Els contractes d'emergència de la DANA adjudicats per Mazón: empreses que van finançar el PP, entre les més agraciades

Passats cinc mesos de la catàstrofe de la DANA del 29 d’octubre, el Govern autonòmic de Carlos Mazón ha adjudicat un total de 241,5 milions d’euros en contractes d’emergència a conseqüència de la destrucció d’infraestructures de transport i de gestió de l’aigua, entre altres àmbits, que va propiciar la barrancada. Es tracta de la xifra global que figura ressenyada en el Registre Oficial de Contractes de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana, que detalla les adjudicacions des del començament del novembre passat, incloent-hi els contractes menors. 

Les empreses que més s’han beneficiat han sigut les constructores, encapçalades per FCC, amb un total de 19,9 milions d’euros en contractes d’emergència de la DANA, i per Rover Rail (19,2 milions), especialitzada en infraestructures de transport. 

Segueixen –amb 15,6 milions– Ocide (una firma que va pagar, segons el sumari del cas Azud, presumptes mossegades al cunyat de Rita Barberá, el lletrat José María Corbín, un dels principals investigats en la causa, encara en fase d’instrucció) i, amb 14,6 milions, Becsa, un dels accionistes de la qual, l’empresari castellonenc Gabriel Alberto Batalla, va ser condemnat en el marc del cas Gürtel a un any i nou mesos de presó per dos delictes electorals relatius als comicis autonòmics i municipals del 2007 i per un delicte de falsedat documental.

La constructora següent en la classificació, amb 14,3 milions, és CHM Infraestructuras, el president de la qual, l’empresari Francisco Javier Martínez Berna, va assumir la mateixa pena en la causa pel finançament il·legal del PP valencià.

Entre la primera vintena d’adjudicatàries dels contractes de la DANA també destaca (amb 10,2 milions) l’empresa Pavasal, que va injectar un total de 240.000 euros en la caixa B del PP de València per a la campanya electoral de Rita Barberá en les eleccions municipals del 2007, tal com va acreditar la sentència de la peça separada A del cas Taula. I segueix Sociedad de Agricultores de la Vega, firma que va abonar 300.000 euros a la mateixa caixa B dels populars de València, amb 9,5 milions en adjudicacions d’emergència.

D’altra banda, una altra de les empreses regades amb fons de contractes d’emergències ha sigut STV Gestión SL, de la qual va ser responsable de Relacions Institucionals José Manuel Cuenca, actual cap de gabinet de Carlos Mazón en el Palau de la Generalitat. La firma murciana s’ha embutxacat 2,7 milions en un dels primers contractes d’emergència adjudicats, per a la neteja de polígons industrials afectats per la barrancada.

Diversos dels propietaris de l’empresa també són accionistes de la societat Tecnología de la Construcción y Obras Públicas SA, adjudicatària de 3,2 milions d’euros en un contracte d’emergència per a obres en una depuradora. 

Els riscos dels contractes d’emergències

A més de la Generalitat, tant la Diputació de València com el Govern central (especialment el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible) han recorregut a aquesta manera de contractació. D’altra banda, l’executiu autonòmic de Mazón va disparar els preus de productes com el formigó en ocasió de les obres d’emergència de la DANA. 

El procediment dels contractes d’emergència, per la seua pròpia naturalesa, permet una certa agilitat i urgència davant una situació de catàstrofe, com la de la DANA del 29 d’octubre passat, per les necessitats de neteja i reconstrucció d’infraestructures vitals com les xarxes de transport o de sanejament i de depuració d’aigües, entre molts altres àmbits. 

No obstant això, els contractes d’emergència també poden comportar riscos, tenint en compte la menor fiscalització. Després de l’experiència de les adjudicacions de la pandèmia de la Covid-19, l’Agència Valenciana Antifrau (AVA) va exposar una sèrie de recomanacions en la matèria en un informe publicat el 2022.

“Aquesta mena de tramitació, unida a la supressió de la fiscalització prèvia de la funció interventora i la seua substitució pel control financer permanent, va posar de manifest les debilitats de les nostres institucions, generant un escenari favorable per a la corrupció i males pràctiques en l’àmbit contractual”, afirmava l’AVA.

El Tribunal de Comptes també va recomanar, després d’analitzar les adjudicacions de la Covid en un informe de fiscalització, que se sol·licitaren ofertes de diferents licitadors i es negociaren els termes del contracte.

Joan Llinares, exdirector de l’AVA, al·ludeix a un dels principals riscos dels contractes d’emergències: “La falta d’estudis previs dels preus i de concurrència entre empreses en un procediment que permet donar contractes discrecionalment a empreses vinculades amb el poder polític”. 

“Molts d’aquests contractes són obres, serveis o subministraments molt complexos de grans quantitats i, sense procediments que els regulen (plecs de clàusules administratives i de condicions tècniques), es pot contractar amb qui no té capacitat, ni mitjans ni estructura per a executar-los. Això condueix a preus molt per damunt dels de mercat i subcontractacions amb grans marges de beneficis que ningú controla”, afirma Llinares.

Empreses “pròximes al poder polític”

L’exdirector d’Antifrau lamenta que la llei de contractes “no regula una cosa tan elemental i recurrent com les comissions que enriqueixen els intermediaris, que l’única cosa que aporten són contactes a vegades producte del tràfic d’influències”. “Amb les emergències, siga la Covid-19 o la DANA, molta gent s’ha enriquit per aquestes mancances a costa de les desgràcies dels altres”, postil·la.

Els contractes d’emergència de la DANA adjudicats per la Generalitat s’han prolongat durant quasi mig any. “Continuar amb els contractes d’emergència cinc mesos després del desastre indica un gran dèficit organitzatiu i de planificació per part de les administracions públiques”, reflexiona Joan Llinares.

“A vegades”, abunda l’exdirector de l’Agència Antifrau, “aquest dèficit és propiciat pel poder polític, que no vol professionals rigorosos controlant i fiscalitzant, ni procediments amb garanties que es respecten els principis d’igualtat, concurrència i transparència en la contractació, perquè poden desbaratar el negoci que fan les empreses contractades amb l’únic mèrit de ser pròximes al poder polític”.