LLEGIR EN CASTELLÀ
El creixement urbanístic de l'illa d'Eivissa (de només 572 quilòmetres quadrats d'extensió) no té fi. Entre 1996 i 2024, la població s'ha duplicat, passant de 78.867 a 160.644 habitants, segons dades de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat). Dels cinc municipis de l'illa, Sant Josep de sa Talaia ha estat el que ha experimentat un creixement urbanístic més desordenat des de la dècada dels 80. De fet, és el que més ha incrementat la seva població, en percentatge, durant les últimes tres dècades, passant de 11.841 a 29.664 persones.
L'Ajuntament del municipi, on governa el PP, acaba d'aprovar l'avanç del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) que substituirà les Normes Subsidiàries (NNSS) de 1986 i preveu un sostre poblacional de 40.324 habitants. És a dir, un augment de més del 50% respecte a la població actual. “La documentació presentada no justifica (ni pot fer-ho) la suficiència de recursos hídrics, no només pel pla presentat, sinó ni tan sols per a la població actual”, denuncia Joan Carles Palerm, president del grup ecologista GEN-GOB. Aquests creixements quedaran concentrats, segons el PGOU, en el nucli urbà de Sant Josep, en els nuclis de Sant Jordi i Cala de Bou, i en les cales de Ponent, com Cala Tarida, Cala Bassa, Cala Vedella, Cala d'en Real i Cala Carbó.
Més població significa més promocions d'habitatge a les àrees urbanes, més construccions de finques i viles en sòl rústic, i la necessitat d'adequar les infraestructures a les noves necessitats. És a dir, caldrà construir depuradores i dessaladores, centres de salut i educatius i/o residències per a persones grans, la qual cosa implica un major consum d'aigua, energia i territori. “Nous creixements, com els que pugui plantejar Sant Josep, agreujaran la situació actual en un context de sequera i escassetat”, afirma a elDiario.es Juan Calvo, director de l'Aliança per l'Aigua. “El municipi té els aqüífers més sobreexplotats, i alhora manté encara pèrdues de fins al 30% en la xarxa municipal d'aigua”, afegeix. I això sense comptar les pèrdues que hi ha a les xarxes privades d'urbanitzacions no connectades a la xarxa pública, que no subministren aigua dessalada. Així, l'expert recorda que, a diferència del que succeeix a la península, el 70% del consum d'aigua és urbà; més del 20% va destinat a habitatges en sòl rústic i només un 7% és d'ús agrícola. “Cal resoldre el problema si volem recuperar els aqüífers”, assenyala Calvo.
En aquest sentit, segons els ecologistes, les NNSS de 1986 ja suposaven un desenvolupament urbanístic “molt per sobre de la disponibilitat dels recursos bàsics”. “A més, suposava un atemptat contra la qualitat paisatgística del municipi”, afirma Palerm. Entre aquests projectes, cal esmentar el desenvolupament urbanístic que es va realitzar entre els anys 80 i 90 a Platja d’en Bossa, on diferents societats lligades al Grup d'Empreses Matutes —propietat d'Abel Matutes, exministre d'Afers Exteriors de José María Aznar— van presentar un projecte per a construir apartaments turístics a sa Sal Rossa, una zona situada al costat del Parc Natural de ses Salines.
El pla, que inicialment no va ser aprovat per la Comissió Provincial d'Urbanisme de Balears, va obtenir el seu vistiplau al juny de 1987, amb el requisit que la concessió de llicència d'obres estigués “condicionada a la posada en marxa d'una xarxa municipal de sanejament i la depuradora municipal”. El projecte va ser aprovat pel Ajuntament de Sant Josep l’any 1989, malgrat l'oposició del GEN, que denunciava que “no s'havien complert les condicions de la Comissió Provincial d'Urbanisme”.
