LLEGIR EN CASTELLÀ
“Partíem pràcticament de zero. Apenes teníem documentació sobre la qual treballar”. José Velázquez Arjona, arquitecte especialitzat en conservació i patrimoni, resumeix amb aquestes paraules el punt de partida de la ingent tasca duta a terme per avaluar l'estat en què es troba una de les joies arquitectòniques de Palma, la parròquia de Santa Creu, una de les primeres esglésies edificades a la capital balear i, al seu torn, una de les darreres que va enterrar als difunts en el seu propi cementiri. Després de segles d'ampliacions i reconstruccions, aquest temple ubicat en ple nucli antic es troba ara en una cruïlla decisiva: un exhaustiu estudi tècnic ha revelat que més del 55% dels seus elements presenten un estat de conservació deficient o molt deficient, cosa que situa aquest immoble a la primera línia de l'atenció patrimonial a Mallorca.
No obstant això, el que és singular no és només el resultat del diagnòstic, sinó la manera com s'ha dut a terme: per primera vegada a l'illa, una església parroquial ha estat sotmesa a un pla director integral de conservació, una eina habitual en catedrals, monestirs o castells, però inèdita en edificis de culte de menor escala. “Es tracta d'un instrument que ajuda els gestors del patrimoni a prioritzar les accions i a conèixer l'estat d'una edificació d'una forma rigorosa i científica d'acord amb allò establert per organismes internacionals de protecció com la UNESCO”, explica, en declaracions a elDiario.es, Velázquez Arjona, redactor de l'estudi al costat de l'arquitecta tècnica Arantxa Pardo R-Gachs i l'historiador de l'art i conservador de Santa Creu, Antoni Pons Cortès.
Al llarg dels darrers dos anys, un equip interdisciplinari s'ha bolcat a determinar l'estat de conservació de l'immoble, així com a analitzar les patologies trobades en els diferents elements arquitectònics i, a partir d'aquí, establir quines intervencions s'han de dur a terme, prioritzant sobretot les parts més vulnerables o sensibles a la seva pèrdua. Un full de ruta, en definitiva, que estableix les bases de futures restauracions. Per això, la metodologia utilitzada s'ha basat en l'elaboració de 42 fitxes sistematitzades per sistemes constructius i espais que permeten documentar danys i establir criteris d'intervenció.
Escàner en 3D
Velázquez Arjona explica que un dels esculls amb què es van trobar després que els fos encarregat l'estudi va ser la manca de documentació que els pogués guiar en el camí, un obstacle que, tot i això, no els va impedir seguir endavant. “Jo ho assemblo sempre a un pacient malalt: quan et trobes amb un problema, el primer que li has de fer són proves. Nosaltres, com a arquitectes, el que hem de fer són plans”, assenyala. Per això, una de les primeres actuacions que van dur a terme va ser un aixecament planimètric en 3D de tot el conjunt arquitectònic, efectuat per la Universitat Rovira i Virgili, que l'arquitecte defineix com “una mena d'escàner o TAC del cos humà” que permet conèixer “tota la veritable magnitud i tots els gruixos que componen el cos de l'edifici”. La comparació no és casual: és tracta de diagnosticar abans d'aplicar qualsevol tractament.
Jo ho assemblo sempre a un pacient malalt: quan et trobes amb un problema, el primer que has de fer-li són proves. Nosaltres, com a arquitectes, el que hem de fer són plans. L'aixecament planimètric en 3D és una espècie d'escàner o TAC del cos humà
A partir d'aquí, els especialistes van començar a dotar-se d'informació sobre com va anar evolucionant la parròquia i quins elements han anat creixent i movent-se alhora, ja que, afegeix Velázquez, “al final un edifici és la juxtaposició de nombrosos elements al llarg dels segles de la seva existència”. Un cop comprès aquest procés de transformació, es realitza l'estudi de conservació per conèixer, en paraules de l'arquitecte, les patologies i malalties de l'immoble, així com el grau de perillositat en funció de les seves vulnerabilitats. “És a dir, es veu tot el bosc i, en un moment determinat, es determina per on començar a treballar per millorar-ne la conservació”, assenyala l'expert.
En total, durant aquest temps han estat avaluats un total de 38 elements i espais arquitectònics, a més de les instal·lacions associades com l'electricitat, els parallamps o els dispositius de seguretat i emergències. L'estudi ha revelat que, de tots, les zones que requereixen una intervenció urgent són el campanar, el cor alt, les façanes nord i est, la porta de Santa Elena i les capelles de Santa Gertrudis i Sant Pere, que presenten problemes d'estanquitat, fissuració i biodeteriorament.
