“Si Duran va a la manifestació, el comptarem com a independentista”. La frase la va pronunciar el 2012 l'aleshores presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Carme Forcadell, el dia abans de la multitudinària manifestació de la Diada. El líder d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), no precisament famós pel seu independentisme, va acabar anant igualment a la marxa perquè va considerar que no era res més que una manifestació “d'afirmació catalanista”.
Des d'un espai totalment diferent al de Duran i Lleida, els partits d'esquerres no independentistes i moviments socials i veïnals que s'escapen de l'òrbita de l'ANC i d'Òmnium Cultural no aniran al massiu acte de la tarda de la Diada. La raó que han donat ha estat que la convocatòria de la Meridana ha près una direcció inequívocament independentista i partidista.
Any rere any l'ANC i Òmnium havien demostrat que els multitudinaris actes de la tarda de la Diada podien marcar l'agenda dels partits independentistes i, a la vegada, integrar un ampli ventall de sectors socials que no donen suport explícit a la secessió. Aquest 2015, però, la cristal·lització de la llista Junts pel Sí, que compta amb el suport de les dues entitats, i la coincidència de la Diada amb l'inici de la campanya per les eleccions del 27 de setembre han fet impossible aquest equilibri. I és que, per molts, la del 2015 és la Diada més partidista de la història.
Una mobilització d'ampli abast
El 2012 van ser sis els partits amb representació parlamentària (CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i SI) els que van assistir a la primera de les grans manifestacions independentistes, la més nombrosa i va forçar Artur Mas a avançar unes eleccions on va perdre dotze diputats. La CUP, que encara no havia entrat al Parlament, no va convocar oficialment al tenir la seva tradicional manifestació amb la resta de l'Esquerra Independentista, però també va tenir un espai a la marxa pel Passeig de Gràcia.
El pas del dret a decidir a l'independentisme com a reivindicació hegemònica del catalanisme ha fet que d'aquells sis partits amb representació al Parlament que van assistir a la manifestació del Passeig de Gràcia del 2012, avui només dos convoquin per anar a la Meridiana: CDC i ERC, ara integrants de Junts pel Sí. La CUP, avui ja amb 3 diputats a la cambra, també donar suport a l'acte de la Meridiana.
L'esquerra es despenja de la Meridiana
Bona part dels recels que ha aixecat la Diada d'enguany entre els sectors progressistes que abans hi participaven es personifiquen en l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Colau va votar Sí-Sí en la consulta del 9 de novembre i ha expressat en nombroses ocasions el seu suport al dret a decidir. Però Colau tampoc acudirà a la Meridiana pel caràcter partidista de la mobilització, tot i considerar un “orgull” que Barcelona aculli una manifestació per les “llibertats” de Catalunya.
Les formacions d'esquerres i sindicats havien trobat la seva manera de participar en les últimes diades. ICV, per exemple, no va convocar el 2013 a participar en la Via Catalana al considerar-la “poc inclusiva”, però va desitjar-li tot l'èxit i va enganxar-s'hi, a la seva manera, amb un tram de la via que va encerclar els edificis de La Caixa a la Diagonal per “defensar tant els drets nacionals com els drets socials”. Així mateix, a diferència de Duran i Lleida, Joan Herrera va participar en la 'V' de l'any passat per defensar la consulta del 9 de novembre.
Però la implicació de l'ANC i Òmnium amb Junts pel Sí (les ex presidentes d'ambdues entitats, Carme Forcadell i Muriel Casals, són el número 2 i 3 de la llista) ha fet que Catalunya Sí que es Pot rebutgi anar a la Meridiana, malgrat l'advertiment que l'acte no es convertirà en un acte de campanya que ahir llançava Jordi Sànchez, president de l'ANC, a Lluís Rabell a través de Catalunya Plural.
Aquest any, per tant, no es repetirà l'escena de l'any passat, en que ICV, EUiA, organitzacions sindicals, com CCOO i UGT; associacions veïnals, com la FAVB o la CONFAVB; plataformes com SOSRacisme o el CJB, i diverses entitats de les agrupades en la campanya Per una Catalunya social van ocupar dos trams de la 'V'.
Presència del Govern
El que sí que s'ha repetit any rere any i avui no serà una excepció és la presència massiva de consellers i dirigents de CDC. Pel que fa al president de la Generalitat, Artur Mas, ha declinat assistir als actes organitzats per l'ANC i Òmnium per preservar el seu “rol institucional” però aquest any va declarar que es plantejava participar a la Via Lliure de la Meridiana perquè és candidat de Junts pel Sí.
Junts pel Sí a més, també recull els canvis que el sobiranisme ha provocat a CiU i el PSC. La candidatura sobiranista integra a Demòcrates de Catalunya i Moviment d'Esquerres (MES), les escissions independentistes d'Unió Demòcratica i el PSC.
Els socialistes no han assistir mai oficialment als actes de la tarda de la Diada. Sí que ho van fer els representants de la seva ala catalanista, que tres anys després han abandonat el PSC i han conformat MES, com Ernest Maragall, avui eurodiputat d'ERC. Unió, per la seva banda, ha anat surfejant les diades enviant-hi membres de la seva direcció, encara que Duran i Lleida va veure la Via Catalana del 2013 desde Panamà i no va acudir a la la V de l'any passat
I encara hi ha un altre dels assistents al la manifestació del 2012 que l'any passat es va absentar dels actes multitudinaris de la tarda de la Diada, i que aquest any tampoc està previst que assisteixi a la Meridiana: l'ex president de la Generalitat, Jordi Pujol. Els seus motius, però, no són tant ideològics sinó que estan relacionats amb l'herència a l'estranger sense regularitzar que va confessar el juliol de l'any passat.