“Ja no puc més”. El president del Govern valencià, ara en funcions, Carlos Mazón, va posar fi així dilluns passat 3 de novembre a la fugida cap avant que va emprendre des que aquell tràgic 29 d’octubre de l’any passat va decidir anar-se’n de dinar quan la dana ja causava estralls a Utiel.
Mazón, conscient que aquest àpat en El Ventorro amb una eterna sobretaula va posar fi a la seua carrera política, va centrar els seus esforços a allargar la seua supervivència política primer, i més tard, la judicial, tractant de fabricar un relat ple de faules i manipulacions que multitud d’informes oficials, informacions periodístiques, testimoniatges d’experts i, sobretot, les actuacions de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la catàstrofe, han anat desmuntant una per una.
Ni les manipulacions d’àudios del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) o d’un predictor de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) en conversa amb un tècnic d’Emergències de la Generalitat, ni el reguitzell de mentides que ventila cada vegada que té ocasió, fins i tot en el seu discurs de dimissió, amb la ja més que desmuntada apagada informativa de tots dos organismes estatals com a màxim exponent, han pogut aconseguir el seu objectiu: traslladar la responsabilitat política de la gestió de l’emergència, que és exclusivament del seu Consell, al Govern de Pedro Sánchez. A l’executiu central se li podrà qüestionar la lentitud del desplegament de mitjans els dies posteriors, però no el flagrant retard de l’enviament del missatge d’alerta als mòbils dels ciutadans.
Una demora que un any després es desconeix amb certesa si va estar relacionada amb el seu interminable dinar en El Ventorro, cosa que implicaria presumptes responsabilitats jurídiques per a Mazón. Aquest és el principal motiu pel qual tant ell com la periodista amb qui va dinar en El Ventorro, Maribel Vilaplana, han canviat en repetides ocasions les versions del que va esdevindre aquella vesprada, principalment pel que fa als temps. Les bandades en les diferents explicacions unides als crits dels familiars de les víctimes en el funeral d’Estat han acabat precipitant l’eixida del president del Consell, acorralat i pràcticament sense suports.
Tot això explica també que el cap del Consell en funcions haja dimitit amb una enorme quantitat d’incògnites per resoldre. La raó és perquè continua sense fer públics dos documents clau. D’una banda, la factura d’El Ventorro que permetria saber a quina hora van eixir del restaurant, tenint en compte que en un primer moment es va parlar de les 17.30 i Presidència va assegurar que Mazón va arribar al seu despatx a les 18.00. Però, posteriorment, Vilaplana va assegurar que van eixir entre les 18.30 i les 18.45 i el president mateix va assegurar que d’allí se’n va anar directe al Palau.
No obstant això, elDiario.es va revelar en el seu documental On estava Mazón? Que, segons un testimoni presencial, hi va aparéixer poc abans de les 20.00. Posteriorment, en una altra exclusiva d’aquesta redacció, un altre testimoni va confirmar que va arribar a aquesta hora mateixa, i a més canviat de roba: sense jaqueta, sense corbata i amb un suèter groc, tal com es veu quan arriba al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) a les 20.28. Però és que, a més, al cap de poques hores, Levante-EMV va revelar que Mazón va acompanyar Vilaplana a l’aparcament de La Glorieta, al costat del Parterre, on la periodista tenia aparcat el seu cotxe. Així doncs, més enllà d’aquest últim detall, continua sense saber-se amb certesa a quina hora van eixir d’El Ventorro i on va estar el president fins que va arribar al Palau quasi a les 20.00. I tot això mentre ja hi havia persones mortes per la riuada. El justificant de l’aparcament que ha requerit la jutgessa a l’empresa que el gestiona aportarà una mica de llum sobre aquest tema.
A més de la factura del restaurant, el president en funcions tampoc ha aportat el registre oficial de les seues telefonades durant tota aquella jornada. Fins ara només es coneix el llistat fet a mà que ha presentat en les Corts i que només recull telefonades entre les 17.37 i les 23.29. D’aquest llistat, el més cridaner són els 37 minuts en què el seu mòbil no registra activitat, justament en els moments més crítics, entre les 18.57 i les 19.34, coincidint amb la incògnita sobre el seu parador. En aquesta franja, no agafa dues telefonades a les 19.10 i a les 19.36 de la seua exconsellera al comandament de l’emergència, Salomé Pradas, quan li telefonava per a informar-lo de l’enviament de l’Es-Alert.
D’altra banda, Mazón tampoc ha explicat encara on es va canviar de roba aquella vesprada. En la seua declaració judicial, Vilaplana va assegurar que en el restaurant mateix es va llevar la jaqueta i la corbata i es va posar el suèter, una situació almenys estranya i que el president tampoc ha explicat. En aquest sentit, una font policial coneixedora del treball dels escortes revela en el documental fet per aquest diari que el president va poder passar per sa casa abans d’anar al Palau de la Generalitat, cosa que neguen des de Presidència.
Mazón tindrà una bona oportunitat per a aclarir tots aquests temes dimarts a partir de les 16.00 en la seua compareixença en la comissió d’investigació de les Corts. No obstant això, no sembla que vaja molt disposat a aportar molta llum en forma de documents. Tant el PP com Vox han tombat la petició del PSPV perquè el president aportara tant la factura d’El Ventorro com el registre oficial de telefonades, cosa no l’impedeix presentar-ho de manera voluntària.