El 'tardeo turístic' del PP que acaba amb la històrica reivindicació de l'Orgull de Palma

Luan Maestre té vint anys. És un jove trans no-binari que recorda, encara emocionat, com va passar de sentir que no encaixava en la societat fins que, finalment, va trobar una comunitat que l'apreciava. Va succeir fa quatre anys, al seu institut, durant la visita d'una educadora social de l'associació LGTBI+ de les Illes Balears, Ben Amics. “Allò em va marcar moltíssim, perquè després hi vaig contactar i em va oferir participar en un grup on vaig començar a fer amistats”, explica. “Des de llavors em vaig obrir més a un moviment que abans no sentia com una cosa pròpia”, explica, com un dels més de quaranta voluntaris de l'entitat que estan acabant de tancar els últims detalls d'aquest Orgull.

Tanmateix, Maestre percep enguany un canvi profund en la manera com es viu aquesta reivindicació a la ciutat, un gir que, segons el seu parer, no es pot separar del conflicte institucional al voltant de la seva organització. “L'any passat vaig fer voluntariat ajudant a organitzar la manifestació, les taules informatives i després la revetlla. Enguany ens hem hagut d'ajuntar més perquè se'ns ha apartat d'una part de tot allò que reivindiquem”, relata. “La gent està molt enfadada, amb moltes ganes de canviar les coses i de mobilitzar-se”, afegeix.

El seu testimoni obre una escletxa més íntima dins d'un conflicte que, en paral·lel, s'ha anat traslladant cada vegada amb més força al terreny administratiu i polític. La revetlla de l'Orgull a Palma, que solia fer-se després de la manifestació del 28 de juny, ja no se celebrarà sota el model de coorganització entre l'Ajuntament i Ben Amics que s'havia mantingut durant una dècada. El Consistori, governat pel Partit Popular (PP) amb el suport de Vox, ha impulsat una festa aquest 27 de juny sense comptar amb l'entitat LGTBI+, que denuncia com un gest de “pinkwashing” a través d'un “tardeo turístic” que, segons Ben Amics, suposa la “ruptura unilateral d'un model històric de col·laboració”.

L'Ajuntament de Palma ha impulsat una festa sense comptar amb l'associació LGTBI+ de les Illes Balears, Ben Amics, que denuncia com un gest de pinkwashing a través d'un 'tardeo turístic'

Per a una part de l'activisme, el conflicte transcendeix l'organització d'una revetlla i afecta el mateix significat polític de l'Orgull. Segons Maestre, l'estratègia municipal busca projectar una imatge de suport al col·lectiu, però sense comptar-hi. “més frustrant que rebre una negativa directa és que t'ignorin, perquè d'aquesta manera es renten la cara”, sosté. “És precisament el que està passant amb la revetlla que proposen. Ho fan excloent les associacions que fa anys que treballen i lluiten pels drets del col·lectiu. Simplement fan una festa per semblar LGTBI+ friendly, però la realitat és que no ho són”, conclou.

Simplement fan una festa per semblar LGTBI friendly, però la realitat és que no ho són

Crònica d'una cancel·lació anunciada

Segons Ben Amics, el canvi no és només organitzatiu, sinó el resultat d'una “obstaculització administrativa sostinguda” que s'ha anat repetint en els últims anys. L'origen del conflicte en aquesta ocasió es remunta a principis d'any. “El 27 de gener vam enviar la petició d'ocupació de via pública per organitzar la revetlla, al febrer vam enviar un correu, al març en vam enviar dos més i finalment a l'abril vam comunicar obertament que l'Orgull estava en risc perquè l'Ajuntament no ens responia”, relata Jan Gómez, coordinador de Ben Amics, que assenyala que “legalment, se suposa que el silenci administratiu per a aquest tipus de tràmits és negatiu als 90 dies, per la qual cosa el 27 d'abril la nostra sol·licitud ja estava denegada de facto”.

El 27 de gener vam enviar la petició d'ocupació de via pública per organitzar la revetlla, al febrer vam enviar un correu, al març en vam enviar dos més i finalment a l'abril vam comunicar obertament que l'Orgull estava en risc perquè l'Ajuntament no ens responia

“Fins i tot el reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament estableix que les propostes ciutadanes que realitzen entitats inscrites en el registre municipal d'entitats han de tenir una resposta en un màxim de 30 dies. Parlam de qüestions que estan recollides a la norma sobre paper, no de si el batle és més LGTBI-fòbic o no, una cosa que podria ser subjectiva i a valorar”, afegeix Gómez.

La defensora de la Ciutadania de Palma ja ha acceptat investigar el cas després de la queixa formal presentada, segons l'entitat Ben Amics

Després de ser consultat per aquest diari, l'Ajuntament de Palma remet als seus comunicats dels dies 5 i 9 de maig, en què lamentaven “que Ben Amics renunciï a la celebració de la revetlla de l'Orgull malgrat les garanties, alternatives i suport oferts pel Consistori” després d'haver assegurat la seva “voluntat” de coorganitzar la revetlla amb l'entitat. En aquest sentit, l'Ajuntament va afirmar haver “remès un requeriment a Ben Amics” perquè confirmàs la seva participació, segons el Consistori.

