Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas: “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Fa més de vint anys, una parella va llogar el mític Bar Flexas. Després d’haver estat tancat durant anys, carregat de velles ampolles sense obrir i amb una tassa de cafè encara damunt la barra, les seves portes es van tornar a obrir. Davant el descrèdit dels veïns d’una zona completament degradada, el local va començar a caminar l’any 2004. I ho va fer amb tant d’entusiasme que, just un any després, va tenir lloc la primera edició de la seva pròpia festa, una celebració estiuenca i reivindicativa que no deixaria de créixer fins a desbordar completament la ciutat.
La primera revetlla es va fer al carrer davant del bar. L’any següent, la festa es va expandir a dos carrers. El següent, es va traslladar a una plaça propera. Finalment, el 2009 va haver de mudar-se al Parc de la Mar davant el creixent nombre d’assistents, convertint-se així en un dels esdeveniments estiuencs més multitudinaris de Palma. L’èxit d’aquesta històrica festa del bar, impulsada per Pepa Charro —La Terremoto de Alcorcón— i Xavier Aloy, es deu en gran part a la unió de dos ingredients fonamentals: el seu paper en la revitalització del barri de Canamunt i el seu esperit reivindicatiu, cabareter i inclusiu.
Amb una mitjana de 15.000 assistents en les darreres edicions, al llarg de més de dues dècades han passat pels seus escenaris artistes com Falete, Azúcar Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya. “El que va passar va ser un miracle molt bonic: de sobte tot el barri es va omplir de gent que no coneixíem, que es barrejava amb les veïnes de sempre, amb travestis, amb curiosos, amb gent gran que sortia al balcó. I aleshores vam entendre que allò no era només una festa, era una cosa que estava creant comunitat”, explica Pepa Charro a elDiario.es, que recorda que van començar al bar i van acabar “rebent milers de persones; va ser una bogeria”.
Al llarg de més de dues dècades han passat pels seus escenaris artistes com Falete, Azúcar Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya
La unió de cultura, espectacle i activisme LGTBI ha estat sempre al centre del bar, que, en paraules de Charro, “sempre ha estat un lloc molt lliure i molt transversal”. “Això ha fet que la festa també sigui un espai on hi caben totes les formes de ser, de vestir, de ballar, d’existir. I això, encara que ara sembli molt fàcil de dir, durant molts anys no ho era tant a Palma”, recorda la cantant i actriu espanyola.
La Festa del Flexas ha funcionat sempre, segons els seus organitzadors, com una barreja molt precisa entre caos organitzat i una xarxa afectiva teixida a base de favors, complicitats i una logística gairebé artesanal. “Aquí mai no hi ha hagut un gran caixet ni una producció convencional; hi havia gent que venia de tot Espanya a demanar-te cantar dues cançons, literalment dues, i amb això construíem una nit que podia tenir perfectament vint actuacions o més”, recorda Pepa Charro, que subratlla com aquesta acumulació de miniintervencions era part de l’ADN de la festa. “Era una desfilada contínua, sense jerarquies, on tant podia pujar-hi un artista consagrat com una amiga que feia setmanes que assajava a casa seva”, conclou.
El que va passar va ser un miracle molt bonic: de sobte tot el barri es va omplir de gent que no coneixíem, que es barrejava amb les veïnes de sempre, amb travestis, amb curiosos, amb gent gran que sortia al balcó. I aleshores vam entendre que allò no era només una festa, era una cosa que estava creant comunitat
Un dels segells més celebrats d’aquestes nits d’estiu era el famós “artista sorpresa internacional”, la identitat del qual no es revelava ni a part de l’equip fins a l’últim moment. També van estar plenes d’enamoraments que encara avui perduren, en parelles que celebren el seu aniversari assistint cada any a la festa. Així mateix, hi va haver actuacions tan inesperades com la de Massiel, que va visitar la festa sense voler cantar després d’haver-se retirat i que, tanmateix, després d’escoltar el públic cantar El Noa, Noa, no va poder resistir-se a pujar a l’escenari.