El que denuncien ara els ecologistes és que el nou PGOU —que encara no està aprovat, però l’avanç del qual és un primer document que dibuixa les línies generals de la política urbanística de l'Ajuntament— classifica, fins i tot, nous sòls urbanitzables dins de l'Àrea de Protecció Territorial (APT) de Costes de forma “completament il·legal”. “Curiosament, [es fa] en la zona de Platja d’en Bossa, on s'han produït el major nombre de creixements il·legals, davant l'absoluta inactivitat de l'Ajuntament. Aquestes reclassificacions semblen beneficiar precisament a qui ha perpetrat més il·legalitats urbanístiques en la zona”, lamenta el GEN-GOB. A més, molt a prop del Parc Natural de ses Salines, es planteja un creixement de 23 habitatges i 51 places turístiques, malgrat que la zona de ses Salines constitueix “un ecosistema d'especial interès ambiental”, tal com assenyala l’avanç del pla urbanístic.
“El desenvolupament d'aquest planejament durant 40 anys, al qual cal afegir la constant indisciplina urbanística i el desenvolupament d'urbanitzacions senceres al marge de la legalitat davant, almenys, la indiferència de l'Ajuntament, ha suposat problemes gairebé impossibles de resoldre, que impacten directament en la pèrdua de qualitat de vida dels seus habitants”, assenyala Palerm. Segons el grup ecologista, les NNSS no s'han utilitzat com una eina per al “desenvolupament sostenible i la preservació mediambiental i paisatgística”, sinó que han suposat “una autèntica arma de destrucció territorial que ha beneficiat exclusivament els interessos especulatius contraris a l'interès general”.
El desenvolupament d'aquest planejament al llarg de 40 anys, al que cal afegir la constant indisciplina urbanística i el desenvolupament d'urbanitzacions senceres al marge de la legalitat davant, almenys, la indiferència del Ajuntament, ha suposat unes problemàtiques gairebé impossibles de resoldre, que impacten directament en la pèrdua de qualitat de vida dels seus habitants
Tant el GEN-GOB com l'Aliança per l'Aigua assenyalen que la massificació turística, especialment durant els mesos de temporada alta, suposen un seriós problema per a les masses subterrànies d'aigua, la qual cosa reconeix el propi document. De fet, aquest assenyala que els recursos hídrics del municipi “procedien històricament de les extraccions d'aigües subterrànies”. “Les dificultats van començar quan es va incrementar la presència d'usos residencials, especialment d'unifamiliars i de segona residència, a causa de l'esplendor del turisme”, afirma l'avanç del PGOU.
Així mateix, el text reconeix, com assenyala l'Aliança per l'Aigua, que l'aigua dessalada no és suficient per a frenar la degradació dels aqüífers, per la qual cosa “és necessari adoptar mesures normatives per a reservar la seva utilització per a situacions de sequera”. Una degradació que és major en les zones costaneres a causa de la salinitat. Per aquest motiu, l'organització exigeix avançar cap a una gestió municipal on “prevalgui l'estalvi, l'eficiència i la reutilització de l'aigua”, la qual cosa implica que “l'aigua dessalada que es consumeix no acabi en la mar”. I si no està garantida la suficiència hídrica, com és el cas de Sant Josep, “no es poden preveure creixements futurs”, adverteix Calvo.
El director de l'Aliança per l'Aigua lamenta “el cost energètic” de la falta de reutilització, així com el deficient manteniment de les xarxes municipals. “El clavegueram rep aigües d'intrusió salina al seu pas per la costa, la qual cosa fa que les aigües residuals siguin salades. Perdem molta aigua de subministrament i, d'altra banda, la que podríem reutilitzar està salada per falta de manteniment del clavegueram”, argumenta Calvo. En el cas específic de Sant Josep, recorda que és un dels municipis “amb més necessitat de millora de la seva gestió” i afegeix que l'Ajuntament disposa d'un pla de gestió sostenible, redactat per l'Aliança per l'Aigua, que encara no ha aprovat. “Hauria de ser una condició imprescindible per a l'aprovació de qualsevol pla urbanístic”, manifesta.
