Vicent Beltran, M. Isabel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura, nous acadèmics de l’AVL

El ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha triat Vicent Beltran, M. Isabel Guardiola, Enric Guinot, Susanna Lliberós, Miquel Àngel Pradilla, Toni Sabater i Carles Segura nous acadèmics de la institució normativa del valencià. La sessió plenària ha valorat les deu candidatures, set hòmens i tres dones, que s’han presentat al procés d’elecció de set nous acadèmics (cinc hòmens i dos dones).

L’elecció s’inscriu en el procés renovació de l’últim terç dels vint-i-un acadèmics que van ser escollits per les Corts Valencianes l’any 2001. Artur Ahuir, Àngel Calpe, Verònica Cantó, Jordi Colomina, Ramon Ferrer, Josep Palomero i Alfons Vila abandonaran la institució els pròxims mesos, ja que el seu mandat finalitza el pròxim 15 de juny. No obstant això, fins a la presa de possessió dels nous membres, els acadèmics que han de deixar la institució continuaran exercint les seues funcions.

Es tracta de la tercera renovació d’un terç dels acadèmics, després de les celebrades en els anys 2016 i 2021. A diferència de les dos anteriors, en esta ocasió no ha calgut procedir al sorteig per a determinar els acadèmics que abandonen la institució, ja que només en queden per renovar set.

L’article 11.2 de la Llei de Creació de l’AVL va determinar que quinze anys després de la primera elecció de la institució es procediria a la renovació d’un terç dels acadèmics. Així mateix, assenyala que cada cinc anys es renovarà un terç dels membres. La llei es va modificar l’any 2017, amb l’aprovació de la Llei 12/2017, de 2 de novembre, de la Generalitat, de modificació de les lleis reguladores de les institucions de la Generalitat per a garantir la igualtat entre dones i homes als seus òrgans. És per això que en la renovació de 2021 es van elegir set dones. En la composició actual de l’Acadèmia hi ha onze homes i deu dones. Després del procés de renovació, la distribució serà d’onze dones i deu homes.

Vicent Beltran Calvo (Callosa d’en Sarrià, 1969) fa més de tres dècades que es dedica a la docència universitària i a la investigació. És doctor en Llengua i Literatura Catalanes des de l’any 2000 i professor titular de la Universitat d’Alacant des del 2001. S’ha especialitzat en l’àmbit de la lingüística, amb una atenció preferent a la dialectologia, la gramàtica històrica, l’onomàstica i la cultura popular. La seua línia d’investigació principal se centra en l’estudi de la variació lingüística, especialment en l’àmbit valencià. Ha publicat nombrosos estudis geolingüístics de comarques i localitats valencianes, entre els quals ocupa un lloc central la monografia Els parlars valencians, escrita conjuntament amb Carles Segura-Llopes. També ha desenvolupat una línia sòlida de recerca en lingüística diacrònica, amb aportacions rellevants a l’estudi del canvi lingüístic, i ha participat activament en diversos projectes estatals i autonòmics vinculats a la Gramàtica del Català Antic. També ha consolidat una línia de treball en lingüística contrastiva, en relació amb el romanés, l’alemany o les llengües eslaves.

M. Isabel Guardiola Savall (Bolulla, 1973) és professora titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, on es va doctorar en Llengua i Literatura Catalanes. Ha impartit matèries relacionades amb el valencià en Filologia, en Educació i en màsters, alhora que ha participat en diversos projectes d’innovació docent, àmbit en el qual té diverses publicacions. Les seues principals línies de recerca es relacionen amb la lexicografia, la terminologia i la neologia, la lingüística de corpus i l’onomàstica. Pel que fa a la gestió, ha sigut vicedegana de Cultura, Comunicació i Promoció del Valencià i coordinadora acadèmica del Grau en Filologia Catalana en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA. Entre el 2017 i el 2021 va ser acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, adscrita a les seccions de Terminologia i Assessorament Lingüístic, d’Onomàstica i de Lexicografia i Gramàtica i a la Comissió de l’Escriptora de l’Any 2020-2021 Carmelina Sánchez-Cutillas. Des de 2023 és membre numerària de la Secció Filològica de l’IEC.

