LLEGIR EN CASTELLÀ
Els tecnòcrates del tardofranquisme van ser els ideadors d'un gran projecte que canviaria la ciutat de Palma ja entrats els anys seixanta. El propòsit era unir l'aeroport, ja convertit en un punt emergentment bulliciós, amb les zones turístiques de l'est de Mallorca, descarregar el passeig marítim i millorar la circulació dels camions que arribaven al port carregats de mercaderies cap a l'interior de l’illa. La Via de Cintura es va estrenar en 1990 amb aquest late motiv, però el seu impacte va anar més enllà de la mobilitat: l'anell asfàltic va acabar fracturant la ciutat i deixant al marge barris obrers com Son Gotleu, que van créixer a l'altre costat de l'autopista a la calor de la migració peninsular i d'un urbanisme desigual.
En paral·lel, començava a construir-se el polígon de Llevant, a l'antiga carretera de Manacor, convertint-se en un d'aquests grans pols de Palma que no sols albergava a ciutadans de la península que s'havien desplaçat a l'illa cercant treball, sinó també mallorquins d'altres àrees insulars que havien trobat ocupació en la indústria o la construcció. Es van conformar barris obrers que, amb el pas de les dècades, van anar acumulant dèficits estructurals i una qualitat d'infraestructures inferior a la d'altres barris rics de la ciutat. Fins ara, han quedat relegats i marginats de la vida palmesana. Especialment, els situats a l'est i al nord-est de la ciutat. No sols Son Gotleu: també Nou Llevant, la Soledat, Son Malferit o Rafal Vell, en els que la proximitat a la via s'ha vist acompanyada de mancances com la falta de connexió per als vianants.
Ara, el PSIB-PSOE ha ressuscitat en el Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma una vella (i reiterada) proposta -inclosa en el seu programa electoral-, per a estudiar el soterrament d'aquesta frontera física i social. La moció, que ja ha estat aprovada -amb el vot en contra de Vox- en el ple de la institució insular i es debatrà a finals de gener en el Consistori de la capital balear, planteja realitzar un estudi tècnic per a analitzar la viabilitat d'enterrar el traçat i aprofitar la superfície alliberada per a crear un gran corredor verd, amb espais públics, equipaments comunitaris i recorreguts per a vianants i ciclistes.
La moció, aprovada amb el vot en contra de Vox, planteja la realització d'un estudi tècnic per analitzar la viabilitat d'enterrar el traç i aprofitar la superfície alliberada per crear un gran corredor verd, amb espais públics, equipaments comunitaris i recorreguts per a vianants i ciclistes
La moció reclama, per a dur a terme el projecte, la implicació conjunta de totes les administracions competents: l'Ajuntament, el Govern balear i el Govern d'Espanya i obre les portes a explorar vies de finançament europeu. Tot això enmig del crític escenari que travessa l'habitatge a l'illa, marcat per l'absència de grans anuncis d'inversió per part de les institucions en Vivenda de Protecció Limitada (VPL) ni en Vivenda de Protecció Oficial (VPO).
El text fixa com a prioritat una primera fase del projecte centrada en “cosir” una ciutat partida i revertir una desigualtat territorial que ha tingut efectes directes sobre les oportunitats de milers de residents, tal com assenyalen els socialistes. La presentació de la iniciativa va comptar amb les associacions veïnals del Rafal Vell i Rafal Nou i de Son Gotleu per a aconseguir que el disseny del projecte respongui a les necessitats reals del seu entorn. En declaracions a elDiario.es, el conseller socialista Joan Ferrer subratlla que els veïns estan a favor de la connexió: fa diversos mesos, aquesta va quedar interrompuda després que un camió col·lidís contra una passarel·la de transeünts sobre la Via de Cintura, el que ha provocat que ara hagin de donar una important marrada per a arribar a la zona cèntrica de Palma.
Perill de gentrificació
La materialització del projecte podria desencadenar, no obstant això, un procés de revaloració similar al viscut a l'entorn del Parc de ses Estacions: el resultat? La pujada del preu del sòl en les zones beneficiades per la millora urbanística. “Haurien de suggerir-se mesures complementàries perquè no es derivi en l'especulació immobiliària”, observa el geògraf i expert en Mobilitat Iván Murray: “Un projecte i una inversió d'aquest calat condueixen al final a dinàmiques de gentrificació”.