El problema està en el fet que Sant Josep està redactant un PGOU que contempla augmentar en més d'un 50% la població mentre el municipi arrossega problemes greus i estructurals en la gestió sostenible de l'aigua. “És necessària la reducció del consum d'aigües subterrànies encara per sota dels límits establerts en el Pla Hidrològic per a aconseguir equilibrar les extraccions amb la capacitat de recàrrega natural i evitar la sobreexplotació”, assenyala l'avanç del PGOU. “En cas de no frenar aquesta tendència, augmentaria la degradació de les masses d'aigua i dels fràgils ecosistemes associats, a més de limitar la rendibilitat dels serveis turístics”, afegeix.
Segons el GEN-GOB, la memòria reconeix explícitament que no s'estan recuperant els costos del subministrament d'aigua a la població. “S'està amagant l'autèntic abast de la problemàtica de dependre de les aigües dessalades després d'haver permès un desenvolupament completament desorbitat en relació als recursos disponibles”, assenyala el grup ecologista. Segons la seva opinió, tard o d’hora caldrà exposar a la població la necessitat d’assumir “els costos reals del despropòsit urbanístic, així com les restriccions inevitables en l’accés”.
Finalment, el GEN-GOB assenyala que la memòria no quantifica la demanda hídrica en relació a la població dispersa en sòl rústic. “Aquesta demanda no és residual ni insignificant, sobretot si es té en compte la gran quantitat d'edificació legal o il·legal dedicada al lloguer turístic, amb consums elevadíssims pel manteniment de jardins i piscines”, critiquen els ecologistes.
Per això, entre les mesures, exigeixen la paralització de “qualsevol nou creixement en ús residencial i/o turístic en el municipi, en qualsevol tipus de sòl, amb la suspensió del planejament urbanístic per raons d'emergència i d’interès públic; la creació d'un comitè d'experts que elabori un document basat ”en la situació real dels recursos del municipi i la capacitat real d'acolliment del seu territori“, incentivant mesures de decreixement, especialment dirigides al ”sobredimensionat“ sector turístic; avaluar l'expropiació per a demolició i recuperació de l'estat natural de sòls urbanitzats de manera il·legal i que estan situats en sòl rústic i valorar la declaració de Sant Josep com a ”zona de catàstrofe mediambiental“ a causa de la ”destrucció paisatgística, contaminació marina per abocaments de les depuradores, pèrdua de productivitat agrícola i contaminació lumínica i sonora“.
En una línia similar, Juan Calvo, director de l'Aliança per l'Aigua, assenyala un altre problema de les dessaladores, a més del seu elevat cost energètic. Des de la seva projecció fins que finalitza el procés d'execució, poden passar fins a 15 anys. “Amb les expectatives, es poden generar nous creixements urbanístics, per la qual cosa, si en 15 anys arriba una quarta dessaladora [a l'illa], ja no podria satisfer les demandes futures”, assenyala Calvo. I recorda, a més, que el caudal dels aqüífers només ha millorat un 10% en l'última dècada, malgrat que l'illa compta amb una dessaladora més.
“Mai no hi ha prou dessaladores per a la massificació turística i els creixements urbanístics que està experimentant l'illa. Cal replantejar-se el model si volem sobreviure com a societat”, adverteix Calvo. Finalment, assenyala la dependència energètica que això suposa per a l'illa. “Si hi hagués una apagada elèctrica com la que va passar a la península el 28 d'abril, ens quedaríem automàticament sense aigua”, conclou.
Mai hi ha suficients dessaladores per a la massificació turística i els creixements urbanístics que està tenint l'illa. Cal replantejar-se el model si volem sobreviure com a societat
Els constructors: “L'aigua és el límit principal al creixement”
Una visió més moderada la trasllada la patronal de la construcció de l'illa. “Valorem que finalment es faci un avanç en actualitzar el planejament urbanístic, però demanem que es garanteixi seguretat jurídica, claredat normativa i agilitat administrativa”, afirma a elDiario.es Consuelo Antúnez, presidenta de PIMEEF Construcció. “El nou PGOU ha de facilitar un desenvolupament ordenat i realista, especialment en matèria d’habitatge, perquè ara mateix l’accés és molt difícil per a la població resident”, afirma Antúnez, qui insisteix que cal prioritzar sòl per a habitatge assequible i que es defineixin bé els criteris d’edificabilitat i densitat.
