El PP agita la por que un mallorquí es quedi “sense segona casa” si prospera el pla europeu sobre habitatge

La possibilitat de limitar la compra de segones residències en zones tensionades per part de la Comissió Europea (CE) ha obert un nou front en el debat sobre l'habitatge a les Balears. El portaveu del PP al Parlament, Sebastià Sagreras, va advertir aquest dilluns que una eventual regulació podria acabar afectant també els residents: “Em posa els pèls de punta que un mallorquí no pugui comprar una segona residència en un altre municipi de Mallorca”, va asseverar. Tanmateix, Brussel·les no ha aprovat cap prohibició de comprar segones residències ni ha donat carta blanca als governs per impedir aquestes operacions.

La Affordable Housing Act, presentada com una proposta de reglament, pretén establir un marc comú per avaluar la legalitat de les mesures que adoptin els estats, les comunitats autònomes o els ajuntaments per protegir l'accés a l'habitatge en zones sotmeses a una pressió residencial acreditada. El text assenyala que els habitatges utilitzats com a segones residències, els pisos turístics i els immobles buits poden agreujar el desequilibri entre l'oferta i la demanda, però deixa en mans de les autoritats competents decidir si intervenen i de quina manera.

En aquest sentit, la iniciativa no proposa limitar exclusivament les compres d'estrangers o de no residents. El seu plantejament contempla mesures que regulin l'adquisició o l'ús d'immobles residencials quan puguin afectar les llibertats del mercat interior, inclosa la lliure circulació de capitals reconeguda en l'article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Per això, una eventual restricció de les segones residències també podria afectar un ciutadà espanyol o un resident a les Balears si la norma es formula atenent el destí de l'immoble i no únicament la residència del comprador.

La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha assegurat aquest dimarts, durant el ple de la Cambra autonòmica, que el seu Executiu aplicarà “totes les mesures jurídicament viables i efectives” en matèria d'habitatge i ha afirmat que s'alegra del camí obert per la Comissió Europea. La líder del PP, tanmateix, ha evitat comprometre's amb l'aplicació de restriccions concretes als compradors no residents. “El camí s'acaba d'obrir”, ha advertit abans d'assenyalar que les possibles mesures encara no tenen una cobertura jurídica suficient.

La posició de l'Executiu autonòmic es resumeix en una promesa condicionada: si Brussel·les permet una mesura que es pugui aplicar a les Balears, que sigui efectiva i que prioritzi “sí o sí” la gent d'aquí, el Govern l'estudiarà i l'aplicarà. “Seguirem molt atents a aquest procés”, ha assenyalat Prohens. La presidenta, per tant, no ha tancat la porta a les restriccions, però tampoc no ha assumit cap calendari ni cap compromís concret per impulsar-les.

La fórmula ha provocat la reacció immediata de Més per Menorca, MÉS per Mallorca i el PSIB-PSOE, que han interpretat la cautela del Govern com una manera d'ajornar decisions que consideren urgents. El debat ha evidenciat, a més, una diferència de fons: mentre l'Executiu insisteix que qualsevol intervenció ha de superar el filtre jurídic europeu, l'oposició reclama que la crisi de l'habitatge justifica avançar des d'ara en les mesures que ja estan a l'abast de les institucions autonòmiques.

“No tenen intenció ni d'estudiar ni d'aplicar”

El portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, ha qüestionat directament la voluntat de Prohens d'aprofitar el nou escenari europeu. “No menteixin, no tenen intenció ni d'estudiar ni d'aplicar”, ha afirmat el menorquinista, que ha demanat a la presidenta que es pronunciï amb claredat i que no “vengui una moto” a la ciutadania.

Prohens ha respost acusant l'esquerra d'haver defensat durant els darrers anys mesures que, al seu parer, no es podien aplicar. La presidenta ha insistit que el marc normatiu europeu “s'ha obert ara” i ha retret als seus adversaris que pretenguin presentar com a viables propostes que no ho eren fins a aquest moment.

Mentrestant, el portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha intentat desplaçar el debat des de la viabilitat jurídica cap a la urgència social. “El temps d'estudiar ja ha passat”, ha afirmat. L'ecosobiranista ha censurat les declaracions de Sagreras sobre el dret dels mallorquins a adquirir una segona residència en un moment en què, segons ha assenyalat, moltes persones no poden ni tan sols assumir el cost del seu habitatge habitual.

