La massificació del centre de Palma liquida la utopia de la llibreria Literanta: “Els creueristes són com una muralla”
LLEGIR EN CASTELLÀ
Per les finestres de l’edifici del costat s’escapa una cadena d’acords majors que recorda els primers compassos d’Into My Arms. Més que una coincidència, sembla justícia poètica. La balada de Nick Cave és un clàssic de funeral; el que està passant a l’altra banda d’aquell llindar pintat de vermell que confronta amb una escola de piano –d’aquí la música en directe– és un adéu. Tanca Literanta, una de les llibreries que han sacsejat la cultura de Palma durant el segle XXI, i desenes de lectors hi acudeixen per donar el condol. De passada, tafanegen i alleugereixen un catàleg que es liquida amb un 30% de descompte.
Són centenars de llibres, desenes de gèneres, temàtiques i formats. Economia, metafísica, viatges, arquitectura, ficció, feminisme, història. Novel·la, poesia, assaig, crònica periodística, fotollibres, revistes –Panenka, Líbero– que en aquestes setmanes mundialistes recorden que el futbol també és narrativa. Hi ha novetats, hi ha clàssics i hi ha alguns exemplars de dècades passades. El disseny de les cobertes dels llibres més antics trasllada el diletant a èpoques no tan llunyanes. El 2010, per exemple. El juliol d’aquell any, Patti Smith va xerrar amb els seus seguidors mallorquins mentre els dedicava Éramos unos niños, on relatava la seua amistat i el seu romanç amb el fotògraf Robert Mapplethorpe. Temps feliços que han quedat enrere.
Avui costa de creure, però la matriarca del punk va signar exemplars a Literanta. Van ser les pàgines daurades d’una història liquidada per la gentrificació.
“Cada vegada hi ha més turistes i menys habitants, persones que facin barri”, explica Sergio González, el darrer llibreter de Literanta. Poc després d’arribar a Mallorca, aquest lleonès va passar de ser un simple “aficionat a la lectura” a un “prescriptor de llibres que es deixa influir pels gustos i les recomanacions dels clients, la part més bonica de l’ofici” quan va entrar a treballar com a empleat a la llibreria a la qual acaba d’abaixar la persiana. Va ser el 2005, quan va arrencar aquest projecte al carrer Can Fortuny, a pocs metres del carrer des Call, on es va traslladar el 2018. Literanta no va fugir de l’antic call jueu de Palma –carrers empedrats, porticons verdosos, portes de fusta noble– però, segons alguns clients, el trasllat va ser un cop per al negoci.
Teresa, Samantha i Elena, tres turistes que coneixen Literanta just abans que la llibreria tanqui
“Van mantenir l’esperit, però en un espai molt més petit. El primer local tenia pati i una barra on podies fer un cafè o una copa de vi: allà hi va haver moltes primeres cites. Aquest barri era ple de vida; molts veïnats i funcionaris acabaven fent-hi una aturada per prendre alguna cosa i comprar llibres. Ara, llevat dels turistes, ja no hi passa gairebé ningú. No diré que siguem en una ciutat temàtica, però de vegades costa reconèixer alguns racons de Palma”, explica Josep Maria Aguiló. Aquest veterà periodista s’ha acomiadat del llibreter González enduent-se sota el braç dos lectures de cinèfil –una sobre westerns, una altra sobre Grace Kelly– i amb la mateixa sensació que el poeta Josep Vidal –que ha optat pel pensament filosòfic en la seua darrera compra: Azúa, Sartre…–: de la ciutat que van conèixer quan eren més joves ja no en queden ni les espines.
–Són cicles, però sempre fa pena quan tanca una llibreria –diu Vidal–, perquè en aquest local m’imagín que, si hi obre un negoci, serà d’un altre tipus. Venc de passar dotze dies a París per una qüestió de traduccions que m’han encarregat i m’ha agradat veure que allà, malgrat el turisme, les llibreries continuen essent un lloc de trobada. Literanta també ho ha estat. El febrer passat, sense anar més lluny, hi vaig fer un taller sobre Cortázar i la resposta va ser bona, però és cert que ja no era el mateix que en altres temps. Entenc la decisió d’en Sergio.
Són cicles, però sempre fa pena quan tanca una llibreria, perquè en aquest local m’imagín que, si hi obre un negoci, serà d’un altre tipus. Venc de passar dotze dies a París per una qüestió de traduccions que m’han encarregat i m’ha agradat veure que allà, malgrat el turisme, les llibreries continuen essent un lloc de trobada. Literanta també ho ha estat
El llibreter marxa a la universitat
A González, però, li va costar ben poc escriure el punt final de Literanta. No només hi influïen la deriva turística –de la ciutat i del barri– o el fet d’haver-se quedat sense socis al capdavant d’un negoci que implica pujar i abaixar la persiana de dilluns a dissabte, fer comandes i devolucions, liquidar vendes amb els distribuïdors, organitzar presentacions, cursos i converses i, si pot ser, llegir, llegir molt. El punt de no retorn per a aquest autònom va ser una oferta de la Universitat de les Illes Balears. L’ofici que va aprendre a Literanta el desenvolupa ara com a assalariat a la llibreria del campus. “Si algun dia us toca pujar a la universitat, allà ens veurem”, diu a una clienta que ha vingut a acomiadar-se acompanyada del seu fill adolescent. Durant els darrers tres mesos ha compaginat les dos feines. Fins al cap de setmana passat: “Un estrès, però ha valgut la pena”.
