Per què Eivissa es mobilitza contra la macroampliació de l’aeroport
LLEGIR EN CASTELLÀ
Eivissa protagonitzarà aquest diumenge una manifestació en contra de l’ampliació de l’aeroport, en una illa de 168.000 residents que ja rep més de nou milions de turistes per via aèria cada any. El projecte preveu –segons la documentació que AENA ha fet pública– gairebé duplicar les portes d’embarcament, passant de les 17 actuals a 32. Els sectors més crítics dins de l’oposició social majoritària a l’ampliació temen que la reforma permeti duplicar la capacitat de l’aeroport, passant de nou a 18 milions de turistes anuals. AENA defensa que només es tracta d’un projecte de modernització. Tanmateix, estima que el 2031 l’arribada de turistes per l’aeròdrom des Codolar podria augmentar fins als 9,7 milions, segons un document d’AENA del febrer de 2026 consultat per elDiario.es.
“L’impacte més greu serà en l’àmbit global per un possible increment de passatgers. Si hi ha més portes, això pot significar més gent. És a dir, més massificació, més consum de territori, més habitatges turístics il·legals, més consum d’aigua, noves piscines, caldrà una quarta dessaladora… Tot és una cadena de despropòsits”, afirma Joan Carles Palerm, president del grup ecologista GEN-GOB. AENA, que prefereix no fer cap valoració sobre la manifestació convocada aquest diumenge per l’Associació de Joves d’Eivissa, insisteix que l’aeroport no rebrà més passatgers.
Assegura, a més, que l’objectiu de la remodelació és adaptar-se a les “noves normatives europees de seguretat”. Segons el gestor aeroportuari, el motiu de l’augment de les portes d’embarcament és que, a mitjà termini, no serà possible mantenir els controls fronterers actuals. Segons aquest argument, aquesta circumstància obliga a separar les portes d’embarcament de l’espai Schengen de les que es troben fora d’aquest espai. A més, serà necessari disposar d’un control centralitzat de passaports.
L’impacte més greu serà en l’àmbit global per un possible increment de passatgers. Si hi ha més portes, això pot significar més gent. És a dir, més massificació, més consum de territori, més habitatges turístics il·legals, més consum d’aigua, noves piscines, caldrà una quarta dessaladora… Tot és una cadena de despropòsits
Tanmateix, tant els sectors ecologistes com els tècnics mantenen dubtes sobre les intencions de l’empresa semipública –controlada en un 51% per l’empresa pública Enaire, dependent del Ministeri de Transports, i en un 49% per capital privat–. “És molt difícil de creure l’argument d’AENA que [aquesta ampliació] no permetrà un creixement. Cada vegada hi ha més vols comercials. Cada vegada hi ha més jets privats”, argumenta Palerm.
Els arquitectes, en contra
El Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears (COAIB), a través de la seva branca pitiüsa, ha manifestat de manera rotunda que diuen “no a l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa”. “Ho fem des de la nostra funció estatutària de vetllar pel territori, l’urbanisme i el medi ambient, però sobretot perquè som qui cada dia treballem amb els límits físics d’aquesta illa: el sòl que hi ha, l’aigua que hi ha, el paisatge que queda. I aquests límits ja estan tensats”, afegeixen.
Els arquitectes consideren que, tot i que AENA digui que les obres responen a la normativa europea de seguretat i fronteres, i que no busquen augmentar el trànsit aeri, les dades del seu propi projecte “diuen una altra cosa”. El projecte implica incrementar de 17 a 32 les portes d’embarcament, amb vuit noves passarel·les. La inversió total varia segons la font –entre 230 i 267 milions d’euros–, però en qualsevol dels dos casos “parlem d’una transformació estructural, no d’un manteniment”.
L’anunci de les inversions d’AENA –arribaran als 1.000 milions d’euros a les Balears i als 13.000 milions al conjunt de l’Estat– s’ha superposat amb un problema mediambiental greu: el Seprona de la Guàrdia Civil investiga els abocaments sistemàtics d’aigües fecals procedents de la depuradora de l’aeroport cap al Parc Natural de ses Salines. L’Aliança per l’Aigua –entitat que defensa la millora de la política hídrica insular– va denunciar AENA el 14 d’agost davant la Fiscalia per un presumpte delicte ambiental.