La materialització del projecte podria desencadenar un procés de revalorització similar al viscut a l'entorn del Parc de ses Estacions, amb la consegüent pujada del preu del sòl a les zones béneficiades per la millora urbanística. "Haurien de suggerir-se mesures complementàries perquè no derivi en l'especulació immobiliària", observa el geògraf i expert en Mobilitat Iván Murray
El soterrament és una de les majors transformacions projectades en el nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de Palma, aprovat en 2023 i cridat a establir les bases del desenvolupament urbanístic de la capital balear durant les pròximes dues dècades. El PGOU cerca dur a terme, mitjançant l'obra en la circumval·lació, operacions d'integració similars a la de la Ronda de Dalt a Barcelona o la Gran Via a l'Hospitalet de Llobregat.
En concret, l'actuació urbana proposa, entre altres coses, la remodelació del nus de comunicació previst a Son Bordoy (que enllaça l'autopista de Llevant amb la via de cintura) amb la finalitat de reduir el trànsit en el passeig marítim i fins i tot la creació d'una estació intermodal. No era l'únic nus planificat en un punt clau de la ciutat: també es van idear d’altres a l'altura de Portopí, a ses Calafats i a la zona nord en un espai situat entre sa Indioteria i Son Cladera.
També permetria -segons el pla general aprovat en 2023, durant l'últim mandat progressista- l'obtenció d'almenys 413 habitatges de protecció pública i dotacions públiques amb 20.000 metres quadrats de zones verdes i amb 18.000 metres quadrats d'equipaments, així com la remodelació dels voltants de l'estadi de l'Atlético Baleares. A més, s'eliminarien els usos industrials prevists en el PGOU de 1998 i s'impediria la construcció de nous centres comercials per a fomentar el comerç local a la ciutat. Un altre de les propostes clau del projecte és la creació d'eixos cívics o superilles verdes: sis radials i altres transversals per a augmentar els espais “per a la vida” mentre els cotxes podrien circular en un submon separat.
La iniciativa permetria l'obtenció d'almenys 413 habitatges de protecció pública i dotacions públiques amb 20.000 metres quadrats de zones verdes, a més de 18.000 metres quadrats d'equipaments. S'eliminarien els usos industrials i es impediría la construcció de nous centres comercials nous per fomentar el comerç local
El conseller socialista considera, en ser preguntat per elDiario.es, que, per evitar una revalorització, la solució no és frenar un projecte d'aquestes característiques, sinó utilitzar els mecanismes de la Llei d'Habitatge per posar topall als preus de lloguer. La urgència d'aquesta intervenció s'ha tornat a posar sobre la taula quan està a l'horitzó la inauguració de la futura macro-urbanització de Son Güells, amb més de tres mil habitatges projectats i una població potencial d'unes 10.000 persones. Per la seva banda, un portaveu del PP considera, en declaracions a aquest mitjà, que el PSIB-PSOE ha tornat a jugar aquesta carta ara per interès polític tot just sis mesos després que el Consell acabés unes obres a la Via de Cintura el pressupost de les quals va rondar els 12 milions d'euros, i que han estat criticades per l'oposició.
Una proposta reiterada
Els candidats de Més a l'Ajuntament de Palma i al Consell de Mallorca, Neus Truyol i Jaume Alzamora, van presentar a les eleccions de 2023 la proposta per soterrar el tram de la Via de Cintura que abasta des de la rotonda de Can Blau, a l'alçada del barri de Son Bordoy, i el carrer Aragó. Aleshores, la iniciativa ja s'havia posat anteriorment sobre la taula: el 2021 i el 2007. Retrocendint encara més, Joan Fageda (PP), durant la seva època al capdavant de l'alcaldia de Palma (1991-2003), ja somiava amb aquest colossal projecte.
La reforma pretenia -abans i també ara- donar a la via un traçat similar al que té al seu pas per sota del carrer Manacor, que creua els barris palmesans de Pere Garau, Foners i la Soledat (nord i sud). Ara, cadascun dels partits de l'oposició dona la seva pinzellada al projecte de Via de Cintura, que s'ha frenat sempre per la inversió milionària que suposa i els problemes de trànsit que amb tota seguretat implicaria. Més per Palma defensa el soterrament total o parcial, una alternativa més econòmica que estava inclosa en el Pla General aprovat amb Neus Truyol al capdavant d'Urbanisme fa dos anys.
Per part seva, Unides Podem reitera el seu lema dels “cotxes a baix, la vida a dalt”, promogut pel llavors conseller de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano. La seva proposta combina soterrament amb la creació de zones verdes, espais de trobada i carrils bici a la superfície. Segons Murray, el que tindria més sentit seria soterrar tan sols els trams per a vincular la perifèria i no tota la Ma-20, sempre que es prioritzin abans altres mesures més necessàries per a la classe treballadora, com controlar els preus de l'habitatge per a no convertir aquests barris perifèrics en víctimes d'un procés de gentrificació que només els perjudicaria.