Cap al doble de passatgers en deu anys: els aeroports balears baten rècords en l’arribada de milions de persones

El 2025, l’arxipèlag balear va tancar la temporada turística amb diversos rècords. Als aeroports de Palma, Menorca i Eivissa hi va haver més passatgers que mai. En el cas del primer, 33,8 milions; en el segon, 4,2 milions, i en el tercer, 9,1 milions. En l’última dècada, Mallorca ha augmentat un 42,3% el nombre; Menorca, un 50,1%, i Eivissa, un 41,1%. Tot i que Menorca té 129 quilòmetres quadrats més que Eivissa, els moviments per via aèria són menys de la meitat que a la Pitiüsa del nord. Això suposa que, en deu anys (2015-2025), l’arxipèlag va passar de gestionar 33 a 47,1 milions de passatgers. És a dir, hi va haver un augment del 42,8%.

“Al final, l’estratègia d’Aena és continuar ampliant freqüències i crear noves rutes aèries. L’objectiu és treure el màxim rendiment a aquestes infraestructures i alimentar l’economia turística”, afirma a elDiario.es Pere Joan Femenia, fundador de Fridays for Future Mallorca i membre de la Plataforma contra l’ampliació de l’aeroport de Palma.

Per illes, Eivissa va establir el seu rècord el 9 d’agost de 2016, amb 336.038 persones, una xifra a la qual es va acostar el 13 d’agost de l’any passat, quan es va estimar en 333.667 persones. Mallorca, en canvi, va batre el seu rècord el 2025, quan el 4 d’agost hi va haver gairebé 1,5 milions de persones. Deu anys abans, el mateix mes d’agost, el pic es va fixar en 1.423.534 persones. “S’han recuperat els nivells prepandèmia i fins i tot amb escreix”, valora José Antonio Roselló, vicepresident de la CAEB (Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears) a Eivissa.

“Tanmateix, és un fet que l’estada mitjana dels turistes ha anat disminuint, la qual cosa compensa els moviments de persones”, matisa. L’augment del moviment de passatgers als aeroports no s’ha reflectit de la mateixa manera en el pic màxim de persones que hi ha un mateix dia a les illes, i que es calcula mitjançant l’Índex de Pressió Humana (IPH), que mesura la càrrega demogràfica real sobre el territori.

“Si la densitat no ha augmentat, hem de suposar que algunes d’aquestes persones són les mateixes i sobretot perquè les estades també són més curtes”, afirma Hazel Morgan, presidenta d’Amics de la Terra a Eivissa. Menorca, en el seu pic màxim, que es va produir l’agost de 2024, va arribar a les 231.254 persones. Sobre aquesta qüestió, Morgan sosté que “a més de les polítiques de conservació del territori que té, Menorca no és tan popular com Eivissa”. “Menorca no té el reclam turístic de la festa, sinó que és una destinació més enfocada a gaudir de la tranquil·litat del paisatge”.

“Tot això és insuficient per rebaixar la sensació de pressió als nostres territoris insulars, a tots, a més”, assegura Roselló. L’economista i empresari analitza que l’any passat es va produir “un cert punt d’inflexió”. “El turisme internacional va augmentar lleugerament i el nacional va disminuir de manera palmària. En el cas d’Eivissa, per exemple, (...) va caure el turisme alemany; el turisme britànic va ser un carrusel amb mesos successius de pujades i baixades, per acabar gairebé igual; i el turisme internacional va augmentar lleugerament”, explica.

S’han recuperat els nivells prepandèmia i fins i tot amb escreix. Tanmateix, és un fet que l’estada mitjana dels turistes ha anat disminuint, la qual cosa compensa els moviments de persones

Així, Roselló desgrana una altra dada rellevant, que és el que ha definit com la “quarta nacionalitat”. “No és altra cosa que una amalgama de nacionalitats noves, que no són les clàssiques, que comencen a ser presents a l’illa, donant-se el fenomen que molt pocs fan un molt”. “Aquesta situació, que en uns casos és de caiguda i en altres de fre, ja es va començar a produir en alguns segments de turistes el 2024”, detalla.

Augment de la crisi d’habitatge

Entre 2015 i 2025, els aeroports de les Balears han incrementat un 42,8% el nombre de passatgers. Tanmateix, lamenta Femenia, les noves ampliacions als aeroports de l’arxipèlag amenacen, segons la seva opinió, amb augmentar “la crisi d’habitatge i la turistificació”. El portaveu de la Plataforma assenyala que el DORA III (Document de Regulació Aeroportuària), que detalla el pla d’inversions d’Aena per al període 2027-2031, ofereix noves rutes aèries que “agreujaran la crisi d’habitatge” a les Balears. “Volem transmetre una greu preocupació social davant les polítiques aeroportuàries que impulsa Aena amb el beneplàcit del Govern i del Govern autonòmic”, afirmen.