“Esperem que la Fiscalia i el Seprona actuïn en conseqüència, perquè el que AENA ha reconegut és que la seva depuradora no funciona bé. Per tant, el que s’ha reconegut és que hi ha hagut abocaments d’aigües que no han estat depurades correctament a un torrent situat al costat d’un parc natural, i que aquestes aigües han anat cap al mar i han contaminat la platja i el mar”, explica Rafa Tur, portaveu de l’Associació de Veïns Rafal Trobat. Tur lamenta que el gestor aeroportuari “prioritza l’economia per damunt del medi ambient” i exigeix a l’administració “la correcció mitjançant mesures concretes”, com també la imposició de les sancions corresponents.
D’altra banda, argumenta que la capacitat de les instal·lacions actuals ja està “sobrepassada i saturada”. “Hem d’actualitzar les infraestructures que ja tenim”, insisteix. En la mateixa línia, Palerm, president del GEN-GOB, defensa que “calen inversions per estalviar energia, com també per millorar el funcionament de la depuradora”. És un argument similar al que sosté el Col·legi Oficial d’Arquitectes, que lamenta que es prengui una decisió així “sense una avaluació d’impacte territorial ni un estudi de capacitat de càrrega” per a un model de creixement “que Eivissa no pot sostenir”.
De fet, un projecte com aquest s’ha de sotmetre a la Llei 21/2013, d’avaluació ambiental, tal com indica l’article 7. El segon punt explica que serà objecte de l’avaluació ambiental simplificada un projecte que tingui una afectació sobre espais protegits per la Xarxa Natura 2000, com ho és l’àmbit del Parc Natural de ses Salines. En aquest sentit, els arquitectes demanen a les administracions competents que fixin “límits clars basats en estudis tècnics de capacitat de càrrega, prioritzant l’optimització i el manteniment de les infraestructures existents abans que la saturació”.
Això implica que el Pla Director i el DORA III (període 2027-2031) limitin qualsevol actuació a la modernització i adequació normativa, sense augment de la capacitat operativa; un estudi independent de capacitat de càrrega territorial, ambiental i d’infraestructures –aigua, energia, mobilitat, habitatge, etc– que condicioni qualsevol decisió sobre l’aeroport, com també un diàleg real amb les institucions d’Eivissa i Formentera abans d’aprovar res, i no després.
L'impacte sobre el parc natural
Els ecologistes del GEN-GOB posen el focus també en l’impacte que l’ampliació tindria directament sobre l’entorn del Parc Natural de ses Salines. Segons l’organització ecologista, el projecte ocuparia les Zones Perifèriques de Protecció de l’espai natural, que funcionen com una franja de contenció davant d’usos que puguin afectar el parc. “La previsió d’AENA de fer una gran ampliació de l’actual macroaeroport d’Eivissa suposarà la invasió de les Zones Perifèriques de Protecció del Parc Natural de ses Salines”, afirmen. Una d’aquestes zones es troba a l’est de la terminal actual, on està previst construir el nou edifici per atendre el flux de passatgers, mentre que l’altra se situa a l’oest, al voltant del torrent que es pretén soterrar.
Segons l’organització ecologista GEN-GOB, el projecte ocuparia les Zones Perifèriques de Protecció d’un espai natural proper a l’aeroport, que funcionen com una franja de contenció davant d’usos que puguin afectar aquest indret protegit
El grup ecologista adverteix també de l’impacte sobre els estanys saliners i l’avifauna. “El nombre més gran de vols augmenta els nivells de soroll, les emissions contaminants i les col·lisions entre avions i ocells”, sosté el GEN-GOB, que considera que aquests efectes haurien de portar, a parer seu, a reduir el trànsit aeri a Eivissa i no pas a ampliar-lo. A això s’hi afegiria l’increment de l’activitat associada a l’aeroport. Més passatgers implicarien també més cotxes, autobusos i serveis de terra “a les portes del parc natural”, amb les consegüents repercussions sobre l’espai protegit.
