LLEGIR EN CASTELLÀ
El Parlament ha elegit aquest dimarts com a director general d'IB3 un exafiliat del Partit Popular. Un “gestor”, segons el Govern de Marga Prohens, que ja va estar al capdavant de la radiotelevisió pública durant els últims cops de cua del mandat únic de José Ramón Bauzá. Amb els vots de Vox, els populars han aconseguit que Josep Maria Codony Oliver torni a encapçalar l'ens públic deu anys després.
En total, 32 vots a favor per 20 en blanc i 4 nuls (algú va escriure en aquestes paperetes: per una IB3 independent i de qualitat). La votació, com dicta el reglament, va ser analògica i secreta (tot i que les cartes de cada grup s'havien descobert fa setmanes). No hi van ser presents dos diputats populars per causa de força major: la mort de Pere Palau Torres en un tràgic accident que va tenir lloc durant la sessió. Sandra Palau Boned, la seva filla, va abandonar l'escó durant el ple i va tornar immediatament a Eivissa acompanyada del president del Consell eivissenc i també diputat Vicent Marí. El socialista Iago Negueruela, com a cortesia parlamentària davant del succés, va sortir de la sala i no va votar. Després de conèixer el resultat es va guardar un minut de silenci en memòria de Palau, president d'Eivissa (2003-2007) i parlamentari balear entre el 1987 i el 2015.
El nomenament de Codony, ja només pendent de la seva publicació al BOIB, és un viatge al passat que rima amb el present. Aquest acord podria ser el pas previ perquè les dues forces desencallen, properament, els pressupostos autonòmics. Tres mesos i una setmana després d'haver començat el 2025, la proposta de despesa pública per a les quatre illes per a aquest exercici encara no s'ha aprovat.
El lampista
La intrahistòria d'aquest nomenament de Codony (març del 2025) té certs paral·lelismes amb la intrahistòria d'aquell nomenament de Codony (novembre del 2014). De nou, actua de salvavides. O, estirant argot polític, de lampista: aquest personatge, fidel a un partit, que, discret, emergeix en els moments complicats per tapar goteres i arreglar fugues a les canonades de l'Administració. Hi ha una diferència: aleshores, aquest expert en màrqueting guardava a la cartera un carnet d'afiliat al PP. El 2014, feia vuit anys que estava, des del 2008, com a militant. Ara, segons expliquen fonts populars, Codony no és membre del partit. No especifiquen, però, quan va deixar de pagar la quota.
Fa una dècada, Codony es va convertir en el tercer director general d'IB3 que escollia, en tres anys, un Parlament balear controlat per majoria absoluta pel PP. En no disposar, aquesta legislatura, de la meitat més un dels escons, els conservadors han necessitat els vots de la ultradreta per trobar substitut Albert Salas Domínguez, antic responsable de l'ens públic.
A l'antecessor de Codony ho van triar fa tot just un any i mig. El seu perfil va generar un consens molt més gran: encara que el PSIB es va abstenir, a més dels vots de VOX, el PP va aconseguir el suport de Més per Mallorca i de Més per Menorca. El compromís, expressat explícitament pel candidat, de mantenir el català com a llengua de treball a la radiotelevisió va acontentar els ecosobiranistes de les dues illes.
Bones dades d'audiència amb Salas
El mandat de Salas s'havia d'allargar fins al 2024, però la seva renúncia el va liquidar quan només n'havia complert una quarta part. El gran repte, en assumir el càrrec, era “revitalitzar” l'ens. Les dades diuen que aquest comunicador (periodista de llicenciatura, llicenciat per la Universitat de Sevilla, i de carrera professional, amb més de dotze temporades d'experiència a IB3, on va ser redactor de la secció esportiva) ha aconseguit el repte.
IB3 Televisió va tancar el 2024 amb un 5,2 de quota mitjana de pantalla anual, dues dècimes per sobre del registre de l'any anterior. Les millors xifres en una dècada. El nínxol, reforçat amb pòdcast i continguts digitals, era clar: segons dades de la FORTA, la cadena balear va ser l'autonòmica que més va créixer entre el públic jove –de tretze a vint-i-quatre anys–, amb un augment del 90%. IB3 Ràdio, per la seva banda, es va mantenir com la quarta emissora més escoltada de l'arxipèlag. Darrere de SER, Cope i Onda Cero, però reduint diferències amb les generalistes privades.
