Els cinc magistrats que decidiran sobre Mazón: una sala “més aïna conservadora”, però amb perfils tècnics

“La composició és més aïna conservadora en conjunt”. Així veuen diverses fonts judicials consultades per elDiario.es, totes sabedores de les interioritats de la judicatura valenciana, l’adscripció de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJCV) conformada per a decidir sobre la imputació de l’expresident Carlos Mazón sol·licitada en l’exposició raonada de la jutgessa instructora de la causa de la dana, la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, elevada a l’alt tribunal autonòmic el 24 de febrer passat.

El president del TSJCV, Manuel José Baeza, ha acordat dijous avocar al ple de la sala civil i penal l’exposició raonada, ampliant dels tres inicials a un total de cinc els magistrats encarregats de decidir sobre l’exposició raonada.

A la ponent designada, Pía Calderón, i als dos magistrats que inicialment s’havien d’encarregar de la decisió (el mateix Baeza i José Ceres), se sumen ara Antonio Ferrer i Vicente Torres. La partida, per tant, es donarà entre quatre magistrats —en més o menys mesura— conservadors i un de clarament progressista.

Es tracta d’una opció a què ja va recórrer en dues ocasions (al final del 2020) l’anterior presidenta del TSJCV, Pilar de la Oliva, amb sengles procediments vinculats a la crisi sanitària de la pandèmia de la Covid-19 i relatius a aforats del Govern del Pacte del Botànic.

En la composició de la sala, respecte d’aquells dos procediments —tots dos arxivats— només canvia actualment la presidència del TSJCV, que deté Baeza des del 2025. La resta dels magistrats són els mateixos que ara han de decidir si accepten la imputació de Mazón, si la descarten de pla o si, com a tercera opció, tornen la causa a la jutgessa instructora perquè continue rastrejant indicis contra l’expresident, que continua aforat per la seua condició de diputat autonòmic del PP.

Els cinc magistrats s’enfronten a un “ventall de possibilitats molt ampli” en termes jurídics, segons afirma una de les fonts consultades. Un altre jutge aventura els “dubtes jurídics” de fons sobre la hipotètica responsabilitat penal de Carlos Mazón.

A més, es tracta d’una causa socialment i políticament molt sensible sobre la qual sobrevola el drama “personalment i materialment aterridor” del 29 d’octubre de 2024, tal com va descriure la mateixa sala en la seua resolució anterior sobre la qüestió de Mazón i la dana.

Manuel Baeza, pes pesant de la dreta judicial valenciana

El president del TSJCV, Manuel José Baeza (1966), és un pes pesant de la dreta judicial valenciana. De bon tracte personal en el cara a cara i adscrit a l’Associació Professional de la Magistratura (APM), prové de l’àmbit tributari i manca de cap experiència en el terreny penal.

Un bon coneixedor de les interioritats de la judicatura valenciana deixa caure que la facultat dels presidents dels TSJ per a alterar les sales “genera decisions no sempre innocents”, en referència a la resolució de Baeza per a avocar al ple de la sala civil i penal la decisió sobre Mazón, amb qui el magistrat ha mantingut una cordial relació institucional en els actes en què han coincidit durant el mandat de l’excap del Consell dimitit.

Pía Calderón, una ponent tècnicament preparada

La ponent, Pía Calderón (1958), és una processalista molt preparada, “recta” i tècnicament ben considerada, amb una àmplia experiència acadèmica (ha sigut catedràtica de la Universitat de València i autora d’una extensa bibliografia). Incorporada al TSJCV el 2011, Calderón va processar l’exconseller del PP Rafael Blasco per corrupció en els fons de la cooperació. “No la veig fent disbarats”, assenyala un penalista que la coneix bé.

La magistrada, moderadament conservadora, va ser també la ponent de la interlocutòria del TSJCV del 23 de desembre de 2024 que va descartar les querelles i les denúncies inicials contra Mazón i va remetre la investigació a l’“hàbitat natural dels jutjats d’instrucció” per no veure, en aquell moment, un “quadre indiciari d’un cert nivell”.

Calderón, això sí, va postil·lar que l’alt tribunal autonòmic no era “insensible a la tragèdia esdevinguda” i va assegurar que els “deures inexcusables de les autoritats” d’advertir la població de la catàstrofe de la dana “no són controvertits”.

José Ceres, jutge de l’APM

José Ceres (1962), el tercer magistrat que formava inicialment la sala juntament amb Baeza i Calderón, és ideològicament conservador i forma part de l’APM. Les fonts consultades indiquen que es tracta d’un jutge “tècnicament bo”.

El magistrat va arxivar el 2009 la causa dels vestits contra Francisco Camps, una decisió revocada més tard pel Tribunal Suprem (l’expresident va ser finalment absolt per un jurat).

D’altra banda, Ceres també va ser el ponent de la interlocutòria que el 2023 va arxivar la denúncia d’un diputat del grup de no adscrits de les Corts Valencianes (i anteriorment de Ciutadans) contra l’expresident socialista Ximo Puig pels pretesos delictes de prevaricació i malversació.

Antonio Ferrer, la línia centrista

Antonio Ferrer (1957), magistrat de la sala Civil i Penal del TSJ des de 2013, està considerat com un jutge seriós i “dur en la penalitat” —al qual “no li tremola el pols”—, amb bon perfil tècnic i molts anys a coll en l'Audiència Provincial de València.

Sense adscripció a cap associació de jutges, a Ferrer se'l considera com a conservador pròxim a la APM. “Un molt bon jutge”, segons resumeix una font jurídica.

Vicente Torres, exfiscal anticorrupció

Vicente Torres (1974), el cinqué magistrat, va ser fiscal anticorrupció a València fins a la seua designació com a magistrat de la sala civil i penal del TSJCV el 2019.

Es tracta de l’únic jutge amb un perfil progressista. Amb una enorme capacitat de treball, durant la seua etapa com a fiscal anticorrupció, es va convertir en un autèntic assot del Govern del PP de Francisco Camps, impulsant causes com el cas Blasco o el cas Taula, entre moltes altres.