Saber marxar

Salvador Navarro deixa la presidència de la CEV davant l'animadversió de Mazón

Renuncia a la reelecció un dirigent empresarial predisposat al diàleg i amb visió autonomista

“Fa anys que treballem en el camí d'estabilitat social. L'època de pandèmia va servir per reafirmar el compromís dels empresaris amb els sindicats i amb l'administració en nom d'aquesta pau social i política que ha tingut la Comunitat Valenciana i que en aquests moments continua”. Així s'expressava Salvador Navarro fa un any en una entrevista amb Sergi Pitarch i Laura Martínez, en què reclamava: “El Govern ha d'aprovar una quitació, el 78% del deute valencià és il·legítim”.

Una predisposició dialogant i un compromís ferm amb la reivindicació d'un finançament autonòmic just són dos dels perfils destacats del president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) que aquesta setmana ha renunciat a presentar-se a la reelecció el proper 6 de novembre, tot i que fa tot just 15 dies havia anunciat que optaria a un nou mandat.

Navarro, que de moment seguirà com a vicepresident de la CEOE, ha argumentat que no es presenta a la reelecció en anunciar-li Vicente Lafuente, president de la Federació Empresarial Metal·lúrgica Valenciana (Femeval), que encapçalaria una altra candidatura. Aquest darrer, per la seua banda, ha expressat la voluntat de donar un nou impuls a l'organització i ha aplaudit el gest de l'encara president com “una mostra més del seu compromís”.

El fet és que, si la gestió de Salvador Navarro s'ha caracteritzat per alguna cosa, ha estat per situar la CEV, amb les seues 580 organitzacions i 200 empreses directament associades, com una patronal autonòmica de nou encuny després de l'enfonsament de l'anterior patronal Cierval i de la desaparició de les provincials de Castelló (CEC) i Alacant (Coepa), degut a la mala gestió dels seus responsables. Una patronal que no ha respost fàcilment durant els 15 anys de mandat de Navarro al tòpic de la corretja de transmissió política de la dreta, ni amb el Consell del Pacte del Botànic ni amb el PP governant. Per això ara sosté: “Hem reduït la dependència del sector públic”.

Però si amb el socialista Ximo Puig com a president de la Generalitat la relació va ser constructiva i cordial, amb Carlos Mazón la tibantor ha anat creixent fins al punt que el cap del Consell i del PP valencià no només afavoria una guerra contra la CEV des de la Cambra de Comerç d'Alacant, sinó que fa uns dies es va permetre retraure a Salvador Navarro, al ministre d'Economia Carlos Cuerpo i a la delegada del Govern, Pilar Bernabé, en el discurs de la nit de l'economia organitzada per la Cambra de València, que hagueren abandonat “junts” l'acte.

El president de la CEV ha tret importància a l'incident: “Coneixem el to graciós del president de la Generalitat, per la qual cosa no m'ho vaig prendre com una ofensa”. Però l'animadversió de Mazón cap a ell és ben notòria i s'ha incrementat a mesura que passaven els mesos amb l'extrema dreta de Vox convertida en salvavides d'un lideratge que va naufragar en les inundacions del 29 d'octubre de l'any passat. Més encara després que Navarro eixira a desmentir rotundament la primera versió falsa filtrada des del Palau de la Generalitat en el sentit que el llarg dinar del cap del Consell el dia de la catàstrofe de la dana havia estat amb el president de la patronal.

En definitiva, la presència de la CEV, colze a colze amb els sindicats, en la plataforma Per un Financament Just (des de la qual igualment ha recriminat a la líder del PSPV i ministra Diana Morant que el Govern rebutjara crear un fons d'anivellament com ha criticat Mazón per seguir la consigna del PP de rebutjar la quitació de deute públic proposada per la ministra d'Hisenda) ha servit per donar un sentit col·lectiu i cívic a la reivindicació d'un nou sistema de finançament autonòmic, més enllà dels vaivens en les tàctiques dels partits i el canvi de majories en les Corts Valencianes. El president dels empresaris no ha tingut por de discrepar puntualment dels uns i dels altres en el manteniment d'aquest objectiu, per més embussada que encara es presente la seua consecució efectiva. Pareix evident que ara renuncia a la reelecció per salvaguardar la unitat dins de la CEV. I de passada, li dóna una lliçó a l'inquilí del Palau de la Generalitat que tan poca simpatia li professa: saber anar-se'n, saber marxar.

La versió en valencià d'elDiario.es

Aquestes informacions de contingut econòmic i polític, a més d'altres notícies d'actualitat, col·laboracions de caràcter cultural i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir aquí.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i en el canal de WhatsApp.