Tres anys de PP i Vox a les Balears: rebaixes d’impostos als rics, derogació de la llei de memòria i fracàs en la defensa del català

La inestabilitat política ha estat una constant durant aquests gairebé tres anys i mig de Govern del PP de Marga Prohens, que governa en solitari, tot i tenir un pacte programàtic de 110 mesures amb Vox. L’arxipèlag balear és l’únic en què el PP no ha integrat l’extrema dreta al Govern, malgrat necessitar-ne els vots. Mentre que en qüestions relacionades amb l’economia, el patrimoni i la fiscalitat han anat de bracet, han topat en altres assumptes, sobretot els relacionats amb el català i la memòria històrica. Aquestes i altres discrepàncies van provocar una crisi interna a Vox, que va acabar fent esclatar el grup parlamentari.

El PP i Vox han coincidit a eliminar l’impost de successions entre pares i fills i a impulsar mesures per augmentar l’oferta d’habitatge mitjançant la divisió de pisos, la construcció en altura i els habitatges de preu limitat, tot i que el Govern s’ha negat a declarar les Balears zona de mercat residencial tensionat per limitar els lloguers. Pel que fa a la llengua, Vox ha impulsat un pla de segregació lingüística per augmentar la presència del castellà a les aules, al qual s’ha adherit menys del 5% de l’alumnat. En matèria de memòria democràtica, Prohens va acceptar derogar la Llei 2/2018, tal com exigia l’acord amb Vox, després d’ajornar temporalment la mesura el 2024 mitjançant un pacte amb l’esquerra. La derogació es va aprovar el 2026, però el Tribunal Constitucional en va suspendre cautelarment l’aplicació.

Vox es trenca

El 17 d’octubre de 2023 es va produir una de les sessions parlamentàries més tenses dels darrers anys a les Balears. El motiu: la negativa de Vox a donar suport al sostre de despesa que el PP havia previst per al 2024, un pas previ –i necessari– per aprovar els pressupostos autonòmics, els primers de la legislatura de la presidenta Prohens. L’endemà, el diputat menorquí Francisco José Cardona va abandonar la formació d’extrema dreta, tot i mantenir l’escó parlamentari.

La decisió de Cardona –a qui s’ubicava a l’ala “moderada” del partit– va arribar després que Idoia Ribas, aleshores portaveu de la formació al Parlament, el destituís com a portaveu adjunt i nomenés en el seu lloc el diputat Sergio Rodríguez. El motiu eren les discrepàncies entre els diputats entorn dels pressupostos autonòmics presentats pel PP. Finalment, els comptes del 2024 es van aprovar amb pràcticament totes les esmenes presentades per Vox, que incloïen 20 milions d’euros amb l’objectiu de relegar el català a l’escola pública.

Un any després, es va produir una situació inèdita en la història democràtica balear. El PP va validar per error més de 30 esmenes presentades per Vox a la Llei autonòmica de simplificació administrativa, impulsada pels conservadors amb l’objectiu d’agilitzar els tràmits urbanístics i legalitzar els habitatges construïts irregularment en sòl rústic. Els conservadors van demanar que es repetís la votació, però els de Santiago Abascal s’hi van oposar.

Un error del PP el va dur a pactar amb l’esquerra

“Aquest ha estat el moment de més crisi del PP amb Vox”, explica el politòleg Guillermo Bezzina, que afegeix que aquestes esmenes suposaven un retrocés de dues o tres dècades en matèria mediambiental, de normalització de la llengua catalana i de l’estructura institucional de l’Administració. Per corregir els errors, Prohens va haver d’“activar la geometria variable”, afirma Bezzina, mitjançant un acord amb el PSOE, Més per Mallorca i Més per Menorca. “A més, a canvi, el PP es va abstenir per evitar la derogació de la Llei de memòria democràtica” que impulsava Vox i que formava part de l’acord programàtic amb l’extrema dreta. Un any després, la llei –una de les dues normes de memòria democràtica vigents a les Illes– va ser derogada pel PP i Vox, tot i que actualment la derogació no té efectes, arran del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol i admès a tràmit pel Tribunal Constitucional.

La Llei 2/2018, de memòria i reconeixements democràtics, es va aprovar durant el primer Govern de Francina Armengol –en coalició amb Més i mitjançant un acord parlamentari amb Podem–. En aquell moment, quan Vox encara no tenia representació al Parlament, el PP va votar a favor de molts articles i es va abstenir en d’altres, després d’haver-hi presentat més de 100 esmenes. Aquesta norma es va aprovar dos anys després de la Llei 10/2016, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. “El motiu pel qual es van redactar per separat era facilitar el màxim consens”. “El PP no hi va donar un suport explícit, però tampoc no s’hi va oposar del tot”, valora Bezzina. El politòleg interpreta que el canvi de criteri del PP entre una legislatura i l’altra s’explica per la pressió de Vox en aquesta legislatura.