Enric Guinot (Castelló de la Plana, 1956) és catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València. Màxim especialista en història medieval valenciana, les seues principals línies d’investigació han girat al voltant de l’estudi de la societat valenciana baixmedieval, especialment en els seus aspectes econòmics, socials i d’organització del poder polític, sobretot en el pas del món andalusí al feudal i en la formació i els orígens de la societat valenciana a partir de la conquesta de Jaume I. Ha publicat desenes de llibres, capítols de llibres i articles en revistes acadèmiques sobre investigació històrica medieval. Des de la seua creació l’any 1999, codirigix amb el professor Antoni Furió la col·lecció Fonts Històriques Valencianes de la Universitat de València. Des de l’any 2001, és acadèmic numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i, des del 2019, és membre del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó en representació de la Comunitat Valenciana.

Susanna Lliberós (Vila-real,1973), llicenciada en periodisme per la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha dedicat durant més de vint-i-cinc anys al món de la comunicació. Ha sigut reportera, redactora, locutora, editora, presentadora, guionista i dobladora, i ha dirigit diferents programes informatius i d’entreteniment en ràdio i televisió. Directora de diferents cursos de formació, ha organitzat tallers i ha impartit conferències sobre comunicació i literatura. Té, a més, una important producció com a poeta: Cel·les (2008, Premi de Poesia 25 d’Abril Vila de Benissa), Compàs d’espera (2015), Llibre dels espills (2018) i El crit (2022; Premi Jaume Bru i Vidal de Poesia Ciutat de Sagunt). L’any 2021 va ser guardonada amb el Premi de Comunicació i Difusió Cultural dels XV Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Actualment és editora d’Edicions Bromera.

Miquel Àngel Pradilla (Rossell, 1960), catedràtic de Sociolingüística de la Universitat Rovira i Virgili, és autor d’una extensa nòmina de llibres i d’articles acadèmics, centrats sobretot en aspectes relacionats amb les actituds i els usos lingüístics, la política lingüística i la vitalitat de la llengua. Entre les seues obres destaquen El Baix Maestrat: una cruïlla fonètica (1996), El laberint valencià. Apunts per a una sociolingüística del conflicte (2004), Sociolingüística de la variació i llengua catalana (2008), La tribu valenciana (2008), De política i planificació lingüística (2011) o Normativitat, (re)estandardització i glotopolítica (2024), entre altres. Des de juny de 2003 és director científic d’Onada Edicions (Benicarló). És membre de la Secció Filològica de l’IEC.

Toni Sabater (València, 1969) és llicenciat en Dret, gestor cultural i editorial, crític literari, editor i escriptor. Sabater té una llarga trajectòria en el món de la literatura en valencià i la promoció cultural, tant des de la creació d’obres pròpies com des de la direcció editorial i la dinamització literària. És col·laborador habitual en publicacions com Levante-EMV, Valencia Plaza o la revista Lletraferit, de la qual és membre del consell de redacció. Des de la llibreria L’Eixam Llibres a Tavernes Blanques ha actuat com a focus d’activisme i dinamització cultural a l’Horta Nord, i és vocal de la junta directiva de l’Associació d’Editorials del País Valencià. És cofundador i impulsor de l’editorial valenciana Llibres de la Drassana. Com a autor, ha publicat diversos llibres en què combina reflexió, crítica literària i interés per la cultura i la llengua, amb una presència constant de la ciutat de València i el context valencià general com a espai de referència cultural.

Carles Segura Llopes (Alacant, 1970) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant. Des de finals de la dècada de 1990 està vinculat a esta universitat, en què és professor titular. Ha impartit ensenyaments en diferents titulacions de l’àmbit humanístic. La seua trajectòria acadèmica i professional s’ha desenvolupat al voltant de l’estudi, la descripció i l’ensenyament del valencià, tant sobre els fonaments teòrics de la lingüística com sobre les seues aplicacions didàctiques i socials. En investigació, s’ha orientat cap a la variació lingüística i la sociolingüística, la lingüística diacrònica i l’anàlisi del canvi gramatical. Així mateix, una part significativa de la seua producció científica s’ha dedicat a la cultura popular, als parlars locals i a la relació entre llengua, actitud i ensenyament en contextos de minorització lingüística. Entre les seues publicacions, podem destacar la monografia Els parlars valencians, escrita conjuntament amb Vicent Beltran Calvo.