LLEGIR EN CASTELLÀ
El 31 de maig passat, Carlos Mazón, rebia a Nàquera el seu primer bany de masses per part del seu partit després de la catastròfica gestió de la dana que va segar la vida de 228 persones i va afonar la imatge del cap del Consell, qui huit mesos després continua sense poder acudir als municipis afectats. Va ser un esmorzar amb militants organitzat per Vicent Mompó, president del PP de la província de València, a major glòria del president de la Generalitat i del PPCV. En primera fila d’aquest acte de desgreuge, aplaudiments i crits de “president” hi havia diputats, senadors afins i José Luis Santa Isabel, el president de la Federació de Contractistes d’Obra Pública de la Comunitat Valenciana (Fecoval).
Després de la dana, el sector de l’obra pública valenciana viu un moment daurat. Tant el Govern d’Espanya com la Generalitat estan injectant milers de milions d’euros en la zona per a recuperar les carreteres, els ponts, els polígons i les vies del tren arrasades per la barrancada. En el cas del Govern de Mazón i per a premiar la disponibilitat i la velocitat en les obres, han unflat els preus unitaris dels materials per a encarir el preu final de les adjudicacions entre un 40 i un 300%. Aquesta pràctica ha sigut celebrada per Fecoval i Santa Isabel, perquè, segons defensen, estan enviant operaris sobre els terrenys els set dies de la setmana i les 24 hores del dia. Els comptes de resultats d’aquestes companyies per a aquest exercici seran espectaculars.
La Generalitat destinarà el 2025 al voltant de 500 milions d’euros en inversions d’infraestructures, la major part per a la zona de la dana, cosa que significa un pastís per a les contractistes que no es recorda des del boom immobiliari de la primera dècada del 2000. I sense concursos públics que ajuden a objectivar o rebaixar el preu de les obres. Des del 30 d’octubre de 2024 i fins a l’actualitat, quasi huit mesos i mig després, el Govern de Mazón fa servir el procediment d’emergència per a adjudicar totes les obres en els municipis afectats, des de les petites reformes de 100.000 euros a projectes que superen els 30 milions. A dit i sense la necessitat de valorar més ofertes.
Aquesta reconstrucció s’ha convertit en un negoci redó que el Govern de Carlos Mazón utilitza per a premiar les empreses “bones” i castigar les que no es porten bé. L’estratègia, que ha explicat la mateixa Conselleria de Medi Ambient i Infraestructures, ha sigut “repartir” les obres entre les distintes grans empreses valencianes d’obra pública perquè la major part estiguen contentes. Amb quins criteris? Pretesament, de proximitat a la zona de treball, de capacitat o de disponibilitat. Però en realitat no se sap, no està publicat en cap butlletí oficial.
La decisió magnànima de donar o llevar a empreses l’obra pública és de la Conselleria de Medi Ambient, en concret del seu secretari autonòmic d’Infraestructures, Francisco Javier Sendra Mengual, un dels homes de més confiança i més pròxims al president Carlos Mazón. De fet, va ser Sendra qui el dia 29 d’octubre, després d’una telefonada a les 19.34 hores, va convéncer el president de la Generalitat que havia d’anar al Cecopi a prendre les regnes de la situació quan l’Horta Sud ja s’ofegava. A les 19.10 i a les 19.36, Carlos Mazón no va agafar el telèfon a la consellera de Justícia, Salomé Pradas, que li telefonava desesperada en assabentar-se a través de l’alcaldessa de Paiporta que hi havia desenes de persones ofegant-se. Important conéixer les prioritats del cap del Consell a l’hora d’agafar el telèfon.
Aquests criteris discrecionals de Sendra i el seu equip estan canviant el panorama de la contractació pública valenciana. Per exemple, empreses com Tizor, de la família del condemnat per Gürtel Enrique Ortiz, estan entrant amb força a les comarques de la província de València. En concret, van rebre a dit una obra de quasi dos milions d’euros a Bugarra i Xestalgar. Com una empresa amb seu a Alacant es queda una obra a 200 quilòmetres per a la qual requereix maquinària pesant? Subcontractant, no li’n queda una altra.
Altres empreses d’Alacant, com ara Hormigones Martínez, el propietari de la qual també va ser condemnat per la Gürtel, ha rebut fins a la data més de 14 milions d’euros en contractes d’emergència per a obres de la dana. També una companyia poc habitual a les comarques de València que ha rascat en aquests contractes ha sigut STV Gestión, la firma murciana en què treballava el cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca. En aquest cas, el Govern de Mazón li va obrir la porta amb un contracte de 270.000 euros, però van acabar pagant-li 2,3 milions d’euros. Tot a dit, sense concurs. Podia haver sigut una pime de les zones afectades, però la magnanimitat, en aquest cas, de l’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace), va voler que la faena la fera l’antiga empresa del cap de gabinet de Mazón.
Amb tan magna quantitat de diners damunt la taula i la possibilitat de repartir a discreció, no és estrany que la cua de pilotes i arribistes en el Palau de la Generalitat i l’oficina de Sendra faça la volta a l’edifici. El problema, defensa Santa Isabel, és que, tant el Govern com la Generalitat, van amb molt de retard amb el pagament de les obre de la dana.