofereix per contemplar la posta de sol. Aquest estiu, aquesta successió de cales ha tornat a ser un exemple de la saturació turística. El 4 d’agost, a les tres de la tarda, 1.513 persones ocupaven tant les platges com les zones de bany, segons un estudi de l’Observatori de Sostenibilitat de la Fundació IbizaPreservation. Tanmateix, la capacitat de càrrega màxima s’estima en 537 persones, de manera que durant els mesos de temporada alta es pot arribar a gairebé triplicar la capacitat de càrrega màxima estimada.

L’estudi s’ha publicat enmig del debat que fa temps que és sobre la taula: hi ha un malestar cada vegada més gran entre la població de les Illes Balears a causa de la turistificació, que engoleix els espais naturals i transforma la fisonomia pròpia de l’arxipèlag balear. Mentre les institucions –gairebé totes governades pel PP, totes en el cas eivissenc– aposten per la “contenció” i la “moderació” en l’arribada de turistes, altres organitzacions socials consideren que l’objectiu ha de ser el decreixement. En el cas d’espais com Platges de Comte, diferents entitats –entre elles IbizaPreservation– reclamen mesures per regular els accessos, així com els fluxos de visitants.

A mitjan agost –coincidint amb l’arribada de l’eclipsi solar total–, Platges de Comte va tornar a situar-se com un dels principals pols d’atracció turística. Verónica, una eivissenca que viu a Madrid i que gaudia de la platja amb les seves amigues, resumía així el seu sentir: “Està massa massificada, no es pot sortir enlloc”. Una sensació que, deia, s’ha accelerat durant els darrers cinc anys, especialment des de la pandèmia. Si l’illa ja viu de per si els moments de màxima pressió turística entre mitjan juliol i l’agost, l’eclipsi solar del dia 12 hi va afegir un ingredient més a la saturació, ja que milers de persones es van desplaçar a les cales i als espais naturals amb les millors panoràmiques per contemplar-lo.

El treball de camp d’IbizaPreservation es va dur a terme entre els dies 1 i 4 d’agost. El pic màxim es va registrar el darrer dia, quan 1.513 persones ocupaven les cales que se succeeixen al llarg d’uns 800 metres de costa. Situada a la costa occidental, la sorra del conjunt de cales s’alterna amb roques i petites entrades al mar que fragmenten el litoral i formen racons d’aigües especialment transparents, fet que converteix la zona en un lloc habitual per practicar snorkel. Aquestes platges es troben, a més, delimitades per una llengua de roca que separa unes cales de les altres. Al seu voltant emergeixen els illots de sa Conillera, l’Illa des Bosc, s’Espartar i ses Bledes, integrants de les Reserves Naturals d’Es Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent, així com de la Xarxa Natura 2000.

El pic màxim es va registrar el darrer dia, quan 1.513 persones ocupaven les cales que se succeeixen al llarg d’uns 800 metres de costa

La xifra contrasta amb les 537 persones que, d’acord amb el criteri utilitzat en l’estudi, constitueixen la capacitat física estimada de l’espai natural. En aquell moment, cada usuari disposava d’uns 2,67 metres quadrats de superfície de platja, davant dels 7,50 metres quadrats establerts com a referència. Les dades contrasten amb la platja urbana del municipi de Santa Eulària des Riu, que es troba entre les més buides. Amb 16.688 metres quadrats de superfície, la seva capacitat física se situa en 2.225 persones, segons l’estimació de la fundació. El pic màxim registrat durant l’estudi –l’1 d’agost a les dotze del migdia– va ser de 618 usuaris, cosa que representa el 27,8% de la seva capacitat estimada. En aquell moment hi havia uns 27 metres quadrats disponibles per persona.

“Els resultats mostren situacions molt diferents a les dues platges analitzades i, en el cas de Platges de Comte, uns nivells d’ús que poden tenir implicacions tant per al sistema natural platja-duna com per a l’experiència de les persones usuàries. Aquest primer estudi ens permet començar a disposar de dades objectives per conèixer millor la pressió que suporta cada espai i orientar-ne la gestió», explica Elisa Langley, coordinadora de l’Observatori de Sostenibilitat.