El politòleg Guillermo Bezzina assenyala que la diferència de criteri entre el PP d’abans, que “no es va oposar del tot” a la llei de memòria històrica fa uns anys, i el PP actual, que ha derogat aquesta norma, rau en la pressió que exerceix Vox

De cara al 2025, Prohens havia d’aprovar nous pressupostos autonòmics, que es van validar amb sis mesos de retard. “El PP necessitava reconstruir la seva relació amb Vox”, per la qual cosa es va comprometre a derogar la Llei 2/2018, assegura l’expert. “Aquests són els cavalls de batalla de Vox a totes les comunitats autònomes”, afirma, i hi afegeix les qüestions relacionades amb el Pacte Verd europeu, l’oposició a la immigració i als menors no acompanyats. Als territoris amb llengua pròpia, també hi inclou l’oposició a aquesta llengua.

A més, Julián Claramunt, també politòleg, hi afegeix les polítiques contràries a la igualtat, és a dir, al feminisme i als drets de les persones LGTBIQ+. “És molt probable que sigui en aquestes dues qüestions on vegem una transformació més gran”, opina Claramunt, en cas que el PP i Vox arribin a la Moncloa. “Es tracta de deixar de finançar i, en la mesura que sigui possible, derogar lleis”, si hi hagués marge de cara a l’opinió pública. L’expert recorda que, en matèria de memòria històrica, les Balears havien dut a terme una tasca pionera i s’havien convertit en un referent reconegut arreu de l’Estat.

“Vox no té un model diferent del PP pel que fa a l’economia o al model industrial. En realitat, els interessen més els debats performatius i discursius, i la memòria democràtica és una qüestió central per a Vox”, valora. Per això, considera que la formació d’extrema dreta pot obtenir concessions en aquest àmbit amb relativa facilitat. “És molt fàcil que Vox hi entri, perquè per al Partit Popular no suposa una contradicció tan gran. És una medalla que pot donar a Vox, i a Vox li interessa moltíssim”, assenyala Claramunt.

Vox no té un model diferent del PP pel que fa a l’economia o al model industrial. En realitat, els interessen més els debats performatius i discursius, i la memòria democràtica és una qüestió central per a Vox

Vox intenta arraconar el català

Pel que fa a la qüestió lingüística, Vox va pressionar el PP perquè adoptés el “pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua”, que ha estat un fracàs, ja que menys del 5% de l’alumnat s’hi ha adherit. En contra de l’opinió majoritària dins la comunitat educativa, aquest pla implica augmentar les assignatures que es poden impartir en castellà. La decisió la pren cada centre educatiu i cal que almenys un 20% de l’alumnat estigui interessat a participar-hi. Entre els requisits exigits pel PP hi havia el compliment del Decret de mínims, és a dir, que almenys el 50% de les assignatures s’hagin d’impartir en català.

“Hi ha hagut atacs verbals, però no hem vist una transformació del nostre sistema educatiu”, afirma Claramunt, tot i que matisa que aquests atacs “afecten l’estat de l’opinió pública”. L’expert creu que, després de l’intent fallit de l’expresident José Ramón Bauzà de reformar el sistema educatiu per fer-lo trilingüe –castellà, català i anglès–, el PP ha canviat de posició. A més, recorda que probablement el PP és el partit “amb més votants catalanoparlants de les Balears”.

D’altra banda, Bezzina considera que la llengua catalana continua sent una línia vermella per a Prohens, malgrat les concessions que ha fet a Vox durant la legislatura. “El més important no s’ha tocat”, assenyala. El politòleg també creu, com Claramunt, que la presidenta té molt present el precedent del Govern de José Ramón Bauzà, la reforma educativa del qual per implantar un model trilingüe va provocar un ampli rebuig social. Prohens, que aleshores era diputada al Parlament, hauria après d’aquella experiència i dels errors del seu partit. A parer de Bezzina, una de les claus de la seva estratègia és evitar que les decisions en matèria lingüística mobilitzin l’electorat d’esquerres.