Marga Prohens i la consellera Antònia Maria Estarellas van treure pit de l'increment a l'audiència durant la sessió parlamentària: “La gent de Balears torna a veure la radiotelevisió com a seva”. Tot i això, la informació, el debat i l'anàlisi política, en la majoria dels programes d'actualitat realitzats per productores externes, va perdre importància des que governa el PP. Almenys respecte a l'època d'Andreu Manresa com a director general (2015-2023).
La internacionalització de la plantilla
Salas, curiosament, va ser càrrec de confiança amb l'antic corresponsal d'El País, que el va nomenar cap d'Esports a IB3. En aquest lloc Salas també va durar poc, només una temporada, perquè va acceptar l'oferta per dirigir la comunicació del Reial Mallorca. Des del club de futbol va tornar a IB3 i al club de futbol torna. En el seu comiat, paradoxalment, Salas va explicar que se'n va de l'ens “per assumir nous reptes professionals” i va al·legar també “esgotament”. La seva assignatura pendent, culminar la internalització de la plantilla.
Aquesta internalització fa dos anys que cueja. La va anunciar oficialment Francina Armengol a principis del 2023. Com a reclam electoral i per aconseguir que es retirés contra el Govern una demanda dels afectats per cessió il·legal de treballadors i dos anys més tard segueix sense acabar. És una situació kafkiana: tres-cents professionals van ser internalitzats, formalment, però, de manera oficial, no són funcionaris. Conseqüència? Els sous no han millorat. La signatura definitiva no arriba.
Cascada de dimissions
Les contradiccions continuen amb el nomenament de Codony. Antònia Maria Estarellas, consellera de Presidència, ha repetit al Parlament el mantra del PP durant les darreres setmanes: que Codony “representa un perfil continuista”. Sembla que l'exdirector general d'IB3 no ha perdut el temps. A finals de febrer, dos dies després que Salas confirmés una renúncia que havia avançat el desembre del 2024, els populars i la ultradreta ja ho van anunciar com el seu favorit. El 4 de març es va votar el seu nomenament, però en ser la primera temptativa, el reglament de la radiotelevisió exigia tres cinquenes parts de vots a favor (i no majoria absoluta, com avui) i no ho van assolir.
Ha passat un mes i, “malgrat el continuisme”, els caps roden: Vanessa Cursach, la gerent designada per Salas, ha anunciat la seva dimissió i Mar Comín, una altra antiga periodista dels serveis informatius, que va tornar des del sector de la comunicació corporativa per comandar la televisió, va explicar aquest dimarts a la plantilla que se n'anirà quan Codony aterri.
Juan Mestre, segons es comenta als passadissos, serà el seu substitut. Es consumaria un altre retorn: redactor de política d'Última Hora als noranta i els 2000, director en dos períodes de Periódico de Ibiza y Formentera i de la revista Preferente (notícies d'hotels, aerolínies o agències de viatge), Mestre es va responsabilitzar de la informació d'IB3 Televisió en temps de Bauzá. Amb Codony no va coincidir. El periodista va dirigir la redacció entre el setembre del 2011 i el juny del 2014. L'expert en màrqueting va arribar a la tardor d'aquell any. A Mestre, abans, li havien donat confiança tres caps diferents. Dos, també, membres del PP.
El primer, Jacobo Palazón, que s'encarregava de l'explotació d'IB3, va dimitir com a director general “per motius personals”. El rerefons, pressions a l'hora de triar o mantenir els seus càrrecs de confiança. Començava el 2012. El va succeir, de manera interina, Antonio Gómez. El mateix conseller de Presidència va agafar les regnes. Una situació anòmala enmig d'anys salvatges per a les radiotelevisions autonòmiques: tancament de Canal Nou, ERO de Telemadrid… Les productores privades que, via concurs públic a causa del model que va imposar Jaume Matas i va mantenir el socialista Xisco Antich, contractaven la majoria de treballadors de l'ens públic també van fer acomiadaments. Aleshores, acabava el 2012, el director general de la televisió no només estava afiliat al PP. Venia de ser senador.
