Independentisme de classe

Ni un quart d’hora. Ni tan sols durant quinze minuts, en un moment tonto... Mai Antonio Baños no s’ha sentit nacionalista. De fet, ahir al vespre, després de presentar a la llibreria Taifa de Gràcia el seu darrer llibre, celebrava el gol de la Roja mentre es menjava uns callos.

I, en canvi, Antonio Baños és un independentista convençut. És més, es defineix com a “republicà” perquè ja dóna per fet la independència. “La independència ja està antiquada, ara el trending tòpic és ser republicà”, diu fent broma, com sempre, i fent pensar.

La Rebel.lió Catalana, editat per Labutxaca, no parla de banderes ni de pàtries, sinó de revoltes. El procés que està vivint Catalunya “és una rebel.lió antioligàrquica que va tant contra els senyors de Madrid com contra els de La Caixa”. La editorial li va encarregar el llibre després de llegir uns articles que va fer sobre la independència per a eldiario.es i que van tenir un gran ressò a la xarxa. Baños (Barcelona, 1967) va acceptar l’encàrrec i després de dos mesos sense sortir de casa va acabar el seu tercer llibre. Com en totes les seves obres, ja siguin llibres o articles, La Rebel.lió Catalana és interessant i original, està ben documentat i utilitza la ironia i el sarcasme constantment.

Antonio Baños s’ha de llegir perquè, com ell, no n’hi ha gaires. És tant intel.lectual com humil i té consciència de classe i compromís. Sense complexes. Baños té la teoria que no estem vivint cap crisi, sinó una revolució neoconservadora, tal i com explicava a la seva anterior obra, Posteconomía. Hacia un capitalismo feudal. La lluita de classes segueix vigent i els poderosos acaben de fer un órdago. “Han baixat del seu Mercedes per robar-nos el nostre Opel Corsa”, diu. Podríem afirmar que el seu darrer llibre complementa l’anterior. Per contrarestar la revolta dels rics, els catalans han organitzat, des de baix, la seva pròpia rebel.lió.

Acompanyat per la CUP

Antonio Baños no milita en cap partit. És més aviat llibertari. Però ahir, per presentar el seu llibre va comptar amb la presència de David Fernández, diputat al Parlament per la CUP. Tots dos es van conèixer ahir, minuts abans de la presentació i, independentment del petó als llavis que es van fer, semblava que es coneixien de tota la vida. “Aquest llibre és pedagogia i recomano a la editorial que el tradueixi al castellà”, va dir Fernández, que per motius d’agenda es va haver de llegir el llibre des del madrileny barri de Vallecas, “on ens entenen perfectament, diguin el que diguin els tòpics”.

Una de les conclusions de la presentació del llibre és que tots dos, el David i l’Antonio, són independentistes per la seva condició d’anticapitalistes. No perquè siguin nacionalistes o perquè pensin que els catalans són més guapos que els murcians. Baños parteix de la base que el poder no vol cedir ni un pam de terra però els catalans la volen tota. I per això van organitzar 555 consultes d’autodeterminació en 555 municipis diferents i per això es van manifestar el passat onze de setembre de manera brutal. Més enllà de les banderes, els catalans estan protagonitzant una rebel.lió i “posats a desobeir, també podem desobeir a la Troika”, proposa l’autor.

Si Catalunya aconsegueix la independència caldrà redactar una nova constitució. I si es tornen a repartir les cartes, serà difícil que es mantinguin certs privilegis que tenen els poderosos. “Catalana és l’adjectiu. El més important de la República Catalana és que serà República”, va dir Baños que va afegir: “Pensar en una nova constitució és pensar en un món nou. Les possibilitats de reinventar el nostre país són infinites i això aixeca la moral”.

L’autor és encara més optimista i creu que la revolta que està fent Catalunya pot ser un model a seguir per altres països. O per altres pobles d’Espanya. Perquè el sentiment independentista de Baños, i de molts altres catalans, no té res contra Espanya. Ni contra la Roja.