Milers de persones clamen contra el projecte d'ampliar l'aeroport d'Eivissa: “AENA, a la trena!”

Hi ha moviments aparentment imperceptibles que posen en marxa un mecanisme molt més gran. La tarda del diumenge 20 de setembre, milers de persones –unes 5.000, segons les xifres facilitades per la Delegació del Govern– han sortit al carrer a Eivissa per protestar contra els plans del Govern d’Espanya i AENA per ampliar l’aeroport. L’illa feia vint anys que no vivia manifestacions multitudinàries, amb una excepció que caldria agafar amb pinces: la campanya per evitar les prospeccions petrolieres a la Mediterrània, a la qual fins i tot es van sumar el PP i la patronal hotelera.

Llavors, el 2014, l’Executiu de Mariano Rajoy convertia la gestora dels aeroports espanyols en una empresa semipública, venent la meitat del seu capital a grups d’inversió. Per la terminal des Codolar hi passaven aleshores 5,7 milions de passatgers a l’any. Una xifra a l’alça. El 2008, quan va començar l’anterior reforma de l’aeroport eivissenc, eren 4,6 milions. El 2025, van ser gairebé el doble, més de 9 milions. Enaire, la societat estatal que posseeix el 51% de les accions d’AENA i que presideix Maurici Lucena i Betriu –economista i exdiputat del PSC al Parlament de Catalunya–, planeja invertir 230 milions d’euros entre 2027 i 2032 per duplicar el nombre de portes d’embarcament. De les 17 actuals a 32.

«AENA, escolta, no volem més portes!» ha estat una de les consignes més corejades en una manifestació convocada per l’Associació de Joves d’Eivissa i secundada per desenes d’entitats tan diverses com el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, l’Aliança per l’Aigua, l’Institut d’Estudis Eivissencs o col·lectius ecologistes com el Grup d’Estudis de la Natura-GOB o Amics de la Terra.

«Que Eivissa no s’acabi de prostituir»

«Que Eivissa no s’acabi de prostituir», respon Marc Roig Pereira –generació Z i una senyera a la qual ha afegit una gran estrella blau-cel entre els quatre castells que decoren els extrems de la bandera insular– quan se li demana què l’ha mogut a sumar-se a la protesta. Aquest gironí passa els estius a l’illa des que té ús de raó. «Hola, iaia», saluda la dona que va crear el seu vincle amb Eivissa.

Emma Roig, la seua güela, va visitar «aquest paradís» per primera vegada quan tenia disset anys, el 1966. «I ja no té res a veure amb el que era. Per això és una vergonya que no ens adonem que s’està morint. Jo no vaig néixer aquí, però també em considero eivissenca». El seu nét afegeix: «Si ampliem l’aeroport, obrim la porta a la destrucció total. Tant de bo la manifestació d’avui serveixi perquè la gent prengui consciència del que passa. Però és veritat que l’illa és molt especial en aquest sentit. Costa…».

Aquesta és la sensació que es respira a les cinc i escaig a Vara de Rey, el passeig que es va traçar al costat dels accessos de la ciutat antiga perquè els burgesos hi passejassin a principis de segle sota l'albereda; l’epicentre de la vida social a la capital de l’illa. Queda tot just un quart d’hora perquè arrenqui la marxa i hi ha quatre gats. Cinquanta, seixanta persones comptades. Entre elles, moltes cares conegudes de l’activisme mediambiental, lingüístic i cultural, i algun polític –en actiu o a la reserva– de coalicions d’esquerres o catalanistes. De fons, se senten els estrips de la cinta americana.

Un grup d'al·lots i al·lotes –de l’edat d’en Marc– acaba d’assemblar cartrons i pals. Pancartes on es poden llegir lemes tan explícits com «AENA a la trena», «Turismo masivo, y yo, ¿dónde vivo?» o «Massificació i turisme, o menjar?». D’altres són més subtils però no menys àcids: tres flamencs i dos paraules que juguen amb el nom d’una de les aerolínies britàniques que fan l’agost gràcies a les múltiples connexions que, de maig a octubre, té l’aeroport d’Eivissa amb el Regne Unit: «Easy Death». No són pocs els turistes que miren amb estranyesa què passa enmig de les seues vacacions. Algun treu el mòbil, amplia el zoom, enfoca, enregistra.