Hi ha hagut actuacions tan inesperades com la de Massiel, que va visitar la festa sense voler cantar després d’haver-se retirat i que, tanmateix, després d’escoltar el públic cantar El Noa, Noa, no va poder resistir-se a pujar a l’escenari
Una xarxa de suport entre veïns
Més enllà de l’escenari, l’impacte del Flexas s’estén al barri de Canamunt i no es pot entendre sense la dimensió comunitària que ha generat al llarg del temps. Una de les veus més properes al Flexas és Tina Codina, veïna del bar i col·laboradora durant molts anys en les seves activitats. Ella situa la festa com un element que va ajudar a articular la vida veïnal en un moment de transformació urbana: “Quan vam arribar, el barri estava completament degradat i el Flexas va ajudar a crear una xarxa, juntament amb l’associació de veïns, i a regenerar una forma de vida que després s’ha anat perdent amb la gentrificació”, apunta.
Quan vam arribar, el barri estava completament degradat i el Flexas va ajudar a crear una xarxa, juntament amb l’associació de veïns, i a regenerar una forma de vida que després s’ha anat perdent amb la gentrificació
Durant els primers anys, abans que existissin les xarxes socials, els organitzadors van recórrer a mètodes gairebé analògics per implicar el veïnat: “Van deixar cartes als portals de la zona per localitzar l’antiga associació de veïns i saber qui continuava vivint-hi”, recorda Codina. Aquella recerca va derivar en el renaixement d’una entitat veïnal que feia anys que estava pràcticament inactiva, en un context de reconstrucció del teixit comunitari del barri.
Aquesta tensió entre arrelament i transformació travessa tota la història del Flexas. Codina ho resumeix com una resistència quotidiana: “Vivim envoltats de canvis molt forts, edificis comprats per fons estrangers, cases convertides en un únic habitatge, gent que desapareix del barri... i, en aquest context, espais com el Flexas et fan sentir que encara pertanys a algun lloc”, assenyala. Aquesta dimensió de refugi, gairebé domèstica, ha estat clau per entendre per què la festa ha transcendit allò purament festiu.
Vivim envoltats de canvis molt forts, edificis comprats per fons estrangers, cases convertides en un únic habitatge, gent que desapareix del barri... i, en aquest context, espais com el Flexas et fan sentir que encara pertanys a algun lloc
En aquesta mateixa línia, el llegat d’un dels grans col·laboradors de les festes, Fernando Estrella, mort el 2023, continua molt present en l’imaginari del bar. Músic de la movida madrilenya, fundador de Peor Impossible i figura central del projecte, la seva personalitat excessiva, performativa i profundament lliure ha estat recuperada recentment en el documental Estrella, cometa, satélite y planeta, dirigit per Pedro de Echave. El film reuneix testimonis d’amistats properes i repassa el seu paper com a ànima creativa del Flexas, a més de la seva trajectòria com a artista, cuiner i activista LGTBI. Per a qui el va conèixer, Estrella representava la festa com una forma de vida, una idea que encara avui travessa la identitat de l’espai.
Al llarg de la seva història, la intensa trajectòria del bar Flexas li ha valgut nombrosos reconeixements: el 2017 l’Ajuntament va declarar la festa Activitat d’Interès Públic; el 2019 l’establiment va ser incorporat al Catàleg de Locals Emblemàtics de Palma; i el 2022 va rebre un Solete Repsol, renovat posteriorment, consolidant el seu prestigi com un dels espais culturals i socials més singulars de la ciutat.
“Sant Reprimoni Beneït”
La història del Flexas forma part d’una tradició molt més llarga d’activisme i cultura LGTBI a Mallorca. Abans que existissin les celebracions institucionals de l’Orgull, col·lectius com el Front d'Alliberament Gai de les Illes Balears (FAGI) protagonitzaven accions reivindicatives en plena Transició. El periodista i escriptor Marcos Augusto recorda que aquells primers moviments tenien un caràcter “profundament contracultural” i “estaven molt allunyats de les estructures institucionals actuals”.
