Acumulem forces per fer abdicar el règim

L’anunci d’abdicació de Joan Carles escenifica el final de règim del qual l’esquerra alternativa tant hem parlat. Es tracta d’un final de règim que s’evidencia en el trencament de tres pactes, fins ara, inqüestionables per gairebé ningú: el pacte territorial, el pacte social i el pacte de model d’estat.

El pacte territorial va quedar malmès, trencat per a molts, amb la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que retallava un Estatut refrendat per una majoria aclaparadora del poble de Catalunya i humiliava la nostra dignitat nacional. Des de llavors fins ara, la crisi territorial que viu l’estat espanyol no ha fet més que augmentar i no té visos de resoldre’s si no és amb una consulta política al conjunt de la ciutadania. El pacte social es va trencar, unilateralment per part del bipartidisme, una nit del mes d’agost de 2011 amb la modificació, amb nocturnitat i traïdoria, de l’article 135 de la Constitució Espanyola. Un article que ens fa encara més esclaus dels mercats i dels poders financers, i que obliga l’Estat a prioritzar, per sobre de qualsevol inversió social, el pagament del deute a les elits financeres. Un nou cop que, aquesta vegada, anava adreçat contra la nostra dignitat social i de classe.

Ara, amb l’anunci fet per Joan Carles I, al règim no li queda cap altra opció que escenificar el trencament del pacte del model d’estat. Coneixedor com és el PP i la casta que encara ostenta el poder dins del PSOE que a les eleccions generals del 2015 hi haurà un cicló polític a l’estat que farà saltar pels aires les majories parlamentàries qualificades del bipartidisme, han avançat l’abdicació del Rei per guanyar-la.

Hem de denunciar el frau democràtic que aquesta decisió suposa. Tenim un Congrés dels Diputats profundament deslegitimat, no només pels resultats electorals de les darreres eleccions europees que demostren que el bipartidisme cau per sota del 50%, sinó també perquè la ciutadania està reclamant noves formes de fer i de participar que no s’avenen amb el règim bipartidista. El PP i una part del PSOE, sempre defensant els interessos dels més poderosos de l’estat, volen aprovar una llei orgànica per donar continuïtat a la monarquia fent servir un Parlament, el de l’estat, que ja no representa la majoria de la ciutadania.

Cal, doncs, una convocatòria d’eleccions constituents per transformar les institucions, garantir els drets socials i laborals de la classe treballadora, establir l’estat com un pacte de sobiranies compartides entre els diferents pobles fonamentant-se en consultes democràtiques i una aposta decidida i ambiciosa per guanyar-nos una democràcia on ho puguem decidir tot. També, evidentment, si el que volem és una república o continuar amb aquesta falsa democràcia a la que anomenem monarquia parlamentària.

Guanyar aquest procés és el moment polític que, amb diferents noms però amb el mateix llenguatge, venim defensant des de les esquerres alternatives. Hem d’iniciar, a partir de demà mateix, un procés d’acumulació de forces, de totes les forces possibles, per fer abdicar el règim. Cal deixar de banda les identitats d’uns i altres, polítiques i nacionals, i encarar una nova fase d’acumulació de forces per posar en ‘escac’ al bipartidisme monàrquic amb l’objectiu de guanyar-nos autènticament la democràcia: federalistes, confederalistes, independentistes, regionalistes i gent d’esquerres hem de saber que ha arribat el nostre moment, el moment de confluir cap a una república social dels pobles.

L’anunci d’abdicació de Joan Carles escenifica el final de règim del qual l’esquerra alternativa tant hem parlat. Es tracta d’un final de règim que s’evidencia en el trencament de tres pactes, fins ara, inqüestionables per gairebé ningú: el pacte territorial, el pacte social i el pacte de model d’estat.

El pacte territorial va quedar malmès, trencat per a molts, amb la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 que retallava un Estatut refrendat per una majoria aclaparadora del poble de Catalunya i humiliava la nostra dignitat nacional. Des de llavors fins ara, la crisi territorial que viu l’estat espanyol no ha fet més que augmentar i no té visos de resoldre’s si no és amb una consulta política al conjunt de la ciutadania. El pacte social es va trencar, unilateralment per part del bipartidisme, una nit del mes d’agost de 2011 amb la modificació, amb nocturnitat i traïdoria, de l’article 135 de la Constitució Espanyola. Un article que ens fa encara més esclaus dels mercats i dels poders financers, i que obliga l’Estat a prioritzar, per sobre de qualsevol inversió social, el pagament del deute a les elits financeres. Un nou cop que, aquesta vegada, anava adreçat contra la nostra dignitat social i de classe.