El Pacte 'estrella' del PP per transformar Balears es desinfla entre l'opacitat i més de 230.000 euros públics en despeses
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Pacte Social i Polític per la Sostenibilitat Econòmica, Social i Ambiental de les Illes Balears va néixer el 22 de maig de 2024 amb una posada en escena a l'altura de la transformació que prometia. Aquell gran acord, destinat, segons el Govern, a canviar el rumb de les illes, va reunir en la presentació representants de més de 140 entitats polítiques, socials i econòmiques que, sota un mateix sostre, es conjuraven per fer realitat un full de ruta cridat a conduir l'arxipèlag cap a la sostenibilitat i el benestar com mai abans s'havia fet. “Allò semblava un casament”, recorda amb ironia un dels participants que encara continua dins del procés. La imatge no era menor: la cerimònia escenificava un compromís col·lectiu que aspirava, almenys sobre el paper, a marcar un abans i un després en la història de les illes.
Dos anys després, malgrat els grans anuncis i la solemnitat amb què es va presentar aquella aliança, la fotografia ha canviat radicalment: partits, organitzacions socials i entitats que van participar en el llançament han abandonat el procés, mentre que milers de persones han sortit al carrer en mobilitzacions multitudinàries i històriques per protestar contra la turistificació i el creixent deteriorament de les condicions de vida de la població resident. Malgrat tot, l'Executiu de Marga Prohens (PP) continua defensant la vigència d'aquell acord i reivindica un procés que va néixer com un gran espai de consens. La llista dels qui se n'han despenjat i el rastre del que ha quedat per fer, però, expliquen una altra història.
En una comunitat autònoma on l'escalada de preus que està expulsant a centenars de residents, amuntegant d'altres en infravivendes i caravanes i transformant barris sencers, i on la creixent pressió turística tensa infraestructures, platges, recursos hídrics i espais naturals, el Pacte per la Sostenibilitat afronta el retret d'haver quedat en un exercici de diagnòstic i participació sense traducció en polítiques clau dirigides a avançar cap al decreixement. No en va, unes 70.000 persones -segons xifres dels organitzadors- van sortir al carrer el passat 26 de juliol per denunciar un model econòmic que consideren cada vegada més incompatible amb el dret a una vivenda llar, la conservació del territori i el benestar de qui viu a les illes.
L'hermetisme que envolta l'estat actual del Pacte per la Sostenibilitat és una altra de les crítiques que planen sobre el procés. Davant l'absència d'un balanç públic que permeti avaluar el seu recorregut i els seus efectes, l'oposició va voler posar negre sobre blanc en quin punt es troba el procés i va reclamar la compareixença del director general de Diàleg Social i Transició Econòmica, José Antonio Caldés, perquè donés explicacions al Parlament. El passat mes de setembre, PP i Vox van votar en contra de la sol·licitud cursada pel Grup Socialista, bloquejant així la possibilitat que el Govern rendís comptes davant la Cambra.
La factura del Pacte
El Pacte per la Sostenibilitat no només ha deixat anuncis, reunions i documents estratègics. També ha generat una factura a càrrec de les arques públiques. Tot i que no hi ha cap balanç públic que permeti saber quant ha costat el procés en conjunt, la documentació a la qual ha tingut accés elDiario.es permet identificar almenys 230.729 euros en despeses de publicitat i contractes directament vinculats a la iniciativa, als quals s'afegeixen 55.000 euros en subvencions.
La documentació a la qual ha tingut accés elDiario.es permet reconstruir la despesa d'almenys 230.729 euros en publicitat i contractes directament vinculats al procés, als quals s'afegeixen altres 55.000 euros en subvencions
La primera factura va arribar abans que hi hagués un full de ruta definitiu. El Govern va adjudicar a Wireless DNA SL el desenvolupament de la plataforma digital per recollir les aportacions ciutadanes per 14.700 euros sense IVA, 17.787 euros en total. El portal va estar operatiu entre el juliol i l'octubre de 2024 i va canalitzar prop de 500 aportacions ciutadanes cap als grups de treball. Va ser una de les eines centrals de participació de la primera fase i una de les despeses que es poden atribuir directament a la posada en marxa del Pacte.