El PP i Vox podrien governar gràcies a l’agenda migratòria

Pel que fa a la immigració, Claramunt considera que cal tenir en compte la dimensió simbòlica que ha adquirit aquesta qüestió en el debat polític. “La política migratòria ocupa ara mateix un lloc central en l’agenda i probablement és el que fa que el PP i, sobretot, Vox estiguin en condicions de governar amb majoria absoluta”, assenyala. A parer seu, no és tan important el nombre de persones que es poden acollir com el relat que acompanya aquestes polítiques. En aquest sentit, recorda que l’arribada de menors migrants que han de ser acollits per les comunitats autònomes no representa un problema de capacitat, sinó de posicionament polític, i apunta a les diferències de tracte respecte dels refugiats ucraïnesos.

“La qüestió és tot el relat associat a aquests migrants, concretament els africans, contra els quals lluita Vox”, explica Claramunt. Per a l’expert, la immigració és un altre dels àmbits en què la formació de Santiago Abascal pot marcar diferències simbòliques amb el PP, també a les Balears. Segons la seva anàlisi, darrere d’aquest discurs s’amaga un projecte que busca crear “ciutadans de segona”: persones migrants relegades a feines mal remunerades, de vegades sense contracte, i exposades a situacions d’explotació laboral.

L’expert adverteix que Vox també qüestiona la possibilitat que els fills d’aquestes persones arribin a tenir la ciutadania plena, una expectativa que històricament ha acompanyat els processos migratoris. “Aquest és el model de país que Vox té per a Espanya i és el que està aplicant, simbòlicament, a les Balears”, conclou.

El PP i Vox coincideixen en habitatge i fiscalitat

Les qüestions relacionades amb l’economia són les que permeten als conservadors i a l’extrema dreta arribar a acords amb més facilitat. A les Balears, un dels primers decrets llei que va aprovar el Govern de Prohens va ser un de dedicat a l’habitatge, centrat en la possibilitat de dividir pisos, construir edificis més alts, crear nous habitatges a preu taxat i perseguir el lloguer turístic il·legal. També es va aprovar un mecanisme que permet precintar cautelarment els pisos que es destinen a aquesta activitat.

Bezzina explica que les polítiques d’habitatge del Govern no han tingut un impacte real a l’hora de facilitar l’accés a un habitatge, tot i que recorda que els efectes d’aquestes mesures solen ser visibles a llarg termini. “Els preus són més alts que fa tres anys, i els lloguers també”, assenyala. El politòleg sí que apunta alguns resultats negatius, com els del programa Lloguer Segur, una de les iniciatives estrella de l’Executiu per incorporar al mercat habitatges buits de petits propietaris. “Les xifres d’aquest programa són força desastroses”, afirma.

Pel que fa al debat sobre l’aplicació de la llei d’habitatge per declarar l’arxipèlag balear zona de mercat residencial tensionat –una mesura a la qual Prohens es nega–, Bezzina posa com a exemple Catalunya, l’única comunitat autònoma que ha aplicat la limitació dels preus del lloguer i la declaració de zones tensionades. El politòleg assenyala que els resultats d’aquestes mesures generen discrepàncies entre els experts: mentre que una part considera que han contribuït a contenir els preus i fins i tot a reduir lleugerament els lloguers a les zones regulades, altres adverteixen que alguns habitatges han sortit del mercat. “Probablement, totes dues coses són certes”, apunta.

A parer seu, la decisió de no aplicar aquestes mesures a les Balears respon a una qüestió de competències, però també ideològica, en un context en què conviuen dos models contraposats: el dels qui consideren que el principal problema és la manca d’oferta i el dels qui posen el focus en l’excés de demanda. Bezzina assenyala que aquestes dues visions enfrontades es tradueixen en models diferents de política d’habitatge.

El model del Govern del PP, explica, parteix de la premissa que cal augmentar l’oferta. En canvi, l’esquerra sosté que el problema no és tant la manca d’habitatges com l’ús que se’n fa. Aquesta posició es resumeix, segons Bezzina, en la idea que “hi ha molts habitatges, però l’ús que se’ls dona no és residencial, sinó de segona residència, turístic o especulatiu”. En aquesta línia, l’esquerra també posa l’accent en el paper dels fons d’inversió i del capital estranger.

Bezzina assenyala, a més, que la Comissió Europea ha obert la porta a estudiar noves mesures per abordar el problema de l’habitatge, entre les quals hi ha possibles restriccions a la compra de segones residències. Aquestes fórmules permetrien a determinats territoris limitar les adquisicions en funció de l’ús que es vulgui donar a l’immoble, i no de la nacionalitat del comprador. “Han de ser mesures temporals, proporcionades, molt limitades i justificades”, adverteix el politòleg, que afirma que també es pot desincentivar la compra d’habitatges amb finalitats especulatives mitjançant impostos més elevats.