Una protesta que creix a cada pas

Quan els centenars, potser ja més d’un miler de persones, que s’han reunit al passeig comencen a caminar, el rellotge marca un retard de vint minuts respecte de l’horari previst –la calma insular sempre mana, però no deixa d’arribar gent i més gent. Aquesta serà la tònica mentre s’avanci pel carrer Aragó, estret i ombrívol. La concentració s’estira com una llonganissa, la sobrassada més fresca i untuosa que surt de la matança. Un veí, amb una garrida als braços, queda bloquejat pels manifestants. Haurà d’esperar que circuli la rastellera per poder treure el cotxe. Desesperat, crida: «¡Iros al aeropuerto que yo tengo que ir a trabajar! ¡Seguro que el jefe de AENA está en su casa descansando!».

La capçalera ignora la queixa i continua versionant la tornada de Flors de baladre, un tema d’Uc!, el grup que va revifar el cançoner popular eivissenc a ritme de folk entre els estertors del franquisme i la Transició: «Eivissa no se ven ni per deu ni per cent!». És potser la proclama que resumeix tots els motius que empenyen els ciutadans que es queixen dels efectes de la massificació turística. Una hidra de múltiples tentacles que, segons estudis socioeconòmics com l’Informe Fènix (presentat aquesta setmana a Eivissa), colpeja en forma d’especulació immobiliària, consum desmesurat d’aigua o col·lapse a les carreteres, i empobreix la majoria de la població a través del descens del PIB per càpita.

La contradicció de la “contenció”

Els xiulets, la batucada, les castanyoles, la flaüta i els tambors de ball pagès, també els crits, guanyen volum quan la protesta arriba a la meitat de l’avinguda d’Espanya. Allà hi ha la seu del Consell. El PP, que governa totes les institucions de l’illa (i, en gairebé totes, amb majoria absoluta), diu compartir el lema que vertebra la protesta: «No volem ampliació». Per això, més d’un manifestant deia no entendre per què Vicent Marí, el president insular, havia aplaudit la decisió d’United Airlines de volar quatre volta per setmana durant la pròxima temporada turística des de Newark, Nova Jersey fins a Eivissa. Per viatjar a Menorca, un eivissenc ha de fer escala a Palma, però a partir de maig l’illa tindrà connexió directa amb els Estats Units. Una notícia que, a més del Consell, també aplaudeix Foment del Turisme, una patronal enfocada d'ençà un temps a apuntalar l’illa com una meca mediterrània del luxe.

«Fa anys que denunciam l’actuació irresponsable d’AENA a l’aeroport des Codolar. Els serveis aeroportuaris són cada vegada més pèssims. Les condicions laborals i de manteniment i neteja són lamentables, hi falta personal. Ara hi ha hagut abocaments en ple parc natural… Abans de fer inversions faraòniques fa falta modernitzar-lo, sense convertir l’aeroport en una discoteca els diumenges a la tarda per aconseguir màxims de recaptació. No té cap sentit», explica per àudio José Vicente Marí Bosó, president dels populars eivissencs i diputat al Congrés.

Tres milions de turistes en una illa de 168.000 habitants

L’Institut d’Estadística de les Illes Balears matisa l’argumentari del polític conservador. La «contenció» –principal arma dialèctica del Govern que presideix Marga Prohens– a Eivissa va significar un rècord de turistes el 2025, gairebé 3,4 milions. Són 250.000 visitants més dels que van desembarcar el 2019, abans de la covid, quan el PP va recuperar el control del Consell, encarregat de promocionar els atractius de l’illa en fires i convencions. Un augment del 8% en tot just una dècada… i amb l’apagada de la pandèmia pel mig. L’Índex de Pressió Humana –que també elaboren els funcionaris de la comunitat autònoma– tampoc indica que la massificació sigui un suflé que desinfli, sinó tot el contrari. El 30 de juny, 300.000 persones van coincidir a Eivissa (15.000 més que en la mateixa data del 2019), una illa on estan empadronats 168.000 habitants.