En el 2000, el partit el va designar, a través del Parlament, i després el va col·locar en un lloc de sortida a la Cambra Alta. Va estar quatre anys a Madrid i va tornar a la política municipal… en el municipi on anaven a situar-se les instal·lacions d'IB3. El seu nom, José Manuel Ruiz Rivero. Dofí de Carlos Delgado, va ser el seu tinent d'alcalde, va deixar precisament la gestió de l'ens per a presentar-se a l'alcaldia de Calvià. No va marxar molt lluny: el polígon de so Bugadelles, on estan els estudis, la redacció i els despatxos d'IB3, està a quatre quilòmetres i mig del saló de plens de l'ajuntament. La jugada no va tenir èxit. Ruiz es va asseure en la bancada de l'oposició.
L'exsenador va perdre els comicis contra Alfonso Rodríguez, l'actual delegat del Govern, i va estar a prop de no poder-se presentar. Canal 4 es va querellar contra ell i la resta de la cúpula directiva d'IB3 –el febrer del 2015– acusant-los de prevaricar en el repartiment publicitari del Govern. Una setmana després, l'emissora privada va retirar la demanda i Ruiz va arribar a la campanya electoral. Després de la derrota, Biel Company l'ascendiria a vicepresident del PP autonòmic.
Aleshores, Josep Codony ja feia uns mesos que estava al comandament de la radiotelevisió balear. La seva experiència com a director de Televisió d'Inca, la ciutat on va néixer el 1956 (és vint-i-cinc anys més gran que Albert Salas, només un més jove que Andreu Manresa), i com a coordinador d'Atlas, la productora que servia de notícies a Mediaset a les Illes Balears, el va convertir en el professional indicat per dirigir l'ens segons el criteri de Bauzá. Deu anys després ho torna a ser, segons el criteri de Prohens.
Un diputat de Vox contra una periodista d'IB3
El retorn de Codony ve, a més, envoltat de crispació. La que va generar, a IB3 Ràdio, amb les seves fake news racistes, el diputat Sergio Rodríguez –un dels díscols de VOX– al programa Al Dia. Literalment, l'ultradretà va fer callar la moderadora del debat. La va acusar de parcial per contradir-lo a micro obert: Rodríguez va acusar els migrants (“senyores amb vel i senyors vestits d'hindú”) de copar la cua de l'Institut Balear De l'Habitatge (IBAVI). La periodista li va dir que era fals: les oficines de l'organisme que gestiona l'habitatge públic a Balears és al costat dels estudis, els periodistes, tècnics i productors que treballen a la ràdio passen per davant cada dia.
Aquest matí, Rodríguez ha anat una mica més enllà, fent-li una botifarra al diputat del PSIB, Ares Fernández. Va treure el dit, pegant-lo al capdavant, quan va preguntar a Antònia Maria Estarellas, consellera de Presidència, per l'actitud irrespectuosa del diputat ultradretà en la tertúlia de l'emissora autonòmica. “M'agradaria mostrar la nostra solidaritat i suport als periodistes i professionals d'IB3 Ràdio que, volent fer el seu treball amb professionalitat, van ser atacats per un representant de l'extrema dreta. L'atac va ser per corregir una mentida xenòfoba, que és el que han de fer els periodistes”, va començar dient Fernández, i després va preguntar si la “cascada de dimissions a IB3” contribuïen a garantir la seva independència: “La convertiran en la màquina de mentides que pretenia Matas que fos IB3”.
“Senyor Rodríguez, li he de trucar a l'ordre. Si us plau, comporti's”. Així va reprendre el president de la cambra autonòmica, Gabriel Le Senne, també de la formació ultradretana, a l'autor de la botifarra. Tot i la falta de respecte envers el diputat socialista, Rodríguez no va ser expulsat. Mai ho ha estat malgrat que són diverses les botifarres que ha repartit els últims anys dins de la cambra.