La partida més voluminosa, però, no va ser la de participació, sinó la de publicitat. Els registres de contractació permeten identificar 206.517 euros destinats a anuncis i accions publicitàries en premsa escrita, ràdio, televisió i mitjans digitals. La inversió en difusió supera àmpliament el cost de la plataforma ciutadana i constitueix la principal despesa identificada fins ara. La xifra permet dimensionar l'esforç econòmic dedicat a donar visibilitat al procés, encara que, per si sola, no n'acredita l'abast ni els resultats.
Una altra de les partides documentades correspon a la impressió de les “Bases de l'Agenda de Transició”, el document de més de 350 pàgines presentat el febrer de 2025 com a resultat del treball desenvolupat durant la primera fase del Pacte. El contracte per imprimir-ne 300 exemplars es va adjudicar a la Fundació Amadip Esment per 6.425,10 euros, IVA inclòs. El document recollia els objectius estratègics i de desenvolupament que l'Executiu va presentar com a full de ruta per avançar cap a la transformació del model econòmic de les Balears.
El Govern també ha concedit 55.000 euros en subvencions a la Universitat de les Illes Balears (UIB) per a les dues convocatòries dels Premis Agenda de Transició: 30.000 euros el 2025 i 25.000 el 2026. Si s'afegeixen a les despeses anteriors, l'import dels recursos públics directament identificables vinculats al procés i a actuacions derivades ascendeix a 285.729 euros.
A finals de 2024, quan l'oposició va demanar al Govern informació sobre les contractacions efectuades per posar en marxa el Pacte, l'Executiu va assegurar que la feina de les taules amb les entitats s'havia desenvolupat amb “recursos interns” i que l'única contractació efectuada fins aleshores era l'assistència informàtica per a la plataforma de participació. Tanmateix, el fet que s'hi fes servir personal propi no vol dir que aquesta part del procés no tingués cap cost: l'Administració no ha publicat cap estimació de les hores de feina dedicades ni del seu import econòmic.
L'Executiu ha gastat 17.787 euros per al desenvolupament d'una plataforma digital activa durant diversos mesos, 206.517 euros en accions publicitàries en mitjans de comunicació, 6.425,10 euros en imprimir les 'Bases de l'Agenda de la Transició' i 55.000 euros per a la UIB per a dues convocatòries dels Premis Agenda de Transició
La despesa publicitària, a més, deixa una incògnita. En la resposta al Parlament, l'Executiu va explicar que els criteris per seleccionar els mitjans —audiència, cost econòmic i abast territorial— els havia definit l'agència de comunicació contractada per l'Agència d'Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB). Aquesta agència disposava d'un contracte general d'imatge i comunicació per al 2024, amb un pressupost base d'1,67 milions d'euros, que incloïa serveis com la compra d'espais publicitaris i la gestió de mitjans.
El mateix sistema de contractació pública dificulta reconstruir el cost global del Pacte. Els registres no permeten conèixer necessàriament totes les despeses inferiors a 5.000 euros, que es poden tramitar com a contractes menors i quedar fora de la publicació ordinària. Això impedeix determinar si hi va haver desemborsaments específics per a tasques de disseny, producció audiovisual, fotografia, maquetació, organització d'actes, lloguer d'espais o altres serveis puntuals relacionats amb el procés.
elDiario.es s'ha posat en contacte amb el Govern per saber quines mesures concretes s'han aprovat o posat en marxa com a conseqüència directa del Pacte i quins resultats tangibles se li poden atribuir de manera exclusiva, però no n'ha obtingut resposta en el moment de publicar aquest reportatge. Entre altres qüestions, aquest diari havia demanat informació sobre la composició actual del Pacte, el cost global del procés i les possibles despeses addicionals, així com si l'Executiu considera necessari que el responsable polític directe de la iniciativa doni compte públicament del seu desenvolupament i dels resultats, després que el PP i Vox en bloquejassin la compareixença.
Els registres no permeten conèixer necessàriament totes les despeses inferiors a 5.000 euros que poden tramitar-se com a despeses menors i quedar fora de la publicació ordinària
El procés es desinfla
El contrast entre el llançament i la situació actual és especialment significatiu. El maig de 2024, el Govern anunciava la participació de més de 140 entitats. Antoni Riera, catedràtic d'Economia Aplicada de la UIB i director tècnic de la Fundació Impulsa, va ser presentat com a coordinador tècnic del procés. Un mes després, Prohens va presentar les línies de treball de les taules amb la voluntat de convertir el Pacte en una estructura estable.
