La jove darrere de la històrica manifestació contra l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa: “No era només gent d’esquerres”

Marga Torres (Eivissa, 2002) és una de les cares visibles d’una nova generació que vol revertir els processos més nocius de la turistificació a Eivissa. L’Associació de Joves de l’illa que presideix va convocar aquest diumenge una manifestació contra el projecte d’ampliació de l’aeroport, que va mobilitzar més de 5.000 persones. Es tracta d’una de les manifestacions més importants de les darreres dècades, juntament amb les que també van treure al carrer milers de persones en contra dels projectes de plataformes petrolieres davant les costes pitiüses, així com les que van protestar contra les autopistes que ara uneixen diferents punts de l’illa.

Torres atén elDiario.es per analitzar el projecte d’Aena i desgranar alguns dels principals problemes que, al seu parer, afronta l’illa. Des de la dificultat dels joves per emancipar-se fins a la pèrdua del català, passant per la pressió turística, la degradació ambiental i la dependència del vehicle privat. “Al final, l’habitatge és el principal factor que marca la desigualtat a Eivissa”, sosté. I afegeix: “Hem crescut en un territori que no és gaire amable amb els joves”.

Per què decidiu crear l’Associació de Joves d’Eivissa?

La idea va sorgir fa un any i mig, bàsicament perquè un parell d’amigues que érem de Sant Rafel (municipi de Sant Antoni de Portmany) estàvem en contra d’un projecte que plantejava fer una mena de ronda de circumval·lació del poble i una nova carretera que unís dues rotondes. Volien crear noves carreteres, a més d’una en què la velocitat màxima era de 100 quilòmetres per hora i que havia de passar per sòl rústic i al costat d’habitatges.

Simplement va ser una conversa entre amigues de tota la vida. Érem quatre o cinc i vam dir: “Ens estan destrossant el nostre territori”. Potser va ser un projecte que ens tocava tan de prop que ens va fer despertar i pensar: “Per què no creem una associació de joves?”. Al principi ens vam plantejar si fer-la de Sant Rafel o de tota Eivissa. Vam veure que era millor idea fer-la de tota Eivissa.

L’associació va néixer perquè un parell d’amigues de tota la vida estàvem en contra d’un projecte per crear noves carreteres. Vam dir: 'Ens estan destrossant el nostre territori'

L’altre dia hi va haver una manifestació històrica contra el projecte d’ampliació de l’aeroport. És curiós perquè aquest tipus de protestes les han convocat històricament grups més arrelats al territori. En aquest cas, una associació de joves com la vostra ha liderat la convocatòria i la protesta. Quina valoració en feu?

En fem una valoració molt positiva. Hi va venir moltíssima gent i, el més important de tot, és que hi havia molta gent jove, però també persones de totes les edats: gent gran, adults... Hi havia de tot. A més, no era gent d’un únic espectre polític. No era només gent d’esquerres, sinó que hi estava molt ben representada tota la societat eivissenca. No només persones nascudes a Eivissa, sinó també gent d’altres procedències. La Policia Nacional va xifrar la participació en 2.000 persones, però érem més de 5.000 segur.

S’ha comentat que aquest projecte d’Aena probablement hauria de passar per una avaluació d’impacte ambiental, que no s’ha presentat. Us heu plantejat presentar al·legacions o actuar per aquesta via?

Primer estem a l’espera de veure si Aena reacciona. De moment, crec que aquest matí [aquest dimecres] he llegit que hi ha silenci sepulcral per part d’Aena. Però ja s’havia començat a actuar contra els abocaments d’aigües fecals al Parc Natural de ses Salines i a la platja d’es Codolar per part d’Aliança per l’Aigua i de les associacions de veïns de la zona. La Fiscalia ho està investigant. Òbviament, si continuen sortint notícies així, nosaltres donarem suport a aquestes entitats i, si cal, també ho denunciarem.

Quina és la proposta de l’Associació de Joves d’Eivissa per a l’aeroport?

Simplement, som conscients que s’han de millorar moltes infraestructures internes d’Aena. Primer de tot, el sistema de sanejament. També els treballadors del mateix aeroport, especialment les treballadores de la neteja, es queixen molt de com funcionen els banys. La infraestructura interna, òbviament, s’ha d’actualitzar perquè és molt precària i no funciona. Però, òbviament, nosaltres estem totalment en contra d’ampliar les portes, de tot allò que suposi ampliar cap a l’exterior i també d’ampliar la zona VIP i crear una zona per a vols de fora, una zona Schengen.

Estem totalment en contra d’ampliar les portes, de tot allò que suposi ampliar cap a l’exterior i també d’ampliar la zona VIP i crear una zona per a vols de fora, una zona Schengen

A partir del 2011-2012, amb una modificació de la llei turística coneguda com a Llei Delgado, es comencen a promoure les activitats complementàries als hotels. Arriben els hotels-discoteca i proliferen els beach clubs. Amb aquest tipus d’establiments hotelers s’intensifica aquesta idea d’una Eivissa orientada cap al luxe. D’altra banda, ara mateix sembla que fins i tot sectors conservadors, empresarials i patronals hotelers comencen a ser conscients que existeix una saturació turística important. Es parla molt de “qualitat i no quantitat”, sent qualitat sinònima de luxe. Què en penseu d’aquesta transformació?