Entre els episodis més recordats hi figura l’anomenat “Sant Reprimoni Beneït”, una singular protesta de mitjan anys vuitanta organitzada després del tancament de diversos locals d’ambient a Palma. “Totes les marietes d’aquell moment es van vestir com si anessin en un pas de Setmana Santa i van portar un sant que simbolitzava el batle”, explica Augusto. Mentre recorrien els carrers corejaven consignes com “Ramón, te asusta, a ti también te gusta”, en referència a l’aleshores batle socialista Ramón Aguiló.
Aquelles mobilitzacions combinaven sàtira, irreverència i reivindicació política. Una fórmula que dècades més tard reapareixeria a l’univers Flexas. El periodista també recorda figures com Juanito López, històric activista vinculat al moviment d’alliberament gai, que recorria Palma amb faldilla a finals dels anys setanta desafiant les convencions socials de l’època. Tot i que les formes han canviat, existeix un fil conductor entre aquelles primeres expressions de resistència i l’esperit que va acabar convertint el Flexas en un símbol cultural de la ciutat.
De la mobilització al “tardeo turístic”
Tanmateix, malgrat l’èxit de totes les seves convocatòries i el reconeixement social, aquest estiu la història de les seves festes d’aniversari s’ha aturat per primera vegada. Els organitzadors han anunciat la cancel·lació de la 22a edició després de setmanes de negociacions amb l’Ajuntament de Palma. Mentre el consistori sosté que va oferir suport suficient per garantir-ne la celebració, els organitzadors consideren que les condicions plantejades feien inviable mantenir el model que caracteritza l’esdeveniment.
La situació adquireix una dimensió més gran perquè coincideix amb una altra circumstància que ha sacsejat recentment el moviment LGTBI de les Balears. Només uns dies abans, l’associació Ben Amics anunciava també la cancel·lació de la tradicional revetlla de l’Orgull a Palma després de trencar les negociacions amb l’Ajuntament. Per a Jan Gómez, coordinador de l’associació Ben Amics, “aquests no són dos problemes aïllats”. “Forma part d’una estratègia de desmantellament de les polítiques LGTBI del PP i Vox”, afirma a aquest diari.
La capital mallorquina no celebrarà l’Orgull LGTBI
“Aquest equip de govern ens ha volgut apartar per poder organitzar un tardeo turístic buit de contingut, de crítica i de defensa dels drets”, critica Gómez, que assenyala també la desaparició d’activitats de visibilitat i programes educatius durant aquesta legislatura. Segons el coordinador de Ben Amics, el que està en joc va molt més enllà d’una festa: “Parlam de la mobilització de milers de persones amb un enorme valor social i cultural per a la ciutat”. En aquest sentit, Ben Amics mantindrà la manifestació de l’Orgull el 28 de juny, tot i que traslladarà part dels seus actes principals a Manacor després de la invitació d’aquest municipi. L’Orgullosament Inca d’enguany també acollirà activitats LGTBI a l’illa.
Resistir a la ciutat canviant
La cancel·lació de la Festa del Flexas arriba, a més, en un moment especialment delicat per al barri que va veure néixer el projecte. Vint anys després de la reobertura del bar, Canamunt travessa una transformació accelerada marcada per la pressió immobiliària, la turistificació i l’arribada d’inversors internacionals. “Van arribar les classes creatives, es va dinamitzar el barri i després va venir l’especulació”, resumeix Codina, que destaca diferents esforços del barri a través del repartiment de menjar a persones vulnerables o una assemblea pedagògica per a infants.
Vint anys després d’aquella primera festa improvisada davant del bar, el Flexas continua representant molt més que una revetlla multitudinària. És la història d’una ciutat que va trobar en la diversitat, l’humor i la cultura popular una manera de construir comunitat. La seva cancel·lació deixa un buit al calendari estival de Palma, però també planteja una pregunta més profunda: quin lloc ocupen avui els espais que durant dècades han servit per celebrar la diferència, teixir vincles i resistir davant la uniformitat.
0