El president del Parlament tampoc no ho va convidar a sortir, fa una setmana, quan va celebrar “el Dia de la Victòria” des de l'escó. És a dir, el triomf del bàndol franquista a la Guerra Civil, aprofitant que era 1 d'abril, data en què va acabar el conflicte bèl·lic. Avui, treure del puny el dit cor de la mà dreta a un altre representant electe no seria l'última provocació del diputat de la corbata verda.
Els fets alternatius que ahir va esgrimir Rodríguez a la ràdio continuarien menjant-se minuts del ple. “Desautoritza el que va passar a IB3 Ràdio on un ultra va intimidar una periodista? (...) Si no ho fa serà còmplice. Ara em pot llegir el que porta escrit i tan bé ha llegit abans el meu company Ares Fernández”, va preguntar Pilar Costa, la segona socialista que va interpel·lar sobre l'assumpte a Antònia Maria Estarellas. La consellera de Presidència es va fer la sueca: “Jo no ho he vist... ni sé què va passar. (...) Estem amb la llibertat de premsa, d'opinió de tots els mitjans de comunicació, ens agradin més o menys”.
“Em diu que vostè no sap què ha passat vint-i-quatre hores després que parlin tots els mitjans? És còmplice de la ultradreta. El que és greu és el seu silenci”, es va lamentar Costa. Aquest dilluns, quan Rodríguez va fer callar els presentadors de Al dia, els representants de Més per Mallorca, Més per Menorca i el PSIB que estaven en directe van reprendre el tertulià de VOX. El diputat del PP, Pedro Álvarez, va quedar callat.
Lluís Apesteguía, portaveu dels mallorquinistes, que va estar al debat, també va intervenir en el ple: “La feina d'un periodista no és repartir torns de paraula, però el senyor Rodríguez considera que les periodistes, millor calladetes. Es va demanar callar una periodista, jo hi era i això és el que es va fer”. Després de qualificar l'escena de “racisme i xenofòbia”, Apesteguía va afegir: “Ningú ens ha explicat què volen fer a IB3 ni demanar-nos el vot”. I, directament, a Marga Prohens li va preguntar: “Considera que aquest és el camí correcte?”, posant en evidència que, a diferència del que va passar en començar la legislatura, en aquesta oportunitat el Govern no ha buscat un acord ampli. La presidenta va negar tenir “una agenda oculta”, però hi podria haver mar de fons. Pilar Costa va expressar, en la seva interpel·lació a Estarellas, que l'acord de PP i VOX converteix IB3 “en peça de caça menor per aprovar els pressupostos”. “Esteu d'acord que IB3 és un pseudomedi?” .
“Com podem valorar una etapa que encara no ha començat? Per descomptat, vostè ja l'ha jutjat i prejutjat. No hi ha res més a dir”, va replicar Estarellas. La consellera va atacar Costa, que també va estar al capdavant de Presidència, per no haver internalitzat els treballadors de la radiotelevisió al llarg de vuit anys de govern: “Vostè va ser la consellera dels divendres negres”, la forma de protesta que va triar el comitè d'empresa per exigir que acabessin les subcontractes que va posar en marxa Jaume Matas.
“Per reiterades al·lusions”, Rodríguez va demanar la paraula. “Té un minut”, li va concedir Le Senne. Al diputat ultradretà li va sobrar per tornar a encendre la metxa. Ho va fer amb cinisme: “Reitero el meu compromís amb la llibertat d'expressió. No vaig amenaçar, vaig discrepar. M'agradaria que el partit que ha assaltat la Televisió Espanyola defensés amb el mateix afany la llibertat dels periodistes d'OK Diario o de Vito Quiles que són agredits per vostès constantment”. “¡No són agressions!”, li va interrompre, a viva veu, la socialista Mercedes Garrido. El president del Parlament també li va trucar a l'ordre. La mateixa reprimenda que va rebre Rodríguez per la botifarra. “No sé si estem en una sessió del Govern de les Illes Balears o en una sessió de control a VOX”, va concloure el diputat, abans d'acabar preguntant a Jaume Bauzà, conseller de Cultura, per la subvenció del Govern a l'Acampallengua, “organitzat pel sindicat d'estudiants dels països catalans, un sindicat d'estudiants que no estudien”. Va ser un tema menor davant el gran tema de dimarts.