LLEGIR EN CASTELLÀ
El PP ha registrat una Proposició de Llei (PP) amb la qual busca blindar per llei, “sense imposicions ni estridències”, l'espanyol als col·legis de les Balears. Es tracta d'una iniciativa que ha registrat a penes 24 abans que Vox defensi aquest dimarts la seva pròpia proposta en aquest sentit, i contra la qual els conservadors votaran en considerar que va més enllà de l'acord que tots dos van assolir al maig a canvi de tirar endavant els pressupostos d'enguany. La formació d'extrema dreta pretén “revertir la imposició del català a l'ensenyament”, segregant els alumnes en funció de la llengua amb què les famílies decideixin que estudïn els seus fills, la qual cosa, a judici dels conservadors, suposaria en la pràctica “carregar-se” el Decret de Mínims, un dels pilars de la política lingüística a l'arxipèlag.
Amb aquest moviment, el PP vol subratllar el seu compromís amb el bilingüisme i la convivència lingüística entre ambdues llengües, respectant, com ha remarcat el seu portaveu parlamentari, Sebastià Sagreras, el propi Decret de Mínims -que des de la seva aprovació el 1997 garanteix en almenys un 50% l'ús del català a l'ensenyament-, la llei de normalització lingüística de 1986 -que reconeix el català com la llengua pròpia de les illes-, l'autonomia dels centres educatius i, “evidentment, l'Estatut d'Autonomia”. Aquestes són, de fet, les “línies vermelles” que els populars asseguren no estar disposats a traspassar i així ho van traslladar a Vox en el moment en què els de Santiago Abascal van presentar la seva pròpia PL, que aquest dimarts es debatrà i votarà al Parlament balear.
La gestió del model educatiu i lingüístic és una de les principals línies de fractura entre PP i Vox a Balears. Mentre el PP aposta per mantenir per llei l'actual sistema d'ensenyament bilingüe, Vox exigeix un canvi que desmunti el marc normatiu autonòmic en matèria lingüística. Les divergències entorn a aquest assumpte han posat a prova en diverses ocasions l'estabilitat del pacte subscrit entre tots dos a principis de legislatura i també del propi Executiu de Marga Prohens. Els populars han registrat la iniciativa, a més, en plenes negociacions del sostre de despesa balear, un fet que tant una com una altra formació desvinculen de les seves iniciatives lingüístiques.
Davant la negativa dels conservadors a acatar les exigències de Vox, els de Bambú van impedir el passat 30 de setembre la convalidació d'una de les normatives clau del Govern de Prohens, la llei de projectes estratègics, tot i que els dos socis d'investidura havien pactat diverses mesures previstes al decret. La formació d'extrema dreta complia així l'advertència que dies abans havia llançat al PP: s'abstindrien en la votació d'aquesta norma si el PP no accedia a tramitar la seva PL sobre política lingüística, presentada, a judici dels conservadors, “de manera unilateral”, sense haver estat তারা consensuada amb ells i sense que aquests tinguessin coneixement de la mateixa.
En concret, en la seva proposta, Vox introdueix 11 modificacions a la llei balear d'educació, amb les quals reclama, entre d'altres, que l'administració educativa estableixi un sistema d'avaluació dels projectes lingüístics establerts per cada centre, amb la supervisió de la Inspecció Educativa, que permeti revisar-los periòdicament i adequar-los “amb la finalitat d'assegurar el compliment de la distribució d'ús de les llengües oficials fixada reglamentàriament, i garantir la competència comunicativa plena i equivalent en castellà i en català”, la qual cosa xoca de forma directa amb les pretensions del PP.
Per la seva banda, amb la PL recentment presentada, els populars volen modificar la llei d'educació “sense estridències ni imposicions” amb l'objectiu de “blindar el model de conjunció lingüística de les illes, on conviuen dues llengües oficials”, a més de “donar difusió a les modalitats insulars [de la llengua catalana] reconegudes en l'article 35 de l'Estatut”. “Fins ara es garantia l'ús d'aquestes modalitats i a partir d'ara també es vetllarà per la seva difusió”, ha remarcat Sagreras.