La primera fase es va articular en 12 grups de treball i va culminar el febrer de 2025 amb la presentació de les “Bases de l'Agenda de Transició”, un document de més de 350 pàgines que identificava 247 factors determinants i fixava 59 objectius estratègics i 65 objectius de desenvolupament per avançar, en paraules de la presidenta del Govern, cap a la “sostenibilitat econòmica, social i ambiental” de Balears.
Prohens va convertir el document en la principal carta de presentació del Pacte i va arribar a lliurar-li al rei durant la seva visita a Palma. En declaracions als mitjans després de la trobada amb el monarca, va reivindicar “aquesta manera pionera que tenim de treballar i de pensar més enllà d'una legislatura” i va qualificar el procés de transformació d'“únic a tot Espanya i pioner a la resta de regions europees”.
No va fer menció en cap moment del diagnòstic integral que l'arxipèlag ja tenia traçat el 2019, avalat per més de 60 científics de la Universitat de les Illes Balears (UIB): biòlegs, físics, economistes, juristes, enginyers, especialistes en intel·ligència artificial i geògrafs, entre d'altres. Amb el vistiplau d'assessors externs reconeguts, aquests experts van posar sobre la taula els reptes econòmics, laborals, socials i mediambientals de les illes i van establir les bases per afrontar-los. Aquell document, en què van participar més de 400 persones, també va rebre el vistiplau del Consell Econòmic i Social (CES) a Brussel·les.
Desbandada d'organitzacions socials i civils
Quan Prohens va presentar les “Bases de l'Agenda de Transició”, el Pacte ja havia perdut bona part de la pluralitat política i social amb què havia començat. El Fòrum de la Societat Civil va suspendre la participació, el GOB —una de les principals entitats ecologistes de les Balears— va abandonar el procés i, posteriorment, també ho van fer els principals partits de l'oposició d'esquerres. El PSIB-PSOE va justificar la sortida per la falta d'ambició, diàleg i transparència; Més per Mallorca va qüestionar la metodologia, i Més per Menorca se'n va desvincular just abans de la presentació de les conclusions.
La desbandada va deixar l'acord sense una part de les organitzacions socials, ecologistes i polítiques que havien de donar contingut a la seva vocació de consens, i va obrir interrogants sobre la capacitat del procés per representar una visió realment compartida del futur de les illes. El gran pacte de país que Prohens havia presentat com una aposta transversal per transformar el model econòmic arribava així a la primera gran fita amb una fractura cada vegada més evident entre l'ambició proclamada i la participació real.
La segona fase, concebuda per convertir els objectius del diagnòstic en mesures concretes, va començar el 24 de març de 2025 i va reorganitzar els 12 grups inicials en cinc grups més reduïts. El Govern també va anunciar que dotaria el procés d'una estructura permanent. Des d'aleshores, una part de les actuacions que l'Executiu ha difós sota el paraigua del Pacte són mesures o iniciatives sectorials que, segons l'oposició, formen part de l'activitat ordinària de qualsevol Administració.
Entre aquestes actuacions hi ha programes d'ocupació, ajudes, projectes de formació, intervencions a les platges, polítiques d'economia circular, iniciatives empresarials i la gestió de fons turístics. Són mesures que contrasten amb l'ambició amb què va néixer el procés. El Pacte havia de servir per acordar com transformar el model econòmic, social i ambiental de les illes; dos anys després, el rastre comunicatiu de la iniciativa sembla més vinculat a decisions fragmentades que no a grans mesures sorgides d'aquest espai.
El Pacte havia de servir per acordar com canviar el model econòmic, social i ambiental de les illes; dos anys després, el seu rastre comunicatiu apareix més lligat a decisions fragmentades que a grans decisions nascudes d'aquest espai
“Molt paper, però poques solucions per als treballadors”
Un dels representants que continua dins del Pacte és José García-Relucio, secretari general de la Federació de Serveis d'UGT a les Balears, que lamenta, en declaracions a elDiario.es, que la segona fase del procés estigui paralitzada des de fa mesos. “Des d'abans de l'estiu no hi ha hagut cap reunió, cap notícia ni cap avanç”, assenyala el responsable sindical, que expressa la seva “decepció” pel desinflament d'una iniciativa cridada a transformar l'economia de les illes.