Els ecologistes assenyalen, a més, dos altres impactes ambientals que, a parer seu, quedarien agreujats per l’ampliació: el consum d’aigua i la contaminació lumínica. L’organització considera que el consum actual de l’aeroport ja resulta “totalment inassumible” en una illa amb problemes de disponibilitat d’aigua i adverteix que una terminal de dimensions més grans incrementaria encara més aquesta demanda. També alerta de més contaminació lumínica sobre els estanys propers. “Augmentar d’una manera tan brutal les dimensions de la terminal comportarà una autèntica explosió lumínica amb impactes directes” sobre l’avifauna. Per al GEN-GOB, aquests impactes no es limitarien a l’entorn immediat de l’aeroport, sinó que acabarien agreujant la congestió i la massificació al conjunt d’Eivissa.
El nombre més elevat de vols augmenta els nivells de soroll, les emissions contaminants i les col·lisions entre avions i ocells, sostenen des del GOB
Els joves lideren la protesta
La manifestació ha estat convocada per l’Associació de Joves d’Eivissa, col·lectiu de fundació recent que es defineix com a joves “organitzats per donar veu” a la seva generació i “defensar el dret a viure dignament a l’illa”. “Tenim dret a un futur a casa nostra”, sostenen. La presidenta de l’entitat, Marga Torres, explica que s’oposen al projecte d’ampliació perquè “encara que AENA justifiqui que no pretenen que creixi el nombre de visitants, el que diuen els plans és una altra cosa”.
“No li veiem cap sentit a justificar que augmentin les portes d’embarcament per motius de seguretat i, al mateix temps, ampliar la sala VIP o crear una sala per a vols fora de la zona Schengen”, argumenta. Torres sosté que l’augment de les infraestructures d’accés a l’illa “acabarà suposant un augment de passatgers”. En la mateixa línia, lamenta l’anunci d’una nova ruta que unirà Eivissa amb Nova York a partir del maig de 2027. “Crec que l’ampliació de la zona VIP, tant pel que fa a l’arribada de més gent de fora de la zona Schengen com a l’anunci dels vols amb Nova York, segueix una tendència: es vol que vingui més gent amb una capacitat econòmica molt més gran, apostar per un turisme de luxe i afavorir també la inversió”, assegura.
Crec que l’ampliació de la zona VIP, tant pel que fa a l’arribada de més gent de fora de la zona Schengen com a l’anunci dels vols amb Nova York, segueix una tendència: es vol que vingui més gent amb una capacitat econòmica molt més gran, apostar per un turisme de luxe i afavorir també la inversió
Critica, a més, la política que, a parer seu, duu a terme el Consell Insular, on governa el PP amb majoria absoluta. El president Vicent Marí va afirmar a aquest diari estar “en contra d’aquesta ampliació desmesurada” i va afegir que aquesta remodelació anava “en contra de la política turística” que estan aplicant des del Consell. “Tenim una aposta clara per la sostenibilitat”, va insistir Marí, que defensa el discurs de la “contenció” i la “moderació”. La consigna es resumeix en “no créixer en quantitat, sinó en qualitat”.
Tot i que va matisar una mica el seu discurs després d’una reunió amb AENA, Marí ha tornat a exigir tant al gestor aeroportuari com al Govern que no acabi “imposant el corró amb una macroampliació que rebutja la societat eivissenca”, en declaracions a Radio SER Ibiza. Preguntat per la manifestació d’aquest diumenge, Marí considera justificada la mobilització convocada per l’Associació de Joves d’Eivissa. “És lògic i normal quan no hi ha informació i es fan plans que no estan consensuats”, ha afirmat.
Tanmateix, Torres es manté crítica amb la política turística del Consell Insular. “Des del Consell es diu que es vol limitar el creixement turístic, però apostant per un turisme de luxe, i AENA sembla que va en la mateixa línia”. Segons la seva opinió, el turisme de luxe “és el més insostenible perquè és el que més recursos consumeix”, a més del fet que, a causa del seu poder adquisitiu més gran, pot contribuir a la gentrificació. “Això acaba expulsant els residents”. Torres, que també és geògrafa i estudia els processos de gentrificació urbanística, observa una correlació entre el turisme de luxe i el negoci immobiliari.
