Augment de preus, per a rendes més altes i protecció temporal: el Govern valencià convertix les VPO en béns especulatius

La política d’habitatge del Govern valencià, amb el PP al capdavant de l’Executiu, primer amb Carlos Mazón i després amb Juan Francisco Pérez Llorca com a presidents, ha tingut com a principal conseqüència que l’habitatge de protecció pública haja deixat de ser una opció assequible per a les rendes més baixes que no poden accedir al mercat de renda lliure.

Així es desprén del balanç de les mesures legislatives adoptades des de 2024 i que esmenen tot el que va aprovar l’anterior Govern del Botànic. Una de les causes d’aquesta política és el fet d’haver confiat a la iniciativa privada la construcció i gestió de l’habitatge protegit, cedint a totes les seues reivindicacions: augment de preus, elevació del nivell de renda de les persones que poden adquirir-los, eliminació del caràcter permanent de la protecció i foment de la fórmula de la permuta, per la qual el constructor es queda amb la propietat del sòl públic.

Així, pel que fa al preu del metre quadrat dels HPO, en tan sols dos anys la Conselleria d’Habitatge, que dirigeix la vicepresidenta Susana Camarero, ha aprovat dues pujades del preu per metre quadrat per a aquest tipus d’immobles, que suposen un encariment acumulat del 16,7%, en passar dels 2.200 euros que va deixar fixats l’anterior Executiu d’esquerres el 2023 als 2.400 euros aprovats el 2024 i als 2.568 euros anunciats recentment.

Això implica que un habitatge protegit de 90 metres quadrats que el 2023 valia 198.000 euros passarà a costar ara 231.120 euros, una quantia allunyada del que poden permetre’s els principals col·lectius amb problemes per a adquirir un immoble a causa de l’augment desorbitat dels preus en els últims anys.

També el 2024 es va modificar a l’alça el límit de renda per a poder accedir a un HPO. Així, el nou decret aprovat pel PP de Carlos Mazón el 2024 va elevar de 46.800 a 54.600 euros el límit de renda per a accedir a aquests habitatges, amb possibilitat d’arribar als 66.000 euros en determinats supòsits familiars o de discapacitat i dependència.

El mateix decret va eliminar el caràcter permanent de la protecció dels habitatges establit pel Botànic i va aplicar una caducitat de fins a 30 anys, a partir dels quals l’immoble passa a ser de renda lliure, per la qual cosa adquireix un valor més elevat i majors facilitats per a la seua venda. En tractar-se d’un període màxim, en determinats supòsits que no estan detallats, fins i tot es podrien desprotegir de manera anticipada. La normativa inclou una disposició transitòria per la qual “tots els habitatges de protecció pública emparats en qualsevol de les normatives anteriors tindran un període de protecció màxim de 30 anys des de la seua qualificació definitiva”.

A més, també a demanda dels promotors, s’ha prioritzat la fórmula de la permuta de terrenys per a promoure habitatge protegit, un mecanisme pel qual la Generalitat o els ajuntaments cedeixen el sòl públic per a construir els immobles. En virtut d’aquesta modalitat, l’empresari es queda els terrenys en propietat a canvi de donar a l’Administració un percentatge, per determinar, dels habitatges que construïsca. La fórmula de la permuta no rep fons europeus per a fomentar la construcció d’HPO perquè es considera lesiva per a l’interés públic per la pèrdua de patrimoni de sòl que implica.

Habitatge defén que la construcció d’habitatge s’ha disparat

Fonts de la Conselleria d’Habitatge han explicat que s’ha actualitzat un 7% el mòdul de l’Habitatge de Protecció Pública (HPP) “amb l’objectiu de garantir la viabilitat de les promocions i consolidar el fort creixement que està experimentant l’habitatge protegit a la Comunitat Valenciana”.

En aquest sentit, han insistit que “es tracta d’una actualització del sostre màxim de venda de l’habitatge protegit, no d’un increment equivalent dels costos per a les famílies; a més, l’ajust se situa molt per davall de l’augment acumulat dels costos de construcció, que arriba al 21,79%”.

El director general de Planificació i Polítiques d’Habitatge, Juan Antonio Pérez Sala, ha assenyalat que “durant els huit anys de govern del Botànic no es va fer res per a actualitzar ni impulsar de manera suficient l’habitatge protegit, i aquesta inacció va contribuir a paralitzar la construcció d’HPP a la Comunitat Valenciana, agreujant una crisi de l’habitatge sense precedents”. En aquest sentit, ha recordat que “quan finalment es va decidir actualitzar el mòdul, es va fer d’una sola vegada i en 400 euros, passant de 1.800 a 2.200 euros, cosa que va suposar un increment del 22,2%”. Tanmateix, el preu feia 10 anys que estava congelat.

Des de l’entrada en vigor del Decret 180/2024, que va establir l’actual règim jurídic de l’HPP, les sol·licituds de qualificació han experimentat un creixement molt significatiu. Durant el primer mes d’aplicació es van presentar més sol·licituds que en els onze mesos anteriors junts, multiplicant-se per més de dotze el ritme mensual i arribant a un volum equivalent al 112,2% de tot el que s’havia sol·licitat durant aquells onze mesos.

La tendència es va consolidar el 2025. Aquell any es van registrar 1.099 sol·licituds de qualificació provisional, un 9% més que el 2024, i 1.061 sol·licituds de qualificació definitiva, davant de les 54 registrades el 2024. Les qualificacions definitives es van multiplicar així pràcticament per vint en un sol any.

En paral·lel, dins del Pla Viu Comunitat Valenciana, les mesures de simplificació administrativa i col·laboració publicoprivada impulsades pel Consell han permés activar ja més de 4.800 habitatges protegits i superar els 6.500 si es tenen en compte les sol·licituds de qualificació privades.