Nosaltres pensem que no té res a veure el turisme de qualitat amb el turisme de luxe. Al final, el turisme de luxe va dirigit a un perfil molt concret: persones amb una alta capacitat econòmica, persones que venen totalment desarrelades del territori. Gent que simplement va a un hotel de cinc estrelles o a un agroturisme caríssim enmig del no-res i paga una fortuna. Al final, tots aquests beneficis que, com molt bé diuen les administracions, fan que cada vegada vinguin menys turistes, però que la despesa sigui més alta per visitant, no es poden mirar només en valors absoluts. Cal veure si aquests beneficis, aquesta riquesa que s’està creant, es reparteixen entre la població.

El que es veu és que fa trenta anys que els salaris dels treballadors turístics no pugen al mateix nivell que la despesa. Així que el que està passant és que aquest turisme de qualitat o de luxe, aquesta estratègia d'apujar els preus, no es reflecteix en els salaris dels treballadors turístics. Llavors, turisme de qualitat per a qui? Per als treballadors? Per a la gent que visita? Ja sabem que el turisme de luxe i els hotels són els que més recursos hidràulics consumeixen, els que més territori ocupen i els que més privatitzen també espais públics. Així que nosaltres hi estem totalment en contra.

Fa 30 anys que els salaris dels treballadors turístics no pugen al mateix nivell que la despesa. Així que el que està passant és que aquest turisme de qualitat o de luxe, aquesta estratègia d'apujar els preus, no es reflecteix en els salaris dels treballadors turístics. Llavors, turisme de qualitat per a qui?

Quin impacte penseu que té sobre l’habitatge?

Nosaltres pensem que són processos de gentrificació. Al final, si arriben visitants amb un poder econòmic molt més alt, el que fan és desplaçar la gent que no s’ho pot permetre. I si es van ocupant cada vegada més espais als quals cal accedir pagant un preu alt, la gent que no hi pot accedir en queda fora.

Molts visitants que solen venir a Eivissa a l’estiu ja no paguen una fortuna per un hotel, sinó que directament es compren una segona residència perquè s’ho poden permetre. I aquestes segones residències, òbviament, surten del mercat per als residents, perquè no s’ho poden permetre, i el que genera és una expulsió de residents i de treballadors eivissencs.

Penseu que s’haurien d’explorar fórmules per prohibir la compra massiva d’habitatge per part de capital estranger?

Sí, totalment. A Eivissa s’inverteix massa i s’especula massa amb l’habitatge. Al final tenim els preus per metre quadrat més alt de pràcticament tot Europa i d’Espanya. S’ha de limitar. Les administracions públiques tenen competències per fer-ho, però el que creiem és que no interessa aturar tota aquesta especulació, per tota la inversió que genera. Nosaltres creiem que s’hauria de declarar Eivissa zona tensionada d’habitatge i que s’hauria d’establir un preu límit.

A Eivissa s’inverteix massa i s’especula massa amb l’habitatge. Al final tenim els preus per metre quadrat més alt de pràcticament tot Europa i d’Espanya

De la majoria dels integrants de l’associació, poden viure a Eivissa de manera independent o sense l’ajuda dels pares?

De manera independent, cap de nosaltres. Quan venim a l’estiu, el que fem és viure a casa dels nostres pares i després anar a estudiar o treballar fora. Sí que hi ha un parell de persones que s’han quedat a Eivissa, però viuen amb els seus pares. No veiem l’oportunitat de marxar de casa o simplement d’anar a un pis de lloguer per compartir amb un parell d’amics. Això ja ni es busca, perquè ho veiem impossible.

L’única opció que tens és haver tingut sort, haver rebut una herència o que els teus pares tinguin més d’una casa i no la posin per a llogar turísticament. Jo crec que, al final, l’habitatge és el principal factor que marca la desigualtat a Eivissa. Siguis jove, siguis gran o siguis adult, si tens més d’un habitatge disponible, et canvia la vida a Eivissa. Pots tenir molta més capacitat econòmica i viure més tranquil.

L’única opció que tens és haver tingut sort, haver rebut una herència o que els teus pares tinguin més d’una casa i no la posin per a llogar turísticament

A més dels problemes d’habitatge, quins altres temes us preocupen més?

Per exemple, la cultura i la llengua. Ens preocupa molt com s’està perdent el català a Eivissa, perquè cada vegada ens sentim més estrangers a casa nostra. Que no puguis ni adreçar-te a algú en eivissenc –dialecte del català– i que et mirin malament.