Ben Amics afirma haver respost al requeriment, al·legant que “estava fora de termini administratiu”, i assenyala errors de forma i contingut en el document, com ara la “proposta d'una data per a la celebració per al 27 de gener, data de la nostra sol·licitud inicial i no de la revetlla que s'havia d'organitzar”, segons Jan Gómez. Tots aquests fets es troben recollits en una carta enviada recentment a la Defensora de la Ciutadania de Palma, que ja ha acceptat investigar el cas després de la queixa formal presentada, segons l'entitat.

Així mateix, l'Ajuntament fa referència al ple celebrat el passat 25 de juny, on la regidora d'Igualtat, Lourdes Roca, va reafirmar el “compromís” de l'equip de govern amb el col·lectiu, assegurant que “una entitat [Ben Amics] no pot apropiar-se de l'Orgull i del moviment LGTBI, per molt que sigui la de referència” i que “van ser ells qui van voler trencar les negociacions des del primer minut”. “Entenc que durant l'anterior legislatura es passejassin com ca seva per aquest Ajuntament i se'ls deixàs fer el que volien, però ja n'hi ha prou”, va concloure Roca.

Davant aquest escenari de màxima tensió, Ben Amics ha decidit mantenir la manifestació de l'Orgull el 28 de juny a Palma, que acabarà precisament davant l'Ajuntament, però traslladarà a altres zones de l'illa algunes de les seves activitats previstes, com ara la gala de premis Siurell i Dimoni Rosa, que tindrà lloc aquest 27 de juny a Manacor. La històrica revetlla, tanmateix, està completament cancel·lada per part de l'entitat, que rebutja el nou model proposat pel Consistori.

En el rerefons del conflicte també hi ha un marc normatiu que, segons expliquen des de Ben Amics, ha condicionat des de fa anys l'organització d'aquest tipus d'esdeveniments a l'espai públic. L'entitat situa l'origen d'aquestes dificultats en la reforma impulsada durant el Govern de José Ramón Bauzá (PP) l'any 2013, amb l'aprovació de la Llei 7/2013 de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, que va reforçar els requisits d'autorització i la càrrega administrativa per a la celebració d'esdeveniments a la via pública, especialment aquells de gran aforament o impacte en la mobilitat i la seguretat. Segons la lectura que en fa l'associació, aquest marc hauria endurit la gestió del que de manera genèrica es denomina “macroesdeveniments”, complicant l'organització de celebracions com la revetlla de l'Orgull.

Un any després, el 2014, Ben Amics va acceptar formalitzar la coorganització amb l'Ajuntament de Palma, un model que, segons recorda Jan Gómez, “mai no ha estat senzill” i que ja aleshores anava acompanyat de la petició de crear una comissió específica per a l'organització de l'esdeveniment. Des de l'entitat expliquen, a més, que la gestió de l'Orgull s'ha vinculat habitualment a l'àrea d'Igualtat del Consistori, una decisió que qüestionen. En paraules del coordinador de Ben Amics, “seria més raonable que recaigués en l'àrea de Participació Ciutadana, amb més experiència en l'organització d'esdeveniments de gran format”.

Un pols per la història del moviment LGTBI+

D'aquesta manera, Ben Amics i altres organitzacions mantenen el pols en defensa d'un Orgull més contundent en un moment en què hi ha molt en joc: “La història del moviment LGTBI i la preservació de la seva data més emblemàtica, que és la celebració del dia de l'Orgull”, segons va manifestar Gómez en roda de premsa el passat 1 de juny. Una frase que fa al·lusió al fet que l'Ajuntament de Palma hagi decidit organitzar la seva festa de l'Orgull el 27 de juny, quan, segons Gómez, sempre han defensat “la celebració el 28 de juny, caigués en el dia que caigués”, respectant l'homenatge històric a la data de la Revolta de Stonewall de 1969 que va marcar l'inici del moviment modern pels drets LGTBI.

Per a les entitats del col·lectiu, el debat s'emmarca en un context on la discriminació continua sent una realitat palpable. Segons dades del Ministeri de l'Interior, les Illes Balears van registrar 57 delictes i incidents d'odi l'any 2023, un 46% més que l'any anterior. Vuit d'ells van estar vinculats a l'orientació sexual o la identitat de gènere. En aquest context, les associacions defensen que l'Orgull manté una funció política i reivindicativa que sempre va més enllà de la seva dimensió festiva. Una preocupació que comparteix Natalia Astuácas, activista feminista i defensora dels drets LGTBI originària de Costa Rica, que va arribar a Mallorca fa quatre anys. Des de llavors, explica, havia percebut les illes com un “espai més segur” que el seu país d'origen, tot i que assegura que en els últims anys ha començat a detectar canvis que la preocupen.