Els resultats mostren situacions molt diferents a les dues platges analitzades i, en el cas de Platges de Comte, uns nivells d’ús que poden tenir implicacions tant per al sistema natural platja-duna com per a l’experiència de les persones usuàries

Més de mil persones de mitjana

L’estudi posa xifres a una pressió turística que ja es podia observar a simple vista a Platges de Comte. L’ocupació mitjana durant els dies que va durar l’estudi es va situar en 1.073 persones. És a dir, pràcticament el doble de la capacitat física estimada. Per calcular aquesta capacitat, l’estudi considera que cada persona hauria de disposar d’almenys 7,5 metres quadrats de platja. És el criteri que va establir inicialment el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT) d’Eivissa, aprovat pel Govern, i que posteriorment s’ha utilitzat en documents de planificació municipal.

Platges de Comte disposa de 4.025 metres quadrats de superfície de platja, per la qual cosa, aplicant aquest criteri, la seva capacitat no arriba a les 600 persones. “L’objectiu no és únicament determinar quantes persones poden ocupar una platja, sinó disposar d’informació que permeti avançar cap a un nivell d’ús compatible amb la conservació del patrimoni natural, una experiència satisfactòria per a les persones usuàries i la qualitat de vida de la població resident”, assenyala Langley.

La pressió no es va concentrar únicament en un moment puntual. L’Observatori de Sostenibilitat va fer recomptes cada 60 minuts entre les deu del matí i les set de la tarda, tant a la sorra –incloses les zones d’hamaques– com al mar, dins dels límits delimitats per als banyistes. El resultat de l’estudi mostra que el conjunt de cales està sotmès a una elevada pressió turística tant al matí com al migdia i a la tarda. Sense tenir en compte que aquesta saturació es manté, com a mínim, fins al moment de la posta de sol.

L’Observatori de Sostenibilitat va fer recomptes cada 60 minuts entre les deu del matí i les set de la tarda, tant a la sorra –incloses les zones d’hamaques– com al mar, dins dels límits delimitats per als banyistes

Gairebé nou-cents vehicles a la platja

La pressió sobre Platges de Comte no es limita als turistes que ocupen les platges, sinó també als cotxes i les motos que aparquen a les zones adjacents d’accés. El màxim de vehicles registrat durant els dies en què es va fer l’estudi es va situar en 888 vehicles estacionats, segons l’Observatori de Sostenibilitat. Durant el cap de setmana se’n van arribar a comptabilitzar 756, mentre que la mitjana diària va ser de 622 vehicles.

La dada adquireix una rellevància especial per les característiques de l’entorn. Els dos aparcaments propers a la platja i els restaurants ocupen conjuntament gairebé 30.000 metres quadrats de sòl rústic protegit, distribuïts en diferents categories de protecció. Tanmateix, aquests espais naturals no compten amb cap regulació específica d’estacionament, les competències del qual depenen de l’Ajuntament.

L’escena es repeteix estiu rere estiu i va ser especialment problemàtica durant el dia de l’eclipsi. A les diferents entrades de Platges de Comte es concentra un trànsit de vehicles molt per sobre de la capacitat de càrrega de l’entorn, que s’amuntega als accessos i als camins de terra de manera caòtica i desordenada. Tot això mentre el conjunt de platges suporta una afluència que, segons l’estudi d’IbizaPreservation, supera amb escreix els límits considerats idonis en funció de l’espai disponible. La fundació considera que les dades obtingudes aquest estiu constitueixen un punt de partida i que serà necessari mantenir les mesuraments els pròxims anys per comprovar si la situació es repeteix i com continua evolucionant.

La pressió també ve donada pels cotxes i les motos que aparquen a les zones adjacents. El problema es va poder veure especialment durant el dia de l’eclipsi

Platges de Comte serveix com a exemple d’un debat que està plenament d’actualitat, en un context en què milers de ciutadans de l’illa han sortit al carrer per manifestar-se en contra de l’ampliació de l’aeroport des Codolar, que pretén gairebé duplicar les portes d’embarcament, passant de 17 a 32. En una illa que ja rep més de nou milions de turistes a l’any, i que en els pròxims cinc anys podria arribar gairebé als deu milions –segons estimacions d’AENA–, diferents entitats i organitzacions socials plantegen què cal fer quan un territori arriba als seus límits.