En el cas de l’aeroport de Palma s’hi invertiran 622 milions d’euros, dins del conjunt dels gairebé 13.000 d’inversió global, com va informar aquest diari. En el cas d’Eivissa, es preveu una despesa de 229,7 milions, cosa que suposa una ampliació de la infraestructura d’un 30%, mentre que al de Menorca es destinaran 170,7 milions i un augment del 25% de la superfície de l’aeroport.

“És una incongruència perquè no pots preveure una inversió de 622 milions d’euros i esperar que no s’incrementi la capacitat de l’aeroport”, respon Femenia quan se li pregunta sobre el que deia l’anterior presidenta del Govern, Francina Armengol, sobre l’ampliació de l’aeroport de Palma. En aquest sentit, recorda que des de 2022 s’han obert unes quinze noves rutes aèries amb Palma (Zuric, Dubai, Andorra, Bournemouth, Mont-real, Dinamarca, Washington, Bremen, Lisboa, Abu Dhabi, Nàpols, Budapest, Varsòvia, Kassel i Brussel·les), cosa que ha suposat, segons la seva anàlisi, “una forta entrada del mercat estranger”.

Pere Joan Femenia, fundador de Fridays for Future Mallorca, recorda que des de 2022 s’han obert unes quinze noves rutes aèries amb Palma (Zuric, Dubai, Andorra, Bournemouth, Mont-real, Dinamarca, Washington, Bremen, Lisboa, Abu Dhabi, Nàpols, Budapest, Varsòvia, Kassel i Brussel·les)

En el cas d’Eivissa, l’aeroport se situa dins del Parc Natural de ses Salines, un dels ecosistemes més rics de la Mediterrània. Aquest espai natural també és una àrea de descans i nidificació per a les aus, com els flamencs, així com d’especial interès pels seus valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals. “Depèn de com sigui l’ampliació, es podria donar una situació com la de l’aeroport del Prat a Barcelona, on hi va haver molta polèmica perquè l’aiguamoll de la Ricarda es veurà afectat”, analitza. En el cas de la Pitiüsa del nord, podria haver-hi nous impactes acústics o de contaminació.

A més, tot i que les inversions aeroportuàries sovint es venen com “remodelacions per millorar el confort dels passatgers, així com millorar en eficiència energètica i sostenibilitat”, segons Femenia, es tracta d’“una estratègia de greenwashing perquè és veritat que es millora l’eficiència energètica, però, realment, el focus principal és el consum energètic dels aeroports, que prové del combustible dels avions”. L’augment del nombre de vols es podria donar, diu el portaveu de la Plataforma, en temporada baixa o mitjana. “Estem incomplint els reptes de sostenibilitat”, lamenta, en el context de crisi climàtica. “La part energètica és bastant ínfima pel que fa al consum energètic total dels aeroports, però els interessa més parlar d’infraestructura que del cost [total]”, assevera.

En el cas d’Eivissa, l’aeroport se situa dins del Parc Natural de ses Salines, un dels ecosistemes més rics de la Mediterrània

L’increment en el nombre de passatgers preveu assolir els 36 milions per al 2031 en el cas de Palma, tres milions més que el 2025. “Aquest fet és responsabilitat directa del Consell [de Mallorca] i del Govern, que fomenten en les negociacions de les fires de turisme l’obertura de noves rutes aèries”, adverteix. “Això ha suposat una gran adquisició de propietats per part de fons estrangers, creant una pressió més elevada del mercat i un increment dels preus”.

De fet, el 38% dels habitatges venuts entre 2007 i 2025 van ser adquirits per ciutadans no residents, com va informar aquest diari. “Un exemple paradigmàtic va ser el vol directe entre Palma i Nova York, que va augmentar en un 300% la venda d’habitatge de luxe a Mallorca”, destaca. Segons les dades analitzades per la Plataforma a través d’Aena, també hi ha hagut un increment en les freqüències amb destinacions ja existents d’Alemanya, el Regne Unit i França, entre d’altres. Per aquests motius, la Plataforma demana limitar i decréixer en el nombre de vols i passatgers; no obrir noves rutes; eliminar els vols nocturns; prohibir els jets privats; eliminar les subvencions als carburants de l’aviació; frenar la promoció turística i promoure la cogestió aeroportuària entre el Govern central i el Govern autonòmic.

Puja la despesa turística

Una de les dades econòmiques més rellevants pel que fa al turisme balear és que la despesa mitjana dels visitants continua augmentant. “Aquest és un dels aspectes que més sorprèn de manera positiva i que es dona a tot l’arxipèlag, incloent-hi fins i tot nacionalitats que experimenten caigudes en els moviments de persones”, sosté Roselló, vicepresident de la CAEB a Eivissa. L’empresari considera que aquest aspecte té a veure amb “el canvi de pautes de consum” que s’ha produït des de la pandèmia. És, a parer seu, “una mena de canvi de la cistella de la compra, on han primat serveis i experiències per sobre de l’adquisició de béns materials”.