Segons la patronal de la construcció, és lògic que el nou planejament urbanístic contempli el creixement en els nuclis “consolidats o amb capacitat per absorbir serveis i infraestructures”. “És la millor manera d’evitar la dispersió i reduir l’impacte ambiental”, afirma Antúnez, tot i que matisa que en zones costaneres com Cala Tarida o Cala Vedella cal actuar amb molta prudència. “Són entorns sensibles que no poden assumir més pressió si no s’acompanya d’una planificació molt estricta i sostenible”, destaca la presidenta de la patronal.
Cala Tarida o Cala Vedella són entorns sensibles que no poden assumir més pressió si no s'acompanya d'una planificació molt estricta i sostenible
En aquest sentit, el sostre poblacional situat en una mica més de 40.000 habitants, considera que pot tenir sentit si el creixement es produeix amb “planificació, ordre i sostenibilitat”. “Si no es preveu aquest creixement, els preus s’eleven, augmenta la construcció irregular i es col·lapsen els serveis”, considera Antúnez, tot i que insisteix que cal fer-ho “amb responsabilitat” i dotar d’infraestructures aquest possible augment poblacional.
Consultada sobre la situació d’estrès hídric als aqüífers, creu que l’aigua és el principal límit al creixement de l’illa. “Si no s’inverteix en millorar les xarxes, ampliar la reutilització i reforçar les dessaladores, qualsevol creixement serà insostenible”, valora Antúnez. Per aquests motius, la presidenta de la patronal creu que “cal construir millor, amb menys consum de recursos i més eficiència energètica, però també cal garantir que els recursos bàsics, com l’aigua, estiguin garantits”.
Vicent Roig, alcalde: “Es tracta de garantir un model equilibrat”
L’avanç del nou PGOU va ser aprovat en el ple del 27 de febrer de 2025 amb els vots a favor del PP, que governa en solitari a l’Ajuntament, i les dues abstencions de Vox. L’oposició d’esquerres (PSOE, Ara Eivissa i Unidas Podemos), en canvi, va votar en contra, tal com consta en l’acta de la sessió. “És una necessitat estructural per garantir el creixement ordenat, sostenible i adaptat a les necessitats reals de la ciutadania”, va assegurar Vicent Roig (PP), alcalde del municipi, durant el ple. En opinió de l’alcalde popular, el document és “el resultat d’un procés rigorós, fonamentat en criteris tècnics i alineat amb les directrius d’ordenació del territori”.
En opinió de Roig, el futur PGOU permetrà “consolidar un model de municipi equilibrat on es compatibilitzi el creixement urbà amb la protecció del nostre entorn”. Així, l’Ajuntament ha programat sòl urbanitzable “evitant l’expansió descontrolada”. L’objectiu és, assenyala l’alcalde, garantir els serveis públics, com les infraestructures educatives o destinades a la gent gran (centres de dia o residències). A més, en paraules de Roig, permetrà “seguir agilitzant el departament d’Urbanisme”. Es proposa, per solucionar la greu crisi d’habitatge que afecta tota l’illa, generar sòl per al desenvolupament de pisos “a preu limitat” per “la classe jove i treballadora”, amb l’objectiu que puguin “comprar un habitatge per realitzar els seus projectes de vida i de futur”.
elDiario.es ha contactat amb l’Ajuntament de Sant Josep perquè pogués respondre a la informació continguda en aquest reportatge, en relació amb la seva futura planificació urbanística, sense que hagi estat possible rebre una resposta en el moment en què es publica.