Aquesta evolució l’ha vista millor que ningú Victoriano Martín, un dels vesins que participen en la marxa. Val·lisoletà, va arribar a Eivissa el 1984 i dos anys després ja feia feina a l’aeroport. Va ser operari de rampa durant més de tres dècades, fins que es va jubilar el 2020. Sempre amb Iberia:

–Al principi –explica– només érem naltros… i Aviaco. Tot era molt més petit… i ja hi havia turisme a l’illa, alerta! Després va arribar Spanair, fins que va fer fallida i Ryanair va aprofitar per quedar-se amb el pastís dels vols barats. I pel mig, totes les companyies estrangeres. Allò sempre ha estat en obres. Jo he vist diverses reformes… i moltes crec que no feien falta. Era per demanar diners al Govern. Quan van acabar els fingers, imagina’t com devien estar fets, que van cedir pel pes de l’avió.

–I per què surt a protestar, Victoriano?

–Perquè no estic a favor que es construeixi un aeroport encara més gran! Té molta cara aquesta gent!

El camp de mines del PSOE

Si les xifres turístiques són un territori espinós per al PP, la reforma des Codolar és un camp de mines per al PSOE. Els socialistes eivissencs van «reiterar» el seu rebuig a l’ampliació de l’aeroport mitjançant un comunicat que topa amb la postura d’AENA. L’empresa semipública va qualificar d’«anticonstitucional» a principis de setembre la proposta de Més per Mallorca perquè la gestió dels aeroports de Mallorca, Menorca i Eivissa es gestionàs de manera compartida entre l’Estat i la comunitat autònoma –una idea que compta amb el suport dels populars, rebutjada per Vox i davant la qual el PSIB es va posar de perfil abstenint-se quan es va votar al Parlament balear.

«Jo entenc que els dirigents locals del PP i del PSOE s’oposin a l’ampliació de l’aeroport i aplaudeixo que ho facin, però no es pot negar que quan s’han reunit amb AENA, l’actitud dels uns i dels altres ha estat la mateixa: servilisme», ha comentat durant la manifestació Óscar Rodríguez Aller, coordinador d’Esquerra Unida a les Pitiüses i conseller a l’oposició a la màxima institució eivissenca. Mentre raonava el comunista, desenes d’avions de cartró sobrevolaven per damunt del seu cap –i del cap d’una geganta– amb el mateix missatge: «STOP».

«Volen convertir l’aeroport en una caixa registradora de la qual només es lucraran uns quants. Eivissa no pot créixer indefinidament. La insularitat ens condiciona. Els recursos són finits i s’acaben. No qüestionam el turisme sinó un sistema basat en l’extracció. El benefici turístic ja no es reflecteix en un benestar clar per a la població resident i treballadora», va clamar un portaveu de l’Associació de Joves d’Eivissa al final de la marxa.

El manifest es llegeix al Portal Nou, als peus de les muralles renaixentistes de Dalt Vila. Només s’hi utilitza el català, ningú es queixa en veu alta. El remata Marga Torres, presidenta de l’Associació de Joves d’Eivissa, amb un to on es mesclen vehemència i emoció optimista: «AENA, administracions, us demanam… Per què augmentar el nombre de portes i taulells de facturació si no es vol augmentar el nombre de turistes? Per què augmentar la zona per atendre els vols que venen de fora de l’espai Schengen si s’aposta per la contenció? I, més important, per què cony tocau ses Salines?». Després d’un aplaudiment tancat, els eivissencs que havien sortit de casa per protestar es van anar dispersant. Cau la nit i prompte se sent roncar d’una persona sense llar que dorm sobre la gespa on, una estona abans, s’havia clamat contra l’ambició d’ampliar l’aeroport d’Eivissa.