En aquest sentit, assegura que “tot comença amb discursos d'odi, amb determinades declaracions, i després es normalitza que desapareguin de l'agenda pública activitats i reivindicacions LGTBI+. Sabem perfectament on poden conduir aquestes dinàmiques”. Així mateix, l'activista alerta sobre el fet que “el que està passant a Palma no és un fet aïllat. Ho estam veient en altres llocs d'Espanya i també en altres països, respon a una estratègia política més àmplia i no únicament a un conflicte local”.

El que està passant a Palma no és un fet aïllat. Ho estam veient en altres llocs d'Espanya i també en altres països, respon a una estratègia política més àmplia i no únicament a un conflicte local

D'aquesta manera, la polèmica per la celebració de l'Orgull se suma ara a la llista de les darreres queixes manifestades per Ben Amics durant l'últim any, com l'eliminació de l'àrea LGTBI+ municipal, la supressió de subvencions per a projectes dedicats al col·lectiu, l'eliminació de campanyes de sensibilització, el bloqueig dels tallers de PalmaEduca, així com el recent pols judicial del president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, contra l'aixecament de la bandera LGTBI o la cancel·lació de l'Aniversari del Bar Flexas de Palma.

La construcció d'un Orgull revolucionari

“A nosaltres l'Ajuntament de Palma ens sorprèn poc”, explica Ll. V., un dels portaveus d'Orgull Crític Mallorca, que prefereix identificar-se únicament mitjançant les seves inicials. “Entenem que molta gent s'hagi duit les mans al cap, però no ens sorprèn que actuï com el que és: una pota de l'Estat espanyol, el mateix que reprimeix moviments socials, envia forces policials contra vagues o manté centres d'internament d'estrangers”, assegura.

L'Orgull Crític de Mallorca compleix ara dos anys com un bloc alternatiu a la manifestació oficial per l'Orgull. “Ens organitzam per la manca d'un espai que situàs la lluita LGTBI+ dins d'una lluita més àmplia i des d'una esquerra revolucionària contra l'auge reaccionari que estam vivint”, segons el seu portaveu. En aquest sentit, el bloc crític ha convocat una manifestació el mateix 28 de juny per “resistir contra la reacció, el retrocés de drets i l'amenaça feixista”, on, a més de la marxa, tindrà lloc la lectura d'un manifest i hi haurà actuacions d'artistes locals LGTBI+. Així mateix, el mateix dia també tindrà lloc una festa al Parc de la Mar de Palma organitzada per l'associació transfeminista Egua de Troia, que comptarà amb actuacions de Maria Khan, L.E.G.S. DosRombos i Jordi Maranges.

L'últim rifirrafe: acusacions i denúncies

Recentment, el xoc entre Ben Amics i l'Ajuntament de Palma ha escalat fins a situar-se plenament en el terreny polític i mediàtic. L'entitat LGTBI+ ha anunciat que denunciarà el Consistori per la via administrativa i judicial per possibles “irregularitats i tràfic d'influències” en l'organització de la festa de l'Orgull, ja que la promoció de l'esdeveniment s'hauria fet abans que l'Ajuntament de Palma adjudicàs formalment el contracte menor a l'empresa organitzadora AgenciaCom, que ha rebutjat fer declaracions per a aquesta peça d'elDiario.es.

L'Ajuntament va respondre poques hores després amb la publicació del programa de la seva revetlla de l'Orgull, prevista per al 27 de juny, amb concerts, actuacions drag i espais d'animació. Per a Cort, l'esdeveniment manté “el seu caràcter festiu i obert a la ciutadania”, tot i que ja sense la coorganització amb l'entitat LGTBI+. El conflicte ha derivat, a més, en acusacions creuades sobre presumptes pressions a artistes. L'Ajuntament de Palma ha denunciat en un comunicat “amenaces” a diversos participants en la revetlla, assegurant que han rebut “telefonades i missatges per intentar frenar la seva actuació”.

En aquest sentit, la regidora d'Igualtat, Lourdes Roca, ha afirmat que “ni aquest Ajuntament ni els artistes de l'Orgull poden acceptar amenaces d'una entitat que hauria de defensar la llibertat, la diversitat i el respecte”, segons el comunicat del Consistori. Des de Ben Amics rebutgen aquestes acusacions i sostenen que la seva actuació s'ha limitat a “traslladar als artistes el context del conflicte” i les suposades irregularitats en la contractació. Al seu torn, el Consistori ha anunciat la revisió dels expedients administratius de les darreres deu edicions de l'Orgull, inclosos els vinculats a barres i activitats econòmiques associades.

Mentrestant, en el teixit associatiu LGTBI+ s'obre un escenari d'incertesa: una part del col·lectiu tem una pèrdua de capacitat d'incidència en el contingut polític de l'Orgull, mentre que una altra interpreta la ruptura com una oportunitat per replantejar la relació amb les institucions. En aquest context, l'edició d'enguany se celebra ja sense el model de coorganització de l'última dècada, en un escenari que es consolida com un espai de disputa sobre qui organitza l'Orgull, però també sobre qui en defineix el significat.