En aquest sentit, el vicepresident de la patronal empresarial balear creu que s’ha instaurat la idea que “cal viure la vida” i això explicaria que “tot i caure una nacionalitat, com en el cas dels alemanys a Eivissa, la despesa turística augmenti”. Aquesta tendència, apunta Roselló, aniria en la línia del que aspira una part del teixit empresarial balear, pel que fa a “créixer en valor i no en quantitat”. “Aquesta tendència ha començat i d’aquí la sorpresa sobre les dades de l’IPH (que mesura la càrrega demogràfica real sobre el territori), tot i que cal ser cauts i esperar a tenir una sèrie estadística més àmplia i prolongada en el temps per treure conclusions”, matisa.

El combustible i el preu dels vols

En el context de la guerra de l’Iran, 53 països han unit forces per reduir la seva dependència dels combustibles fòssils. D’altra banda, el president de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), Fatih Birol, ha afirmat recentment que a Europa li queden “potser sis setmanes de combustible per a avions” i ha advertit que “aviat” podria haver-hi cancel·lacions de vols si els subministraments de petroli continuen bloquejats.

Aquesta situació podria acabar afectant la temporada turística. “Som a les portes d’una temporada amb una gran incertesa. Hi ha diverses zones de guerra al món, cosa que fa trontollar l’economia de moltes famílies i de molts països”, afirma José Luis Benítez, president d’Oci d’Eivissa. En aquest sentit, Alicia Reina, presidenta de l’Associació Espanyola de directors d’Hotels a les Balears, va assegurar al programa Al Dia Pitiüses, d’IB3 Ràdio, que “els increments de les tarifes i els costos es traslladaran al client final”.

“És innegable que, si pugen les mercaderies, pugen els costos de transport o subministraments, evidentment això s’haurà de traslladar al preu final que ha de pagar el viatger”, va sostenir. A parer seu, el repte és mantenir la percepció que té el client que “el que paga s’ajusta al que rep”. “Aquest equilibri l’hem de salvaguardar d’alguna manera, no només com a hotels independents cadascun de nosaltres, sinó com a destinació”, va advertir. Així mateix, creu que hi ha un tipus de turista “cap al qual anem molt encaminats a l’illa, que és d’alt poder adquisitiu, que no es veurà tan afectat per totes aquestes qüestions geopolítiques i l’increment de costos i de preus”.

Roselló coneix bé determinades zones de Centreamèrica, arran d’una experiència laboral que va passar per Mèxic, República Dominicana i Costa Rica. La intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela, que va derrocar Nicolás Maduro, ha generat efectes també en la indústria turística. La nova Doctrina Monroe que està aplicant Donald Trump a l’Amèrica Llatina està colpejant especialment Cuba, que ha viscut una greu crisi de combustibles fòssils a causa de la seva dependència del cru veneçolà.

“Hi ha qui així ho creu, i pot ser que acabi tenint raó. Jo prefereixo ser una mica caut i no incórrer en anàlisis tan ‘mecàniques’ i que semblen molt lògiques”, sosté Roselló, preguntat sobre si les Balears podria rebre més turistes a causa de la delicada situació que hi ha en altres destinacions turístiques. Al seu entendre, es pot donar aquest fenomen, però també hi pot haver “efectes econòmics en sentit contrari, com que la població dels nostres mercats emissors tendeixi per si mateixa a retraure’s i estiuejar al seu propi país, com a element de prudència”.

Així mateix, matisa que entre els fenòmens adversos es pot donar que l’evolució dels preus dels combustibles “vagi a més i això encareixi el transport i, per extensió, el preu de les vacances; o que simplement hi hagi dificultats d’estoc pel que fa al querosè i això obligui a ajustar trajectes, amb el seu efecte directe en el turisme”. “En realitat, no sabem res i cada dia esmorzem amb una notícia que contradiu la del dia anterior”, adverteix el vicepresident de la CAEB a Eivissa.

Aposta pel segment de luxe

Després de la crisi econòmica del 2008, i enmig de la crisi de la zona euro, el Govern conservador de José Ramón Bauzá va introduir canvis a la llei turística (2012), promoguda pel conseller del ram, Carlos Delgado (PP), i que va suposar, segons Macià Blázquez, catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), “una reconversió”. “Una millora de la qualitat de l’oferta que tendeix a l’elitització” amb l’objectiu d’“atreure capitals i donar majors taxes de benefici als inversors”, va afirmar a elDiario.es.

Per a Morgan, presidenta d’Amics de la Terra, té “molts impactes que són molt negatius”. “Augment del preu de l’habitatge, del consum de recursos com l’aigua i l’energia i transformació del sòl en viles i mansions de luxe que es converteixen en grans jardins tropicals, cosa que també afecta la biodiversitat”. A més, es produeix un “augment d’emissions, que afecta el canvi climàtic”. D’altra banda, lamenta que la gentrificació turística “afecta tota la població”. “La més jove no pot planificar el seu futur [a l’illa] perquè no té accés a l’habitatge”.