Els manifestants temen que l’aposta de les institucions pel turisme de luxe acabi consumint més recursos i gentrificant encara més l’illa
Tur, de l’Associació de Veïns Rafal Trobat, creu que cal buscar una “qualitat en el turisme” que sigui compatible amb la qualitat de vida dels residents. “El que no podem permetre és que empitjori la nostra qualitat de vida”, adverteix. A més, creu que AENA “és un negoci”. “Els és igual Eivissa, els eivissencs i la sostenibilitat. Volen ampliar la zona VIP i els aparcaments. Sempre és el mateix: fer més caixa. AENA és una caixa registradora, amb independència dels interessos dels eivissencs”, lamenta.
Per a Palerm, el projecte de remodelació obre les portes al fet que arribin dos milions de turistes més fins a arribar als 11. “Ens hem de manifestar perquè si continuem amb la tendència actual els nostres fills no podran viure a l’illa”, defensa. “Molta gent jove creu que no pot ni podrà viure aquí. És molt dur. Això no es pot acceptar”. És, precisament, la necessitat de transformar les condicions materials de la joventut, així com la lluita per la preservació del territori i els recursos naturals, el que mou els convocants.
“Estem molt acostumats que, des de les administracions, des de la planificació turística i des de les decisions polítiques, es faci tot sense consultar-nos”, afirma Torres. La presidenta de l’Associació de Joves d’Eivissa fa una crida a la mobilització d’aquest diumenge perquè “és hora de plantar cara”. “No crec que sigui una qüestió que generi confrontació i crec que és una bona manera de trobar-nos entre generacions”, afegeix. “Perquè també tenim dret a decidir i que se’ns tingui en compte a l’hora de planificar què es farà al nostre territori”, conclou.
Hem de manifestar-nos perquè si seguim amb la tendència actual els nostres fills no podran viure a l'illa. Molta gent jove creu que no pot ni podrà viure aquí. És molt dur. Això no es pot acceptar
Palma i Menorca també protesten
Els projectes d’ampliació –amb el probable augment de turistes– també planegen sobre els aeroports de Palma i Menorca. El grup ecologista GOB de Menorca i Mallorca adverteix que s’han registrat 37.000 i gairebé 250.000 operacions aèries a les illes el 2025, respectivament. “Són xifres que preocupen especialment perquè es continuen sense tenir en compte els impactes acumulatius sobre el territori i sobre la població, que veu com es redueix progressivament la seva qualitat de vida”, sostenen els ecologistes. En aquest sentit, assenyalen, ampliar els serveis aeroportuaris significa donar ales a “un model de massificació turística que ja ha superat àmpliament els límits ambientals, territorials i socials de les illes”.
A Mallorca, on es preveu una inversió d’uns 600 milions d’euros, el GOB afirma que l’illa ha fregat aquest any els 34 milions de turistes i que les previsions apunten a superar els 35 milions el 2031. L’organització reclama que aquestes inversions es destinin a millorar els serveis que necessita la població i no a incrementar la capacitat per continuar atraient visitants. A Menorca, el GOB situa el debat en una illa que ja ha superat els quatre milions de visitants. Una xifra que consideren “desmesurada per a un territori que és Reserva de Biosfera i els valors naturals i territorials del qual haurien de ser incompatibles amb una política d’increment continuat de la pressió turística”.
Els ecologistes consideren que el debat aeroportuari s’ha d’abordar conjuntament amb altres problemes derivats de la pressió turística: la congestió de les carreteres, l’accés a l’habitatge, el consum d’aigua i energia o la transformació del territori. En aquest context, el GOB reclama aturar els projectes d’ampliació de capacitat dels tres aeroports i establir límits al nombre de vols i passatgers que poden assumir les illes.
Per aquestes raons, la Plataforma contra l’Ampliació de l’Aeroport de Palma ha convocat una manifestació aquest diumenge, que coincideix amb la d’Eivissa. L’organització reclama limitar i reduir progressivament el nombre de passatgers; frenar la promoció turística i l’obertura de noves rutes aèries, com també eliminar els vols nocturns –entre les onze de la nit i les sis del matí– i prohibir els jets privats. Entre les seves reivindicacions figura també eliminar les subvencions als carburants de l’aviació i equiparar-ne la fiscalitat a la d’altres combustibles. Finalment, reclamen la cogestió dels aeroports per part de les institucions de les illes.
0