Apesteguia ha recordat, a més, que un de cada tres habitatges és adquirit per algú que no resideix a les illes, i ha advertit que la pressió immobiliària no procedeix únicament de compradors particulars, sinó també d'empreses, fons d'inversió i fons voltor. El diputat ha reclamat a Prohens que se situï “al costat de la ciutadania i no dels especuladors”.

Per la seva banda, el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha defensat l'actuació de l'Executiu autonòmic davant les crítiques del PSIB. El conseller ha assegurat que el Govern és conscient del “drama” de l'habitatge i que no mira cap a un altre costat. Com a contraposició, ha acusat els anteriors governs socialistes d'haver deixat sense construir l'habitatge que, al seu parer, necessitaven les illes.

El Govern: “Sánchez tracta els balears com a ciutadans de segona”

Mateo ha centrat part de la seva intervenció en la falta de suport del Govern central. Ha criticat que el nou portal públic de lloguer assequible anunciat per l'Executiu de Pedro Sánchez contempli 800 habitatges en el conjunt d'Espanya i cap a les Balears. “Pedro Sánchez tracta els balears com a ciutadans de segona”, ha sostingut.

El conseller també ha citat els resultats del programa “Lloguer Segur”, que, segons ha detallat, ha assolit els 103 beneficiaris. Així mateix, ha recorregut a dades de portals immobiliaris i dels registradors de la propietat per defensar que s'estan produint descensos en els preus de l'habitatge en determinats segments del mercat.

Davant d'això, la diputada socialista Mercedes Garrido ha rebutjat aquesta interpretació. Després de tres anys de legislatura de l'actual Govern, ha afirmat, els ciutadans de les Balears viuen “pitjor que mai” i molts ja no poden permetre's residir a les illes. Garrido ha llegit durant la seva intervenció diversos testimonis de persones amb dificultats per pagar el seu habitatge i ha descrit una situació en què alguns residents es veuen obligats a marxar o a viure en caravanes.

La socialista ha retret al PP que la seva preocupació se centri en el fet que els mallorquins no puguin comprar una segona residència. “No és que els balears no es puguin comprar una segona residència, és que no poden adquirir la primera”, ha assenyalat. Garrido ha reclamat al Govern que declari les Balears zona tensionada i adopti mesures per contenir els preus del lloguer.

En un altre moment del ple, el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha acusat el Govern d'actuar per ideologia i ha advertit que l'eurodiputada del PP Rosa Estaràs ja ha avançat que la seva formació vetarà la proposta europea. Al seu parer, l'Executiu autonòmic coneix les dificultats que trobarà la iniciativa i, tot i així, utilitza l'anunci de Brussel·les per aparentar que està disposat a actuar.

Prohens ha respost recordant que el PSIB va votar en contra de la declaració d'emergència habitacional impulsada pel Govern i ha rebutjat rebre lliçons d'un partit que, segons ha retret, “ha venut la seva seu a un suec”.

Més per Menorca reclama que Europa tingui en compte la insularitat

Més per Menorca, per la seva banda, ha reclamat a les institucions europees més ambició i el reconeixement explícit de les particularitats dels territoris insulars. Els menorquinistes consideren que la crisi de l'habitatge adquireix una dimensió especialment greu a les illes per la pressió turística, l'escassetat de sòl disponible i la demanda externa.

El coordinador general de la formació, Esteve Barceló, ha valorat que Brussel·les situï l'habitatge assequible entre les seves prioritats, però ha advertit que no n'hi ha prou amb reconèixer les eines si les condicions per aplicar-les són “pràcticament impossibles de complir”.

El partit defensa que no es poden exigir els mateixos requisits a un territori insular que a un de continental i que les futures normes europees han de permetre a les administracions protegir el mercat residencial. Més per Menorca treballa amb l'Aliança Lliure Europea per analitzar la proposta de la Comissió i explorar vies d'incidència durant la seva tramitació al Parlament Europeu.

La formació menorquinista reclama que les illes disposin d'instruments per prioritzar l'accés a l'habitatge dels qui hi viuen i hi treballen, així com per regular el lloguer turístic quan aquest contribueixi a reduir l'oferta residencial.