Tancat per reforma

La Diputació tanca l'edifici sense avisar la Generalitat

La clausura improvisada, encara que previsible, del Teatre Principal de València

Uns per altres i l'edifici sense reformar. L'anunci del tancament del Teatre Principal de València ha sorprés tothom, en primer lloc qui van presentar tot just un dia abans la programació de la temporada, els responsables de l'Institut Valencià de Cultura (IVC), organisme de la Generalitat Valenciana; en segon lloc, els professionals del món de les arts escèniques, i en tercer lloc la ciutadania en general. El fet és que el dia 22 de setembre la Diputació de València, que és la propietària de l'immoble, en va anunciar la clausura per temps indefinit per a escometre reformes.

Portes bloquejades, fallades d'evacuació i risc de despreniments són algunes de les deficiències que han portat a tancar aquest teatre veterà. I la clausura obliga l'IVC, és a dir, la Generalitat, a buscar noves ubicacions per a vuit actuacions de teatre, dansa i circ programades per a aquest recinte que van ser presentades ben just 24 hores abans.

No es parlen la Diputació i la Generalitat? És una pregunta òbvia que sorgeix immediatament. No es podia haver planificat amb una mica d'anticipació? La veritat és que el tancament ha estat improvisat, però no per això deixava de resultar previsible. Fa temps que en els àmbits professionals de la cultura se sabia que caldria emprendre una important reforma en algun moment, però s'anava donant a l'assumpte la típica puntada de peu cap endavant. Fins que s'ha posat el fre abruptament, sense que se sàpiga quant de temps estarà tancat perquè no està ni tan sols encarregat un projecte de reforma. Pitjor, impossible.

Les reaccions a la clausura del Principal han sorgit de l'àmbit polític, però sobretot dels professionals del sector. Les companyies agrupades en l'Associació Valenciana d'Empreses d'Arts Escèniques (Avetid) han reclamat “una resposta institucional urgent davant l'impacte del tancament indefinit del Principal”. 

Entre les opinions que ha suscitat l'episodi, en elDiario.es s'han publicat dues visions interessants. Miquel Àngel Múrcia, sota el títol Qui té les claus del Principal?, reflexionava: “Dilluns presentaven la temporada del Principal de València. I dimarts tancaven el Principal. Disculpeu-me, però no sé si hi ha una manera més valenciana d’explicar la nostra cultura”. Per la seua banda, Eduard Ureña, en un article titulat Inaugurando incultura, assenyalava: “El que ha succeït al Principal seria només un altre episodi de la nostra tradicional afició a arreglar les coses quan ja s'han trencat, si no coincidira amb un moment especialment inquietant de la cultura valenciana”.

Hi ha mar de fons. El Teatre Principal de València va ser reformat en els primers anys de l'autogovern, en els noranta del segle passat, i no ha resolt des d'aleshores la seua doble adscripció institucional: la Diputació com a propietària i la Generalitat com a responsable de la programació. L'Institut Valencià de les Arts Escèniques, la Cinematografia i la Música (IVAECM), Teatres de la Generalitat Valenciana, Culturarts i Institut Valencià de Cultura (IVC) són els noms dels successius organismes des dels quals s'ha programat eixa instal·lació cultural al llarg de les últimes dècades.

En alguns moments hi ha hagut més sintonia entre la institució provincial i la Generalitat que en d'altres. En temps d'Alfonso Rus com a president en la Diputació, per exemple, la corporació provincial va retirar la major part del seu personal, de taquilla o de sala, per a adscriure'l a altres centres. Hi va haver moments en què s'encaixaven amb certa dificultat les programacions provincial i autonòmica. Molt de desordre acumulat amb el temps sense que s'hagen resolt els problemes de disfuncionalitat.

Les tres capitals valencianes compten amb els seus corresponents teatres “principals”, però el de València, amb la seua façana classicista és d'una monumentalitat urbana més discreta perquè, a diferència dels d'Alacant i Castelló, no presideix una plaça sinó que se situa en el cèntric i concorregut carrer de les Barques, el mateix emplaçament on va estar, abans de la seua construcció a principis del segle XIX, una antiga Casa de les Comèdies.

Contrasta l'interior, inspirat en el model de sala italiana, amb la façana neoclàssica, que va tardar 20 anys a completar-se amb el teatre en funcionament. Durant molt de temps, el Principal, que compta amb fossat per a l'orquestra, va acollir concerts i òperes. El Palau de la Música, primer, i el Palau de les Arts, després, van vindre a desposseir-lo d'aquest tipus d'espectacles musicals, malgrat que algun melòman sosté que la seua acústica és millor que la dels dos moderns auditoris. L'enreixat de l'escenari del teatre va ser mecanitzat en una de les actuacions parcials sobre l'edifici. També ha sigut netejada i retocada en alguna ocasió la façana, que va construir el saguntí José Zacarías Camaña, arquitecte alhora de l'antic Teatre Princesa, coetani del Principal. El Teatre Princesa, després de quasi dues dècades d'abandó, va ser devorat dramàticament per un incendi el 2009 i va deixar al carrer del Moro Zeit, en el barri de Velluters, un solar, propietat actual de l'Ajuntament de València, que encara no ha decidit què fer amb ell.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les informacions sobre el tancament del Teatre Principal i sobre la cultura en general, juntament amb altres notícies de política i societat, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.