Les humitats, l'enemic silenciós
L'arquitecte subratlla, en aquest context, que el factor més exponencial d'alteració a l'edifici són les humitats. “És com quan algú té goteres a casa seva. Sap que les goteres no són el problema en si mateix, sinó que després es produeixen humitats a les parets, escrostones a la pintura i afectacions als mobles. Està tot interrelacionat”, abunda. En aquest sentit, detalla que han trobat nombroses esquerdes a l'església, un aspecte incideix molt habitual en aquests casos, ja que “tot l'edifici es va movent i acomodant al pas del temps”.
“L'interessant és saber si les esquerdes són acumulatives, és a dir, si es van aglomerant i obrint al llarg dels anys, o si es van tancant pels efectes de la temperatura i la humitat. Al final és com la fusta o el ferro, que s'expandeix i es dilaten en funció de la humitat. Amb la pedra ocorre exactament igual”, subratlla Velázquez Arjona, qui comenta que, al costat de les esquerdes, la inestabilitat de les cobertes és un altre dels majors factors exponencials de degradació de la pedra o de les alteracions en els elements immobles.
L'interessant és saber si les esquerdes són acumulatives, és a dir, si es van aglomerant i obrint al llarg dels anys, o si es van tancant pels efectes de la temperatura i la humitat. Al final és com la fusta o el ferro, que s'expandeix i es dilaten en funció de la humitat. Amb la pedra ocorre exactament igual
Davant d'aquestes troballes, la proposta d'intervenció prioritzada pels especialistes estableix la necessitat d'impermeabilitzar cobertes i vitralls, la rehabilitació estructural del campanar, la restauració de voltes i els murs i la consolidació del cor i les capelles més danyades.
L'estudi aporta, a més, diverses propostes de gestió i prevenció, com ara la implementació del pla de salvaguarda de béns culturals (PATRIBAL), un instrument impulsat el 2022 de forma pionera a Balears per abordar la tutela dels béns patrimonials en cas d'una catàstrofe. També es durà a terme la revisió anual de les instal·lacions elèctriques i dil·luminació, la millora daccessos, la senyalització devacuació i la formació en conservació per al personal vinculat al temple.
Les incògnites de Santa Creu
Un dels aspectes que l'estudi també ha posat en relleu és que la història de Santa Creu continua envoltada d'incògnites. Velázquez confessa que, si bé els historiadors situen al segle XIV l'edificació de la parròquia, el que més l'ha sorprès de tot aquest procés és la manca d'informació exhaustiva, “en ple segle XXI”, sobre la seva construcció i evolució. No en va, l'església superior conviu amb una cripta inacabada, anomenada de Sant Llorenç i situada sota el presbiteri de l'edifici. No és clar si totes dues van ser edificades en dues fases successives o es tracta d'única construcció adaptada amb el temps.
“L'important a l'hora d'abordar un pla director o un estudi de conservació és la formació d'un equip interdisciplinari que contempli nombroses disciplines. No només som arquitectes, també hi ha historiadors, arqueòlegs, conservadors i restauradors. No obstant, avui dia, no coneixem del cert com es va formar l'església”, comenta Velázquez Arjona.
L'arquitecte destaca que el caràcter pioner del pla director de Santa Creu respon a un canvi en la manera d'abordar la conservació del patrimoni. Fins ara, moltes restauracions s'emprenien sense abans haver planificat un full de ruta rigorós. S'actuava sobre el símptoma sense atendre la causa real, com podia ser una filtració a la coberta. “El més interessant a l'hora d'abordar un edifici històric és conèixer els seus orígens i saber per què s'hi han dut a terme determinades actuacions. Si no ho fan així, al final es poden fer coses indegudes”, abunda. La metodologia aplicada a Santa Creu busca evitar precisament aquest error. El pla funciona com un full de ruta dinàmic, amb fitxes que es poden actualitzar a mesura que es facin nous estudis o intervencions. “S'ha d'abordar des del respecte, l'estudi i la rigorositat científica, que és allò que estableixen les cartes internacionals de la UNESCO i el Patrimoni Cultural d'Espanya”, sentencia l'arquitecte.