L’expert també planteja la possibilitat d’augmentar la pressió fiscal sobre els habitatges buits per incentivar que els propietaris els incorporin al mercat del lloguer. “Si tens un habitatge buit i t'apugen els impostos, segurament això genera un incentiu perquè no quedi fora del mercat, tant si és d’un gran propietari com d’un de petit”, explica.

“Tot això crea un sistema d’incentius que facilita i afavoreix que els habitatges es destinin a l’ús residencial per damunt d’altres usos”, assenyala el politòleg. Bezzina recorda que el mercat immobiliari és complex, però considera necessari corregir els incentius actuals, ja que “l’ús turístic d’un habitatge és molt més lucratiu”. Així, insisteix que es pot utilitzar la fiscalitat per generar un model diferent. “Hi ha un sistema econòmic i una fiscalitat que fan que surti més a compte llogar per habitacions o a través d’Airbnb o d’altres plataformes que destinar l’habitatge al lloguer residencial”, explica.

Rebaixa dels impostos sobre les herències

La rebaixa d’impostos és un altre dels àmbits en què el PP i Vox han trobat un ampli marge d’acord. El Govern de Prohens va aprovar el 18 de juliol de 2023, tot just unes setmanes després d’arribar al poder, el Decret llei 4/2023, que va establir una bonificació del 100% de l’impost sobre successions per als ascendents, descendents i cònjuges, com també bonificacions parcials per a altres graus de parentiu. La mesura formava part dels compromisos fiscals del PP i Vox. Una reforma fiscal que, segons els experts, beneficia els més rics.

El Govern de Prohens va aprovar unes setmanes després d'arribar al poder una bonificació del 100% de l'impost sobre successions per a ascendents, descendents i cònjuges

Bezzina considera que aquest tipus de mesures fiscals beneficia especialment un sector concret de la població balear: les famílies amb patrimoni immobiliari que poden transmetre un habitatge als seus descendents. “És una política adreçada a un sector molt específic de la societat balear, a persones molt arrelades al territori que tenen una casa que poden heretar dels avis o que els pares els poden cedir”, explica.

A parer seu, es tracta d’una part relativament petita de la població, mentre que una gran majoria dels residents a les illes no disposa d’aquest patrimoni familiar. “La gran majoria són treballadors del sector turístic que han vingut de la Península, migrants d’Amèrica o persones que han arribat recentment a les Balears. Aquestes polítiques de supressió de l’impost sobre successions i donacions no van dirigides, evidentment, a aquesta part de la societat”, conclou.

Per la seva banda, Claramunt considera que les polítiques d’habitatge de la dreta tenen un caràcter més simbòlic que efectiu i situa el debat de fons en si l’accés a un habitatge ha de formar part dels drets bàsics garantits per l’estat del benestar. Tot i que l’article 47 de la Constitució garanteix el dret a gaudir d’un habitatge digne, aquest no és un dret fonamental reconegut a la Carta Magna.

“Al final, tot gira entorn de com entens l’habitatge: com un bé amb el qual pots especular i guanyar diners o com un dret que realment cal garantir”, explica. A parer seu, mentre que l’esquerra ha defensat, encara que “amb poca valentia”, que l’habitatge és un dret, el PP de Marga Prohens el concep com “un actiu de mercat amb algunes particularitats”.

L’expert sosté que les mesures del Govern no aborden les causes estructurals del problema, sinó que se centren a oferir ajuts econòmics a compradors, propietaris i llogaters sense introduir condicions que permetin intervenir en el mercat. “Normalment, són mesures orientades a donar ajuts econòmics als compradors, propietaris o llogaters, però no entren de ple en el problema de l’habitatge”, afirma.

Per a Claramunt, la qüestió fonamental és que aquestes polítiques no busquen controlar l’oferta ni reorientar-la cap a les necessitats residencials, sinó facilitar ajuts directes sense exigir contraprestacions. Pel que fa als habitatges de preu limitat i a les mesures que permeten construir edificis més alts o dividir-los, Claramunt coincideix amb Bezzina que els efectes triguen anys a fer-se visibles. “Normalment, són polítiques que es desenvolupen en terminis de cinc o deu anys, perquè requereixen temps, especialment les vinculades a la creació de nous habitatges. Les cases no es construeixen d’un dia per l’altre”, assenyala.

Per això, considera difícil avaluar-ne l’impacte a curt termini, tot i que insisteix que aquestes iniciatives no resolen per si soles el problema de fons. “Si no fas res per controlar l’oferta, sigui limitant-la o frenant l’arribada de persones que venen a fer negoci amb les rendes immobiliàries, per molts habitatges nous que construeixis, com garanteixes que no acabin entrant en el circuit de l’especulació a curt o mitjà termini?”, conclou.