eldiario.es

Síguenos:

Boletines

Boletines

Menú

Dani Vilaró

Periodista especialitzat en drets humans i informació internacional. És portaveu d'Amnistia Internacional Catalunya.

  • Reacciones a sus artículos en eldiario.es: 5

Renunciar a los derechos humanos en nombre de la seguridad

Cuando, tras el último ataque en Londres, la primera ministra británica, la conservadora Theresa May, afirmó que estaría dispuesta a "cambiar las leyes que protegen los derechos humanos" si esto servía para combatir el terrorismo, muchos hicieron aspavientos. Pero lo cierto es que no afirmaba nada que no esté en la mente, y quizás en los planes, de muchos gobernantes europeos.

A pesar de que las palabras de May parezcan una salida de tono ilustran a la perfección una tendencia creciente de los últimos tiempos: oponer "derechos humanos" a "seguridad", o "derechos humanos" a "lucha contra el terrorismo", como si Europa viviera un dilema inevitable, planteado en términos de vida o muerte, que imposibilita que los dos conceptos puedan ir de la mano.

Seguir leyendo »

Renunciar als drets humans en nom de la seguretat

Quan després de l'últim atac a Londres la primera ministra britànica, la conservadora Theresa May, va afirmar que estaria disposada a «canviar les lleis que protegeixen els drets humans» si això servia per combatre el terrorisme, molts van fer escarafalls però el cert és que no afirmava res que no estigui en la ment, i potser en els plans, de molts governants europeus.

Tot i que les paraules de May semblin una sortida de to mostren a la perfecció una tendència creixent dels últims temps: oposar «drets humans» a «seguretat», o «drets humans» a «lluita contra el terrorisme», com si Europa visqués un dilema inevitable, plantejat en termes de vida o mort, que fa impossible que els dos conceptes puguin anar de bracet.

Seguir leyendo »

¿Veremos el fin de la pena de muerte?

Este año se cumplen justo cuarenta años desde que Amnistía Internacional lanzó la primera campaña para conseguir la abolición de la pena de muerte en el mundo. En aquel lejano 1977, sólo 16 países eran abolicionistas. En 1997, veinte años después, la cifra ya se había elevado a 64. Y este año podemos hablar de 104 países que han eliminado la pena de muerte de su legislación, más de la mitad de países del mundo. Si sumamos a esta cifra la de los países que son abolicionistas en la práctica –es decir, que mantienen la pena de muerte pero que no la aplican, y algunos desde hace décadas– ya nos situamos en los 141 países, el 70% del total.

Sin duda son buenos datos, los mejores de la historia. Son cifras que nos señalan que, en estos 40 años, el recurso a las ejecuciones por parte de los estados se reduce, lenta pero inexorablemente, y que el horizonte del final de la pena de muerte está más cercano. Pero, ¿veremos su fin en un futuro más o menos próximo, en pongamos veinte, treinta o cuarenta años más? 

Seguir leyendo »

Veurem la fi de la pena de mort?

Aquest any fa just 40 anys que a Amnistia Internacional vam engegar la primera campanya per aconseguir l'abolició de la pena de mort al món. Aquell 1977 llunyà només 16 països eren abolicionistes. L'any 1997, vint anys després, la xifra ja s'havia elevat a 64. I enguany podem parlar de 104 països que han eliminat la pena de mort de la seva legislació, més de la meitat de països del món. Si sumem a aquesta xifra la dels països que són abolicionistes en la pràctica —és a dir, que mantenen la pena de mort però que no l'apliquen, i alguns des de fa dècades— ja ens situem en els 141 països, el 70% del total.

Sens dubte són bones dades, les millors de la història. Són xifres que ens assenyalen que, en aquests quaranta anys, el recurs a les execucions per part dels estats es redueix, lentament però de manera inexorable, i que l'horitzó del final de la pena de mort és més a prop. Però, veurem la seva fi en un futur més o menys proper, posem vint, trenta o quaranta anys més?

Seguir leyendo »

Tràfic de persones: per quan una llei integral?

Parlem d'un crim horrible. El tràfic d'éssers humans —avui, 25 de març, és el dia europeu que ens recorda aquesta xacra—, capta i transporta persones recorrent a l'amenaça, l'ús de la força, el rapte o altres formes de coacció o d'abús de poder, i sempre, no ho oblidem, treu partit d'una situació de vulnerabilitat. Amb finalitat d'explotació, el tràfic de persones pot incloure la prostitució aliena o altres formes d'explotació sexual, així com treballs forçats, pràctiques semblants a la servitud o l'esclavatge o l'extracció d'òrgans.

En l'àmbit internacional trobem diversos mecanismes per a la lluita contra el tràfic d'éssers humans, com el Conveni del Consell d'Europa sobre Lluita contra el Tràfic de Persones, la Directiva 2011/36/UE del Parlament Europeu o la Directiva 2004/81 del Consell de la Unió Europea relativa a l'expedició d'un permís de residència a nacionals de tercers països que siguin víctimes de tràfic d'éssers humans.

Seguir leyendo »

Trata de personas: ¿para cuándo una ley integral?

Nos estamos refiriendo a un crimen horrible. La trata de seres humanos –hoy, 25 de marzo, es el Día Europeo que nos recuerda esta lacra–, capta y transporta personas recurriendo a la amenaza, el uso de la fuerza, el rapto u otras formas de coacción o de abuso de poder, y siempre, no lo olvidemos, sacando partido de una situación de vulnerabilidad. Con finalidad de explotación, la trata de personas puede incluir la prostitución ajena u otras formas de explotación sexual, así como trabajos forzados, prácticas parecidas a la servidumbre o la esclavitud o la extracción de órganos.

En el ámbito internacional tenemos varios mecanismos para la lucha contra la trata de seres humanos, como el Convenio del Consejo de Europa sobre Lucha contra el Tráfico de Personas, la Directiva 2011/36/UE del Parlamento Europeo y la Directiva 2004/81 del Consejo de la Unión Europea relativa a la expedición de un permiso de residencia a nacionales de terceros países que sean víctimas de tráfico de seres humanos.

Seguir leyendo »