L'origen de l'església segueix envoltat d'incògnites. L'església superior conviu amb una cripta inacabada i no és clar si ambdues van ser edificades en dues fases successives o es tracta d'única construcció adaptada amb el temps
“El patrimoni cultural és de tots”
Al capdavant de l'església hi ha, des de fa quatre anys, el Pare Nadal Bernat, que exalça la tasca duta a terme per determinar l'estat del temple. En declaracions a elDiario.es, recorda que el moment en què van plantejar encarregar el projecte: “Una de les primeres idees que vam tenir va ser pensar en les necessitats de conservació i de projecció de la parròquia de cara al futur. És una església amb unes connotacions molt especials”, subratlla.
En aquest sentit, el rector assevera que, a més de la importància històrica de l'església, aquest compte, com a Bé d'Interès Cultural (BIC), amb el màxim nivell de protecció. Per això, es van proposar de crear un equip humà divers que avalués l'estat de l'edificació “amb el màxim rigor i criteri”. “Necessitàvem fer una lectura de l'edifici. És un temple amb més de 700 anys d'història i nombrosos estils artístics”, recalca.
Necessitàvem fer una lectura de l'edifici. És un temple amb més de 700 anys d'història i nombrosos estils artístics
Tant l'arquitecte com el rector coincideixen que aquest pla no s'ha d'entendre únicament com un exercici tècnic, sinó també com una oportunitat per sensibilitzar la ciutadania sobre la fragilitat del patrimoni. “El patrimoni cultural és de tots. Per això és tan important difondre aquests estudis i que la societat entengui el valor de conservar allò que ha arribat fins avui”, reivindica Velázquez. Bernat, per part seva, emplaça a la societat a respectar aquestes edificacions “ja sigui per a gaudir de l'art, del silenci o de l'experiència des del punt de vista social”.
El rector assenyala que una de les iniciatives que va posar en marxa la parròquia per a difondre el seu patrimoni va ser obrir les seves portes més enllà de l'oració i com a espai de silenci: “Volíem, a l'empara de la Llei de Béns d'Interès Cultural, que la gent pugui visitar-la com una espècie d'oasi en aquesta zona de la ciutat de Palma”. Per a això, l'església obre cada dia no sols en l'horari vespertí de missa, sinó també de 10.00 a 14.00 hores gràcies a la signatura d'un conveni de col·laboració amb les Franciscanes Filles de la Misericòrdia, que permet comptar amb el suport de dos joves, Víctor Angulo i Estefanía Benítez, del pla d'inserció laboral de la congregació religiosa.
Reconeguda amb el premi de protecció del patrimoni
El mes de març passat, la Associació per a la Revitalització dels Centris Antics (ARCA) va atorgar un dels seus premis de protecció del patrimoni a la parròquia de Santa Creu pel seu esforç en donar a conèixer i conservar el patrimoni d'aquesta església i la cripta de Sant Llorenç. El president de l'entitat, Pere Ollers, assevera a aquest periòdic que el programa de treball de restauració i conservació dut a terme per l'església, “amb un pla director amb totes les garanties, és el que haurien de tenir tots els grans monuments i tots els grans béns d'interès cultural que necessiten un manteniment diari o anual”. “I això és el que demanem a l'Administració que faci amb els seus propis béns”, incideix.
El mes de març passat, la Associació per a la Revitalització dels Centris Antics (ARCA) va atorgar un dels seus premis de protecció del patrimoni a la parròquia de Santa Creu pel seu esforç en donar a conèixer i conservar el patrimoni d'aquesta església i la cripta de Sant Llorenç
Ollers abunda en què, amb una major implicació per part de les administracions, no succeirien casos com el de la Cartoixa de Valldemossa, que la setmana passada va sofrir el despreniment de part de la seva teulada. “És l'exemple contrari a Santa Creu”, lamenta, recriminant que sobre l'històric enclavament que en el segle XIX va allotjar al compositor Frédéric Chopin i a la seva dona, George Sand, “no hi ha un pla director ni un pla de restauració, manteniment o conservació preventiva”. “Hauríem d'introduir aquests plans directors d'actuació, que no són més que un full de ruta del que és prioritari i que és el que fem en la nostra pròpia casa. És a dir, primer l'important, la qual cosa són per exemple les goteres, l'estructural. Després anar millorant o embellint. En l'actualitat, moltes vegades el que es fa és començar al revés: primer embellir i després conservar”.
El cas de Santa Creu, amb les seves esquerdes visibles i els seus enigmes encara ocults, transcendeix el que és local. Obre la porta que altres parròquies i temples menors, moltes vegades relegats als plans oficials de conservació, puguin beneficiar-se d'un enfocament més científic i sistemàtic, propi fins ara de les grans catedrals.