Els ponts trencats amb Espanya

Catalunya avança cap l’exercici del dret d’autodeterminació amb els ponts d’enteniment amb Espanya trencats. Tot i la promesa poc convincent de diàleg per part de Mariano Rajoy, cinc experts analitzen per Catalunya Plural si encara hi ha marge de maniobra. Historiadors, politòlegs i experts en Dret Constitucional coincideixen en que, tot i la nova etapa encetada, encara hi ha possibilitats d'entesa si Espanya necessita compren que la iniciativa de Catalunya va de debò.

“De moment, no crec que la situació hagi de canviar molt, excepte perquè Convergència aconsegueixi la majoria absoluta en les pròximes eleccions”, vaticina amb rotunditat l'historiador Josep Fontana, que recorre a cert sentit de l'humor per analitzar la nova fase de tensió entre Espanya i Catalunya. “Si més no, tot això ha fet reflexionar gent i alguns s'han adonat que hi ha un problema que cal afrontar, i Rajoy no es compta entre aquests, però sentir a Rubalcaba parlar de federalisme és com una mena de miracle”.

Fontana, professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), opina que encara és massa aviat per predir fins on pot portar la iniciativa d'Artur Mas. “En un país que travessa una greu crisi econòmica i social com aquest, pot passar qualsevol cosa, però cal veure fins a quin punt coincideix el camí de la gent amb la tàctica i l'estratègia de Mas”, assenyala.

Amb el pas canviat

En canvi, Agustí Colomines, un dels historiadors més compromesos amb el nacionalisme català, creu que s'ha obert “una nova etapa” que ha agafat amb el pas canviat a Madrid. “A Espanya encara es pensen que Mas és Pujol i no ho és, i programes satírics com Polònia donen una imatge distorsionada d'ell, però Mas té una línia de pensament propi i una voluntat ferma”.

Colomines, catedràtic de la Universitat de Barcelona (UB) que a més presideix la Fundació CatDem, creada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per refundar la Trias Fargas, que ha estat involucrada en l'escàndol de finançament il.legal de partits que es desprèn del cas Millet, considera que “Mas s'ha negat a passar a la història com el president que veia com s'enfonsava la Generalitat i aquest és el risc real, davant la impossibilitat d'aconseguir un sistema de finançament just, ha decidit passar pàgina ”.

La inventiva del catalanisme

Més moderat es mostra Enric Argullol, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra, qui observa que encara hi ha possibilitats d'acostament entre Barcelona i Madrid. “El catalanisme polític sempre ha tingut un fil conductor i no és altre que la seva capacitat d'inventiva de fórmules noves, ja que les idees de la Mancomunitat de Prat de la Riba o l'Estatut durant la República, amb la recuperació d'una institució oblidada com la Generalitat, van ser en el seu moment idees noves”.

Tanmateix, Argullol, especialista en organització administrativa i comunitats autònomes, veu difícil que es pugui mantenir la mateixa estructura de “encaix” de Catalunya a Espanya i advoca per un canvi de mentalitat, que trenqui amb la inflexibilitat que s'ha instaurat “des del 2000, amb la majoria absoluta d'Aznar ”. “Les constitucions que perduren a tot el món són les que tenen interpretacions flexibles i, a Espanya, amb el PP, quan es tracta de temes catalans, no s’en fa cap de lectura flexible”, postil.la i ho contrasta amb la ‘reforma exprés’ que es va fer de la Carta Magna quan al PP i al PSOE els va interessar de pactar un límit de dèficit per complir amb les exigències de Brusel·les.

Símptomes d'esgotament

L'auge de l'independentisme català obliga a reflexionar a Espanya i, especialment, a les esquerres, reflexiona Cesáreo Rodríguez-Aguilera, catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB), davant de canvis de “gran envergadura”. “S'obre una nova etapa i el sistema polític aprovat en la transició presenta símptomes d'esgotament, ja que no només és el tema català, sinó que també hi ha un crisi de la representació política, de la monarquia i un replantejament del model autonòmic, que ha durat 35 anys”, interpreta Rodríguez-Aguilera.

Estudiós dels nacionalismes a Espanya i Europa, Cesáreo Rodríguez-Aguilera critica que la dreta espanyola, representada pel PP, no sigui federalista malgrat els conservadors de molts països com Estats Units, Bèlgica o Alemanya ho siguin. “La solució a Espanya passa per un federalisme asimètric, però ara cal que a Catalunya es convoqui una referèndum amb una pregunta clara, perquè la gent parli i s'accepti, doncs a Catalunya s'han enllumenat expectatives difícils de concretar”, afirma.

Federalisme poc creïble

Alguns experts en federalisme, com Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional de la UB, adverteixen que es pot haver fet tard perquè aquesta opció sigui viable. “El federalisme hauria de ser creïble i fins ara no ho ha estat, perquè encara que ara el PSOE parli de federalisme, mai l'ha cregut, i cal recordar, per exemple, que en la recent festa de la rosa a Barcelona, ​​abans de la manifestació del 11-S, Rubalcaba va venir i no va parlar de federalisme ”.

Arbós entén que la situació només pot arreglar amb gestos públics i notoris, com que en la conferència de presidents autonòmics es reconegui que hi ha comunitats com Catalunya que estan fent un esforç de solidaritat que s’hauria de revisar o que “un president socialista com Patxi López deixés clar que no li importaria que Catalunya pogués tenir un model de concert com el basc, cosa que li sembla que el molesta quan es parla”.

El llenguatge utilitzat fins ara per Artur Mas segueix admetent certa ambigüitat sobre el projecte polític que vol liderar CiU i l'exercici del dret d'autodeterminació no implica, necessàriament, la independència, però Madrid encara ha de demostrar que es pren seriosament les noves aspiracions catalanes, sorgides pel suport de més d'un milió i mig de persones que van sortir al carrer per rebutjar l'actual relació amb Espanya.