La convivència en temps de COVID: 115 universitaris comparteixen estances en el col·legi major Rector Peset de València
La Universitat Politècnica de València tancava aquesta setmana, de manera parcial, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms per un brot de coronavirus amb 25 positius, un brot que podria estar relacionat amb un altre de sorgit en la residència Galileu Galilei –situada al campus–, on s’han detectat quatre contagis que han obligat a confinar uns 40 residents en unes instal·lacions que allotgen més de 600 universitaris.
La situació actual provoca que s’hagen d’extremar les mesures de seguretat i la precaució en instal·lacions d’aquestes característiques, on conviuen multitud de persones. És el cas del col·legi major Rector Peset, de la Universitat de València, que ja va viure unes circumstàncies extraordinàries al començament de la pandèmia, quan la declaració de l’estat d’alarma va provocar que una trentena d’estudiants i investigadors universitaris hagueren de quedar-s’hi confinats, setze dels quals romanen aquest curs en la institució.
Aquesta experiència els ha servit per a adaptar-se millor a la ‘nova normalitat’ que vivim, aplicant les normatives de Sanitat i els protocols de la Universitat. Amb el començament del curs, 115 persones (estudiants, investigadors i professors) conviuen en el Rector Peset, que ha reduït la seua capacitat habitual de 137 residents, perquè ha eliminat les habitacions dobles i les ha habilitades totes com a individuals. A més, ha hagut de paralitzar la seua activitat cultural –l’any passat van participar en aquesta programació 22.000 persones i fins al març havien rebut 14.000 visitants–.
El col·legi major, com reconeix el seu director, Carles Xavier López, ha cobert pràcticament tota la seua oferta de places (115 de les 117 que van eixir al juliol), i això es deu al fet que les famílies “pensen que és més segur per als estudiants que un pis de lloguer”. A l’interior de les dependències és obligatori l’ús de màscara i el manteniment de la distància social. “El comportament dels interns en el col·legi major és exemplar, amb màxima responsabilitat; una altra cosa és fora, on hi ha més relaxació i no s’és tan conscient del perill, i és d’on poden arribar els contagis”, considera López, que recorda que no han tingut cap positiu i es lamenta de les “dissonàncies” en l’aplicació de les directrius de Sanitat, “per això posem l’accent en el fet que la responsabilitat és individual, però les repercussions són col·lectives”.
Els responsables de la institució centren els esforços perquè no aparega cap positiu, “per això hem adaptat la convivència”.
Perdut el contacte social
Elimane Nguirane, que ja va viure l’etapa del confinament al Rector Peset durant la primera etapa de la pandèmia, reconeix que les coses “van bé”, alhora que lamenta que s’ha perdut el contacte social: “Hem passat de menjar en grups de sis o set persones a fer-ho un màxim de dos per taula i cadascun en una punta. Ja no socialitzem igual amb gent nova que arriba d’altres països, a qui com a molt dediquem un hola i un adeu, i això és molt preocupant”.
Respecte al que ha viscut durant el confinament, apunta que va tindre un costat positiu, “vaig poder centrar-me en la meua faena per a la universitat sense distraccions”, però que sobretot va ser una experiència “molt dura”: “Hi havia moments en què et senties com si estigueres a la presó”.