Ens preocupa molt com s’està perdent el català a Eivissa, perquè cada vegada ens sentim més estrangers a casa nostra. Que no puguis ni adreçar-te a algú en eivissenc –dialecte del català– i que et mirin malament

També el tema del medi ambient, que està molt relacionat amb el turisme. És veritat que cada vegada hi ha més degradació dels espais naturals a Eivissa. Les platges estan menys cuidades, les dunes desapareixen i no sembla que hi hagi ningú al darrere. Fins i tot al Parc Natural. Nosaltres creiem que el parc natural també hauria de tenir un òrgan de gestió (millor), perquè veiem que està mig abandonat. Per exemple, en el tema dels abocaments, no es denuncia des de la mateixa Administració o des de la gestió del Parc, sinó que ho han de fer els mateixos veïns.

La mobilitat també ens preocupa molt. Com que som joves, si no tens cotxe no et pots moure per Eivissa. És un lloc on, desgraciadament, es depèn molt del vehicle privat i encara falta molt teixit de transport públic i moltes freqüències.

També les condicions laborals. Estaria bé fer algunes jornades i convidar gent que parli sobre com podem gestionar les nostres primeres feines, per exemple, fer més formació. No només sobre condicions laborals, sinó també formació contra el racisme, contra la xenofòbia i contra el masclisme. Tenim moltes ganes de poder fer xerrades i conferències amb un objectiu més educatiu.

Hi falten espais per als joves a Eivissa?

Sí, totalment. De fet, és que no en tenim cap. Ens encantaria tenir un local propi, però no crec que es pugui fer. Al final hem crescut en un territori que no és gaire amable amb els joves.

També ho veiem molt en l’oci. Al final, quan surts d’Eivissa, moltes de nosaltres hem vist que és possible tenir una vida de barri: poder sortir al carrer, anar a una botiga, crear projectes per a la gent jove i tenir espais que puguem utilitzar. Aquí hem vist que no. Sí que hi ha el C19 (Centre de Creació Jove) i un parell d’oficines d’atenció a la joventut, però no estan gaire concorregudes.

Nosaltres tampoc tenim espais per quedar com a tal, ni tenim ateneus públics o llocs així que en altres zones de les Balears i de Catalunya, per exemple, sí que n'hi ha.

Vostè és geògrafa. De quina manera influeix la seva professió a l’hora de muntar una associació com aquesta i d’analitzar la realitat social d’Eivissa?

Crec que m’ha influït molt perquè, al final, sembla que no, però Geografia és una carrera que barreja territori i societat. Aprens moltes coses del territori des d’una visió més física, d’entendre la biodiversitat, però també veus que en aquest territori coexisteixen persones que viuen en societat i desenvolupen les seves dinàmiques sobre el territori.

Aquesta carrera crec que m’ha ajudat bastant a entendre les dinàmiques territorials que es duen a terme a Eivissa des d’un punt de vista ambiental i urbanístic. M’ha ajudat a entendre com funcionen els plans territorials i a entendre que Eivissa ja hauria de tenir un pla estratègic de turisme a escala insular i que s’ha de fer una reunificació dels usos turístics.

També m’ha ajudat molt a reclamar que s’ha d’incorporar la participació ciutadana en els processos públics. El que veig molt a Eivissa és que es van fent plans, es publiquen i llavors es presenten al·legacions, però costa molt que aquesta participació ciutadana sigui present en una fase encara de planificació dels projectes.

I crec que és una cosa que, al final, té molt a veure amb el model de turisme de masses que hem tingut des del principi, des dels anys seixanta, quan es va programar tot sense cap mena de planificació i molt menys amb la participació de la gent que hi vivia.

Si demà poguéssiu dur a terme tres mesures que s’apliquessin de manera immediata a Eivissa, quines serien?

Declarar Eivissa zona tensionada (per poder fixar topalls en els lloguers) i crear habitatges de protecció oficial que no siguin de compravenda, sinó de lloguer, i que no puguin sortir al mercat lliure. Estem en contra de l’ampliació de l’aeroport i de tot allò que suposi augmentar les infraestructures d’accés a l’illa. Perquè tot allò que sigui construir perquè vingui més gent és com si construïm més carreteres: vindran més cotxes.

A més, també volem aturar tot allò relacionat amb els projectes de conversió en zona de vianants que es comencen a dur a terme als pobles d’Eivissa. Perquè, des d’un punt de vista més geogràfic, al final totes aquestes obres públiques que generen unes inversions gegantines el que fan és gentrificar la zona. Aquesta era la principal raó per la qual estàvem en contra de la nova rotonda de Sant Rafel: perquè volien convertir en zona de vianants el poble. Quan, com ha passat a Santa Gertrudis, el que ha passat és que s’ha gentrificat totalment.

I és una cosa que el Consell Insular vol anar fent a tots els pobles. Al final no és que vulguin crear una vida de poble on no hi ha hagut vida de poble com a tal per com estan territorialment creats els pobles. I, evidentment, beneficia uns quants. I aquests estan molt clars.