Des d'abans de l'estiu no hi ha hagut cap reunió, cap notícia ni cap avenç
García-Relucio assegura que el procés ha acumulat “molt paper i intercanvi d'informació”, però que no ha servit per avançar en qüestions fonamentals per als treballadors, entre les quals hi ha l'emergència habitacional, especialment greu en el sector turístic. Els empleats que arriben a les illes per incorporar-se als seus llocs de feina, inclosos els treballadors temporals, es troben amb enormes dificultats per accedir a un habitatge. “Se'ls acaba donant un llit en una habitació compartida, sense unes condicions mínimes que els permetin tenir privacitat”, denuncia. El sindicat proposa destinar prioritàriament l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) a pal·liar aquesta situació i finançar habitatges per als treballadors, però el Govern no ha atès la proposta.
Tot i que reconeix algunes iniciatives, com els 600.000 euros procedents de l'ITS destinats a fomentar la contractació de persones amb discapacitat en el sector turístic, recorda que es tracta d'una obligació que ja preveu la legislació. “No s'està fent el que s'hauria de fer per atendre la realitat actual dels treballadors”, lamenta. García-Relucio també es mostra especialment crític amb les dificultats per conciliar la vida laboral i familiar i apunta que, en alguns casos, les alternatives passen per pagar 600 euros o renunciar a dies lliures. “Estem molt decebuts”, resumeix.
La patronal: “Necessitem acords globals”
Des de la patronal, la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (Pimem) va donar suport al Pacte des del principi perquè, segons el seu president, Toni Fuster, afrontar el canvi de model i els reptes turístics, ambientals i climàtics exigeix un acord ampli, tant polític com social. En declaracions a elDiario.es, Fuster explica que va participar en les diferents taules i considera que el procés va permetre assolir “un diagnòstic més o menys consensuat”. Però aquí, sosté, es va acabar el que havia de ser el començament de la transformació: “A partir d'aquest diagnòstic no ha servit per al més important, per prendre decisions”. En la seva opinió, el Pacte ha quedat atrapat entre el diagnòstic i l'acció, quan la seva raó de ser era precisament convertir el consens en mesures concretes.
A partir d'aquest diagnòstic no ha servit per al més important, per prendre decisions. Aquest últim any, pràcticament no s'han pres decisions, segurament també per falta de consens polític
Fuster atribueix l'estancament de l'últim any també a la falta d'acord polític i reclama un esforç tant al Govern com a l'oposició: “Aquest últim any, pràcticament no s'han pres decisions, segurament també per falta de consens polític”. Malgrat el desgast del procés, Pimem no planteja donar-lo per tancat: “L'origen, el germen d'aquest Pacte per la Sostenibilitat, ha de tirar endavant”, ja sigui amb la mateixa estructura o amb una altra. El missatge de Fuster, però, és d'urgència: “Necessitem acords globals per prendre decisions. Les hem de prendre ja i les hem de fer de manera consensuada”.
elDiario.es s'ha posat en contacte amb l'altra patronal present en el procés, la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB), però prefereixen mostrar-se cautelosos a l'espera de la pròxima reunió del Pacte.
Antoni Riera reivindica el treball de diagnòstic
Antoni Riera reivindica el treball de diagnòstic
Preguntat pel desenvolupament del procés, Antoni Riera, que va coordinar-ne la primera fase, reivindica el treball de diagnòstic i planificació recollit en les “Bases de l'Agenda de Transició”. La seva argumentació se centra en els factors identificats, els objectius formulats i les possibles línies d'actuació, però no entra a valorar quines mesures s'han posat efectivament en marxa, quines han quedat sobre el paper ni fins a quin punt han condicionat les decisions del Govern. L'economista defensa que la feina desenvolupada s'ha de valorar a partir d'aquest document, i no únicament a partir de l'existència de taules sectorials o de les decisions polítiques adoptades posteriorment.
Riera sosté que les Bases es van dissenyar des d'una perspectiva sistèmica, en lloc de dividir les polítiques públiques en àmbits estancs, per abordar les interdependències entre turisme, economia, societat i medi ambient. “Les Bases abandonen la planificació i gestió des de compartiments estancs i, amb aquesta finalitat, integren les 12 àrees de reflexió-acció sota un enfocament sistèmic que alinea objectius i prioritats, evita la fragmentació i fomenta la complementarietat d'estratègies i plans d'acció”, assenyala, citant el document. Al seu parer, per tant, l'absència d'una taula específica sobre una matèria determinada no significa necessàriament que aquesta quedàs fora de l'anàlisi.
