La batalla entre l'esquerra i PP i Vox pels drets dels valencians es lliura al Constitucional
LLEGIR EN CASTELLÀ
La Comunitat Valenciana va ser la primera autonomia d'Espanya on PP i Vox van constituir un Govern de coalició. Va ser també la primera on, després de la ruptura de l'extrema dreta i la seua eixida de tots els executius regionals, va tornar a donar suport a uns pressupostos dels conservadors malgrat la catastròfica gestió de la dana per part de l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón, cosa que li va permetre continuar cinc mesos com a cap del Consell fins a la seua dimissió, forçat per les associacions de víctimes de la tragèdia. Fins i tot, el PP valencià ha sigut el primer a introduir negre sobre blanc en els seus comptes la “prioritat nacional” dels ultres.
La raó és que la Comunitat Valenciana s'ha convertit en el banc de proves dels pactes entre PP i Vox que Santiago Abascal —i, amb menys entusiasme, Alberto Núñez Feijóo— pretenen traslladar al Govern d'Espanya. La debilitat dels governs valencians, amb un Mazón tocat per la dana i un Juanfran Pérez Llorca en interinitat des del primer dia, ha facilitat que el PP valencià haja sucumbit a la majoria de les peticions de l'extrema dreta en la seua guerra cultural global. I han aplicat aquesta doctrina en noves lleis i derogacions d'anteriors que ataquen obertament els docents, els col·lectius LGTBI i memorialistes, els sindicats o el valencià.
El corró legislatiu de PP i Vox a les Corts Valencianes s'ha vist esmorteït pels recursos que el Govern d'Espanya ha presentat davant del Tribunal Constitucional per aquest atac als drets dels valencians. Així, ha hagut de ser l'alt tribunal el que faça retrocedir PP i Vox, suspenent nombrosos articles de les seues lleis que hauran de corregir, matisar o negociar perquè no acaben retallant llibertats aconseguides amb l'esforç i la lluita d'anys.
En total, el Govern ha portat al Constitucional quatre lleis de PP i Vox i ja estudia portar-ne una cinquena, la coneguda com a “policia educativa”, que pretén encetar el meló de les denúncies dels pares contra professors de l'escola pública per un suposat “adoctrinament”. Precisament aquesta setmana, la delegada del Govern, Pilar Bernabé, s'ha reunit amb els sindicats que havien sol·licitat empara a l'Executiu pels canvis en la Llei d'Educació introduïts en la Llei 5/2026 o Llei d'Acompanyament. “Si jo fora la consellera d'Educació, em faria vergonya que la comunitat educativa demanara empara al Govern d'Espanya perquè els docents se senten indefensos davant de les modificacions en la llei educativa, que posa el focus en el treball de professores i professors”. “Uns canvis —segons Bernabé— tan ambigus que generen molta inseguretat als docents”.
En aquest sentit, la delegada va explicar que “no es diu què és fer adoctrinament ideològic i, per tant, es deixa en mans del criteri personal dels inspectors, que també han demanat empara”. Bernabé va anunciar una comissió bilateral entre el Govern d'Espanya i l'Administració autonòmica per a aclarir la col·lisió amb lleis orgàniques superiors i va assegurar que es valora presentar un recurs d'inconstitucionalitat. Els docents temen, segons Bernabé, que l'articulat de la Llei 5/2026 “pose en qüestió la llibertat de càtedra dels professors, els valors fonamentals que han de fomentar de manera obligatòria en la llei educativa, en la Llei Orgànica d'Educació, com és fomentar els valors constitucionals d'igualtat de drets i de llibertat”.
Però aquesta no ha sigut la primera ofensiva de PP i Vox contra els continguts educatius. El 2025, la Generalitat Valenciana també va intentar, a través de la Llei d'Acompanyament d'aquell any, modificar les polítiques educatives vinculades amb la igualtat i el respecte a les persones LGTBI. Aquests articles estan suspesos cautelarment pel Tribunal Constitucional.
En la Llei d'Acompanyament de 2025, una espècie de calaix de sastre vinculat als pressupostos, però que s'utilitza per a canviar lleis importants, també es va intentar reformar la Llei Trans que va aprovar l'esquerra el 2017. El Tribunal Constitucional va suspendre el passat mes de juliol fins a cinc articles proposats per PP i Vox que pretenien, entre altres qüestions, modificar les referències a les teràpies de conversió o reduir l'atenció sanitària a aquest col·lectiu.
Amb la Llei de Concòrdia impulsada per PP i Vox es va voler acabar amb la Llei de Memòria Democràtica de 2017 que va impulsar l'esquerra. El Govern va recórrer alguns articles i el Tribunal Constitucional va suspendre l'article 2, un incís i un apartat de l'article 3, la disposició transitòria segona i la disposició derogatòria única. Va alçar la suspensió de l'article 1.3, el que equipara les víctimes de la Segona República i del terrorisme amb les de la llei estatal de memòria. Aquesta batalla judicial ha permés que, en la pràctica, continue sense aplicar-se la derogació de la llei valenciana de memòria democràtica.
Però, a més de normes sobre drets i llibertats, el Govern també ha portat al Tribunal Constitucional normativa urbanística de PP i Vox. És el cas de la Llei valenciana de Costes 3/2025, que manté suspesos l'article 17 i la disposició final primera, els dos preceptes que regulen els assentaments d'“interés etnològic del litoral”, la figura amb què el Consell pretén protegir determinats nuclis costaners tradicionals a Nules, Elx, Cabanes o Guardamar del Segura davant dels efectes de les delimitacions previstes per la legislació estatal per a evitar l'erosió del litoral, que costa centenars de milions d'euros públics en inversions.
El Tribunal Constitucional també va frenar i ja estudia des d'abril el Decret llei 10/2025, de ports i l'Albufera. L'alt tribunal ha admés a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat interposat pel Govern sobre un article d'aquest decret del Consell de mesures urgents en matèria de ports de la Generalitat i per a reduir l'impacte de la dana a l'Albufera. La norma, convalidada a les Corts amb els vots a favor del PP i Vox i en contra de l'oposició, tenia com a objectiu, en matèria de ports, regularitzar prop de 250 concessions administratives i 150 autoritzacions d'ocupació temporal del domini públic portuari. L'article objecte de controvèrsia modifica un dels apartats de les excepcions al termini improrrogable de les concessions portuàries per a ampliar de 20 a 50 anys el termini màxim en què es pot prorrogar una concessió quan el concessionari duga a terme una inversió rellevant que millore la integració entre el port, la ciutat i la costa, o que millore la seguretat o la qualitat ambiental de les operacions portuàries.
En els pròxims mesos, el Tribunal Constitucional resoldrà sobre el corró legislatiu de PP i Vox. Els valencians es juguen en l'alt tribunal molts dels seus drets i llibertats.