La porta oberta per Brussel·les reactiva la batalla per limitar la compra d'habitatge a no residents a Balears

Més per Mallorca tornarà a portar al Parlament la seva proposta per limitar la compra d'habitatges a persones no residents a Balears després que la Comissió Europea hagi plantejat impulsar determinades restriccions a l'adquisició de segones residències en zones tensionades. La iniciativa, que ja va ser rebutjada pel PP i Vox el passat mes de febrer, recupera així protagonisme en el debat polític sobre la crisi habitacional de les illes.

La discussió sobre la compra d'habitatge per part de no residents no és nova a les illes: Balears porta anys suportant una forta pressió immobiliària derivada de l'escassetat de territori, la demanda turística i l'atractiu de l'arxipèlag per a compradors i inversors internacionals amb un elevat poder adquisitiu.

Segons l'Anuari de l'Estadística Registral Immobiliària de 2025, publicat el passat mes d'abril, el 29,8% de les compravendes d'habitatges a les illes van ser protagonitzades per compradors estrangers, la proporció més elevada de totes les comunitats autònomes i més del doble de la mitjana nacional, situada en el 13,8%. Per la seva banda, el Banc d'Espanya va assenyalar el passat mes de juny que el 10,9% dels habitatges de Balears són d'ús turístic o pertanyen a estrangers no residents, una xifra que triplica la mitjana estatal.

La setmana passada, la Comissió Europea va presentar la seva proposta de Llei d'Habitatge Assequible, un paquet de mesures destinat a facilitar que les administracions puguin actuar davant la crisi habitacional. Entre els seus plantejaments figura la possibilitat de restringir la compra de segones residències en zones tensionades, especialment quan es tracti d'adquisicions per part de persones jurídiques, així com l'aplicació de mesures fiscals sobre habitatges buits.

Arran d'aquesta proposta, el portaveu parlamentari de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha anunciat aquest dilluns que el seu grup tornarà a presentar una proposició de llei al respecte, incorporant modificacions tant en l'exposició de motius com en l'articulat per adaptar-se a les novetats sorgides en els últims mesos, inclosa la proposta de Brussel·les.

“La Comissió Europea ha tornat a dir que existeix jurisprudència que permet aquesta excepció a la lliure circulació de capitals”, ha defensat Apesteguia durant la roda de premsa prèvia al ple d'aquest dimarts. El diputat considera que el plantejament europeu i les resolucions del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) avalen la possibilitat d'establir limitacions en determinades circumstàncies.

La iniciativa de Més pretén restringir la compra d'habitatge per part de persones que no resideixin a les illes amb l'objectiu de contenir la pressió sobre el mercat immobiliari i evitar que els habitatges es converteixin en un actiu destinat principalment a l'especulació.

Brussel·les obre una via, però no dona carta blanca

La proposta de Brussel·les no estableix una prohibició general de comprar habitatge ni obliga els Estats a aplicar aquestes restriccions, sinó que planteja un marc per aportar seguretat jurídica a les administracions que decideixin intervenir. Així mateix, exigeix que les mesures estiguin justificades, siguin proporcionades i responguin a una necessitat real de millorar l'accés a l'habitatge. El procés legislatiu europeu encara ha de continuar al Parlament Europeu i al Consell.

La Comissió també estableix condicions estrictes per declarar una zona tensionada. Les administracions hauran de demostrar que els preus de l'habitatge han evolucionat de forma desfavorable respecte als ingressos de les llars i que existeix una pressió persistent sobre l'accés a l'habitatge. En el cas de les restriccions a les segones residències, hauran d'acreditar a més que aquestes adquisicions contribueixen al deteriorament de la disponibilitat d'habitatge habitual.

Brussel·les recorda, a més, que les restriccions han de respectar el principi de no discriminació per nacionalitat entre ciutadans de la Unió Europea i que les mesures s'han de calibrar d'acord amb l'objectiu perseguit.

La Comissió ha assenyalat que les autoritats poden recórrer a diferents instruments abans d'arribar a prohibicions absolutes, com límits quantitatius, incentius fiscals o règims transitoris. Les restriccions, a més, no tindrien caràcter retroactiu.

Balears, el “monopoly” dels inversors

Apesteguia ha recordat que el 2022 va viatjar a Brussel·les per reunir-se amb la cap de gabinet de l'aleshores comissària d'Habitatge. En aquella trobada, ha recordat, ja li van traslladar que podia existir marge per regular l'accés a l'habitatge si es justificava suficientment l'emergència habitacional. A partir de llavors, Més va estudiar la jurisprudència europea i va elaborar la iniciativa que va presentar el 2024 al Parlament amb la intenció que Balears se situés a l'avantguarda de les mesures per limitar la compra d'habitatge amb finalitats especulatives per part d'empreses, fons d'inversió i compradors que no resideixen a les illes.

“Hem perdut anys perquè la dreta, i en el seu moment el PSOE, no han volgut encarar aquest problema”, ha retret el portaveu ecosobiranista. Apesteguia ha comparat la situació de l'arxipèlag amb “un gran tauler de Monopoly” en el qual inversors internacionals compren i venen propietats sense conèixer necessàriament la realitat territorial de Mallorca.

La proposta de Més haurà, no obstant això, d'ajustar-se al marc europeu. El mateix Apesteguia ha reconegut que la iniciativa anterior incloïa també residents a Balears dins de les limitacions, una qüestió que ara s'haurà de revisar per evitar contradiccions amb les normes comunitàries. El diputat ha advertit que, si una llei no respecta aquest principi, podria ser anul·lada pels tribunals.

Reaccions de PP i PSOE

El PP, per la seva banda, manté una posició contrària a restringir de manera general la compra d'habitatge als no residents. El seu portaveu al Parlament, Sebastià Sagreras, ha acusat els ecosobiranistes i el PSIB de no haver adoptat mesures suficients durant els vuit anys en què van governar les illes.

“Fins ara, la prohibició de venda a no residents era només una mesura populista, perquè el fet que la CE estudiï canviar el marc legal vol dir que fins ara no ho era. Ara que s'han posat sobre la taula modificacions, crec que la responsabilitat dels governs és estudiar si una mesura d'aquestes característiques pot ser bona per als ciutadans”, ha asseverat.

El PSIB-PSOE, mentrestant, també ha aprofitat el gir europeu per portar la qüestió al ple del Parlament. El seu portaveu, Iago Negueruela, ha anunciat que modificarà la pregunta dirigida aquest dimarts a la presidenta del Govern, Marga Prohens, per reclamar-li explicacions sobre la possibilitat d'aplicar les mesures plantejades per Brussel·les. El canvi arriba després que el vicepresident de l'Executiu autonòmic, Antoni Costa, es mostrés obert a estudiar la normativa europea si aquesta ofereix solucions “eficients i eficaces” als problemes d'habitatge.

Negueruela ha qüestionat que el Govern es limiti a estudiar la proposta si no està disposat a aplicar mesures que ja contempla el marc europeu, com la declaració de zones tensionades. El socialista ha recordat que el seu grup ha plantejat aquesta possibilitat mitjançant una esmena a la futura llei de capitalitat de Palma. “No entenc que diguin que ho estudiaran si no volen aplicar ni el més mínim, que és declarar zones tensionades”, ha retret.