Mentre liquida unes prestatgeries que torna a omplir tan aviat com es buiden, el llibreter no amaga un somriure. Els lectors responen i ell hi fa broma. A un parell els recorda que també es desfà del mobiliari i els anima a endur-se la taula de billar que ocupa el centre d’una sala interior decorada amb retrats d’escriptors i un cartell que recull les “nou maneres d’ensenyar als infants a odiar la lectura” formulades pel pedagog italià Gianni Rodari: 1. Presentar el llibre com una alternativa a la televisió. 2. Presentar el llibre com una alternativa als còmics (...). 9. Obligar-los a llegir.
–Si una tarda qualsevol entre setmana fos normal veure tant de moviment, no tancaries, oi?
–No, és clar que no! Els creueristes i la massificació s’havien convertit en una mena de muralla que feia que a molts palmesans els resultàs incòmode arribar fins a aquests carrers. Quan vaig anunciar un dimarts a les xarxes socials de la llibreria que tancava, m’esperava que vingués gent, però no tanta com la que està apareixent...
–Trobaràs a faltar aquesta llibreria?
–No. És una història que, com totes, havia d’acabar algun dia.
Quan vaig anunciar, un dimarts, a les xarxes socials de la llibreria que tancaria, m'esperava que vingués gent, però no tanta com la que està apareixent…
Les llibreries independents, en risc
Mallorca té una xarxa de llibreries gens menyspreable. El Gremi de Llibreters compta amb trenta establiments associats. Només a la ciutat n’hi ha una vintena. Però el tancament de Literanta és un avís per navegants: els espais independents ho tenen difícil per sobreviure. La Biblioteca de Babel –fundada per José Luis Martínez, un dels impulsors originals de Literanta– o Quart Creixent són les llibreries que resisteixen al cor de Palma per a qui no vol recórrer a El Corte Inglés o a FNAC.
El 2025 va confirmar –paradoxalment– que el mercat del llibre espanyol publica més que mai i factura a nivells del 2008, quan va esclatar la penúltima bombolla immobiliària. L’especulació actual eleva els lloguers dels locals del centre històric de Palma per damunt dels 2.000 euros mensuals. Una quantitat difícil d’assumir en un sector on els preus de venda estan fixats. Aquest factor hauria d’afavorir els petits llibreters davant dels gegants d’internet, però que també estreny els marges. En sortir de Literanta amb la seua compra final –l’evangeli apòcrif que relata la infantesa de Jesús de Natzaret–, Jaime Vázquez resumeix així el context:
–El món digital ens absorbeix i la intel·ligència artificial, trob, acabarà amb negocis com aquest.
Fins que es compleixin els temors d’aquest professor de Periodisme que fa classe al Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG), quedarà la memòria. I la memòria és viatgera. Elena i Samantha s’enduran el record de Literanta a Concord, New Hampshire, i a Moncton, New Brunswick, a l’est dels Estats Units i del Canadà. Són filòlogues, han vengut a Palma per assistir a unes conferències sobre Estudis Hispànics i, de retruc, han conegut la llibreria el mateix dia que tanca.
Les turistes també compren llibres
Samantha, que és canadenca, buscava les edicions en castellà de les dos novel·les més famoses de Carme Riera, Te deix, amor, la mar com a penyora i Dins el darrer blau, però no ha tengut sort. Encara que no s’endugui res, l’espai li ha encantat perquè li recorda les “petites llibreries que el booktok d’alguns influencers està posant de moda en ciutats petites” del seu país: “A Montreal o Toronto gairebé no en queden, d’aquests negocis”. “Tampoc a Boston, que és a una hora i mitja d’on visc”, respon Elena, alternant el castellà i el valencià. “Però mira, jo sóc de Santa Pola i, per comprar un llibre de literatura eròtica dels anys vint, que és el que m’interessa [riu], has d’anar a Alacant... o demanar-lo per internet”.
I llavors Teresa, que també és santapolera i filòloga, surt de la llibreria amb una bossa de paper marró plena de gom a gom. Les amigues li exigeixen un unboxing mentre ella exclama: “Les turistes també comprem llibres!” Una novel·la ben gruixuda de Laura Gallego per a la seua filla d’onze anys; uns assaigs de María Zambrano; un diccionari de llocs comuns de Flaubert. I les memòries de Virginia Woolf, un imprescindible que feia temps que cercava. Quan Teresa el va treure de la prestatgeria de Literanta, l'escriptora que fa gairebé cent anys reclamava una habitació perquè les dones poguessin narrar el món amb mirada pròpia l’observava –ulls escèptics, la palma de la mà esquerra recolzada a la galta– des d’una fotografia en blanc i negre
0