El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
El 9N ja és història. Segons els números de la vicepresidenta del Govern Joana Ortega han votat i encara estan votant uns 2.300.000 de ciutadans. D’aquests votants, uns 1.860.000 han apostat per la independència. Podien participar en aquesta consulta uns 6,2 milions de ciutadans i ciutadanes. Cadascú ha analitzat els resultats com millor li ha semblat o interessat.
Un cop exercit el “dret a decidir” i arribat a zero el cronòmetre que l’ÀNC i Òmnium Cultural van instal·lar a la plaça de Sant Jaume cal fer alguna cosa. Està clar que Mariano Rajoy no rectificarà i s’asseurà amb Artur Mas per negociar un referèndum que pregunti un altre cop als catalans si volen separar-se d’Espanya. I també està clar que ni el Govern ni el Parlament catalans actuals faran una declaració unilateral d’independència (DUI).
Tot apunta que l’opció més lògica és la celebració d’unes eleccions que permetin determinar si al nou Parlament hi ha una majoria absoluta de diputats independentistes. Aquesta majoria podria fer una DUI, però seria una aposta arriscada, que generaria un nivell de tensió enorme. A més, difícilment comptaria amb el reconeixement de la comunitat internacional.
Que el PSC doni suport a CiU perquè tiri endavant els pressupostos per l’any vinent és una hipòtesi tan factible numèricament com impensable políticament, si no és que Miquel Iceta té vel·leïtats suïcides.
Queda la via escocesa. La del Partit Nacional Escocès. Que el govern català, avalat pel suport de la majoria parlamentària, convenci el govern espanyol que cal celebrar el referèndum que fins aleshores li havia negat. Què pot fer pensar que hi hagi un canvi d’actitud per part de l’executiu central? Res. Però faltaran pocs mesos perquè hi hagi eleccions generals a Espanya. Molt probablement, al Congrés es formaran majories parlamentàries diferents. Un nou Govern espanyol i un Govern català amb majoria absoluta independentista són la combinació que hauria de fer factible la consulta pactada i amb garanties democràtiques que no ha estat possible encara.
No és una aposta engrescadora pels que volen la independència ja. No està escrit enlloc que el nou Govern espanyol segueixi les passes dels conservadors britànics de David Cameron. Ni els resultats del 9N garanteixen que en un referèndum sobre la independència de Catalunya guanyin els que en són partidaris.
És possibilisme pur i dur.
Però és el que hi ha. Agradi o no agradi.
El 9N ja és història. Segons els números de la vicepresidenta del Govern Joana Ortega han votat i encara estan votant uns 2.300.000 de ciutadans. D’aquests votants, uns 1.860.000 han apostat per la independència. Podien participar en aquesta consulta uns 6,2 milions de ciutadans i ciutadanes. Cadascú ha analitzat els resultats com millor li ha semblat o interessat.
Un cop exercit el “dret a decidir” i arribat a zero el cronòmetre que l’ÀNC i Òmnium Cultural van instal·lar a la plaça de Sant Jaume cal fer alguna cosa. Està clar que Mariano Rajoy no rectificarà i s’asseurà amb Artur Mas per negociar un referèndum que pregunti un altre cop als catalans si volen separar-se d’Espanya. I també està clar que ni el Govern ni el Parlament catalans actuals faran una declaració unilateral d’independència (DUI).