El director de la Fundació Impulsa subratlla que qüestions com la saturació turística i l'accés a l'habitatge sí que figuren en el full de ruta. Entre els grans objectius de transició, les Bases inclouen “establir mecanismes per controlar la capacitat de càrrega i evitar la saturació de recursos bàsics”. També fixen com a objectiu estratègic “garantir un accés equitatiu a l'habitatge” i plantegen mesures transversals com “la limitació de la conversió d'habitatges en allotjaments turístics, la regulació del creixement de l'oferta hotelera i mecanismes de redistribució”. Riera defensa que aquestes referències permeten identificar l'abast del diagnòstic elaborat, encara que insisteix que la formulació d'objectius no s'ha de confondre amb la seva aplicació efectiva: una cosa és que les mesures figurin en el document i una altra, ben diferent, que es tradueixin en decisions polítiques.
Com a resultat concret de la primera fase, Riera destaca la identificació de 247 factors determinants en les 12 àrees de treball, l'anàlisi de les interrelacions i la formulació de 59 objectius estratègics i 65 objectius de desenvolupament. “La combinació de participació multiactor, anàlisi basada en evidència i avaluació d'interdependències va permetre construir una proposta integrada que transcendeix els plantejaments sectorials habituals”, sosté.
El mateix document, recorda, deixava per a etapes posteriors la definició de línies d'acció concretes i el desenvolupament de mecanismes de seguiment i revisió. Per això, considera que la valoració de les decisions adoptades posteriorment, el grau d'execució dels objectius i l'evolució de la participació corresponen a una anàlisi diferent de la feina tècnica que va coordinar.
Des del Govern responen a les crítiques reivindicant que el Pacte continua “viu” i “obert a tothom”. Així ho va manifestar la setmana passada la consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, Catalina Cabrer, que, en resposta a les preguntes del diputat socialista Llorenç Pou, va assegurar que “desenes d'entitats” continuen treballant “setmana rere setmana” en un procés que, segons va sostenir, ha permès fer una anàlisi “amb rigor”. Cabrer va situar entre els resultats del Pacte la tramitació de la llei de protecció del litoral i el projecte de llei agrària, a més de debats sobre ajudes per prevenir la sinistralitat laboral, contractar persones amb discapacitat o impulsar la desestacionalització.
“Creixement zero” mentre s'allibera sòl
El Govern també va reivindicar el decret de contenció turística com un dels fruits del Pacte. Cabrer li va atribuir una “importància fonamental” per plantejar un “creixement zero” de les places turístiques i combatre l'oferta il·legal. La consellera va sostenir, a més, que les Balears han de “posar límits” perquè “no poden créixer en volum”, però “sí en valor”.
Les explicacions de l'Executiu contrasten, tanmateix, amb les mesures que el PP i Vox han aprovat al llarg de la legislatura, com la llei de liberalització del sòl, que permet transformar determinades àrees de transició —fins ara classificades com a sòl rústic— en urbanitzables i facilita noves edificacions en determinats municipis. La mateixa norma també va obrir la porta a legalitzar construccions irregulars prescrites en sòl rústic de la Serra de Tramuntana, fins i tot en àrees de màxima protecció.
Pel que fa al decret de contenció, el text prohibeix noves places en habitatges plurifamiliars i endureix la persecució de l'oferta il·legal, però blinda un enorme parc de places existents, l'auge de les quals, a judici de les entitats socials, ha disparat -juntament amb la especulació immobiliària, la compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu i l'avidesa dels fons voltor- els preus de l'habitatge, provocant que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris.
Paral·lelament, el PP va arribar a plantejar un increment de l'ITS d'entre el 66% i el 200% durant l'estiu, però la pressió dels hotelers i Vox va tombar la mesura. A canvi del seu suport al decret, els populars van ampliar fins a 500 les places turístiques permeses en edificis catalogats situats en sòl urbà o rústic comú.
El PSIB-PSOE acusa el Govern d'haver convertit el Pacte per la Sostenibilitat en el seu “projecte estrella” sense oferir explicacions sobre el funcionament. El partit va resumir el balanç de la iniciativa amb una expressió especialment contundent: “Va agafar la bandera del decreixement per després abandonar-la”.
Per la seva banda, Més per Mallorca i Més per Menorca han acabat situant-se fora d'un procés que consideren incapaç de traduir el diagnòstic en mesures concretes. El portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, reclama un “canvi econòmic sostenible que deixi d'afavorir uns pocs”, polítiques d'habitatge i avenços cap al decreixement “en un territori en què els recursos naturals no basten”.