Pugen un 39% els sol·licitants d'asil a Barcelona

Els pronòstics s'estan complint. La Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR) ja alertava al març durant la inauguració de la Casa Bloc –espai que ha acollit 90 refugiats a Sant Andreu– que la xifra de sol·licituds en matèria d'asil a Barcelona d'enguany creixeria. Les dades Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de Barcelona així ho confirmen: 39% més de sol·licitants d'informació sobre tràmits d’asil en el que portem d'any que en el mateix període de l'any passat. Entre el gener i el juliol d'enguany, 1.314 persones han passat pel SAIER. En el mateix període de l'any passat van ser 967, les persones ateses.

Les dades han estat presentades aquest divendres pel SAIER, l'equipament municipal que presta serveis integrals en matèria d’immigració, emigració, retorn voluntari, i asil i refugi. El SAIER ofereix suport en matèria d’orientació jurídica, formació, homologació de títols, aprenentatge de llengua, atenció social, suport psicològic i tràmits administratius, entre d’altres. La mitjana d’atencions per persona en el conjunt del servei és de tres mesos, en l’àmbit de refugi s’eleva fins a cinc.

Segons alerta el SAIER, la tendència de sol·licituds va a l'alça: de 2012 (304) a 2015 (1.374) es va quadruplicar la xifra de persones ateses i s'espera que 2016 marqui un nou màxim respecte els últims anys. Si bé durant el 2015 el total de persones ateses van ser de 967, només en set mesos ja es supera aquesta xifra amb escreix. És per aquest motiu que l'Ajuntament de Barcelona ha reforçat el servei del SAIER passant d'1,1 milions d'euros de pressupost a inicis del 2015 a 1,7 per aquest 2016.

El SAIER posa l'accent en un altra dada que considera “preocupant”. El nombre de menors atesos també creix: un 24% més de menors de gener a juliol que l'any passat. De 160 s'ha passat a 198.

El creixement de sol·licituds d'asil no es limita només a la ciutat de Barcelona. A la resta d'Espanya, segon dades de la Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), entre el 2014 (6.000 sol·licituds) i el 2015 (més de 14.000) hi ha hagut un 200% més de sol·licituds d'asil. L'organització preveu una xifra superior de cara a aquest 2016.

Sol·licituds més enllà de la crisi de la mediterrània

Pel que fa a les nacionalitats que atén el SAIER, Ucraïna, amb un lleuger descens, segueix sent el principal país d'origen de les persones ateses. Són un total de 352 sol·licitants ucraïnesos. Veneçuela és el segon origen de sol·licitants més nombrós, amb 224 persones. A més, és el país d'origen que experimenta major creixement.

Però no és l'únic: els països centreamericans centren la resta de sol·licituds. El Salvador (83) i Hondures (45) apareixen com a quarts i cinquens a la llista del SAIER. Els seus habitants fugen principalment per l’amenaça de les maras, segons el centre d'atenció barceloní. Fins el juliol de 2016, el SAIER ha atès persones de 76 nacionalitats diferents, mentre en el mateix període de 2015 es van comptabilitzar 64 països d’origen.

D'entre les principals nacionalitats ateses però no en figura cap pertanyent als països de la mediterrània. “Les persones que fugen dels països en guerra a l'Orient Mitjà no arriben aquí a peu”, confessava la responsable d'incidència i comunicació del CCAR, Pascale Coissard, a aquest mitjà el març passat durant la presentació de la Casa Bloc. Des del CEAR s'informa que, de fet, les persones que sol·liciten asil a Barcelona acostumen a entrar per la frontera (Jonquera) o per l'aeroport del Prat. És per aquest motiu que Coissard separa el problema amb els refugiats que ja estan al territori respecte als que fugen de la crisi de la mediterrània, que hauria de comportar l'arribada de 16.000 persones a l'Estat Espanyol en els propers mesos segons els acords de la Unió Europea.