LLEGIR EN CASTELLÀ
Daniela va nàixer a Xile i el 2002 va ser adoptada per una família espanyola “catòlica, pròxima a l’Opus i que la va menysprear des que amb 11 anys va començar a expressar dubtes sobre la seua identitat sexual”, tal com explica a elDiario.es Natalia Aventín, presidenta de l’associació Eufòria Famílies Trans-Aliades, entitat que ha donat a conéixer el cas d’aquesta dona després que una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) haja confirmat que està legitimada per a reclamar la reparació del “terrible atemptat” contra la dignitat que va patir Daniela després morir.
Aventín relata el calvari que va patir Daniela des del moment en què va expressar la seua voluntat, amb una família adoptiva que “la va internar en una institució religiosa a Cantàbria en què va ser víctima de teràpies de conversió durant mesos”. Posteriorment, explica la presidenta d’Eufòria, Serveis Socials va llevar la custòdia als seus tutors legals i van assumir la seua guarda, fins que, fets els 18 anys i sent ja major d’edat, Daniela va iniciar una vida independent, se’n va anar a Madrid i va aconseguir canviar de nom en el registre civil per a ser reconeguda oficialment com a Daniela, que es corresponia amb la seua identitat de gènere.
Daniela es va suïcidar el 2022, als 21 anys, víctima de les penúries econòmiques i les dificultats emocionals que patia i davant la nul·la resposta per part de la seua família, tal com explica la representant d’Eufòria. La seua família adoptiva “va decidir ignorar la seua voluntat i, en compte de reconéixer la seua identitat i garantir que se la recordara amb el nom pel qual havia lluitat tota la vida, van decidir donar sepultura a Daniela en el mausoleu familiar, en la localitat d’Asp (el Vinalopó Mitjà), sota el seu necrònim i exposant fotografies prèvies al seu trànsit, amb una aparença masculina que ella detestava”.
El 2023 Eufòria, a instàncies d’Alana, amiga de Daniela, va denunciar primer davant l’Ajuntament de la localitat alacantina i posteriorment davant la Generalitat Valenciana, la Fiscalia de Delictes d’Odi i el Síndic de Greuges aquesta situació. No obstant això, cap d’aquestes quatre institucions “va mostrar interés per aquesta circumstància, que atenta de manera continuada contra la dignitat de la difunta, ni per reparar el mal causat”.
El 13 de juny d’aquell any, l’associació va denunciar els pares adoptius de Daniela i l’Ajuntament d’Asp, titular del cementeri municipal, per entendre que havien comés un enterrament “discriminatori” i que la referència en el sepeli amb dades incorrectes i prèvies a la transició de Daniela eren constitutius d’una infracció tipificada en els apartats d i g de l’article 60.3 de la Llei 23/2018 de la Generalitat Valenciana, d’igualtat de les persones LGTBI, que qualifiquen d’infracció greu la realització d’actes discriminatoris i de rebuig i menyspreu públic per raó d’identitat de gènere.
No obstant això, indiquen des d’Eufòria, la denominada llavors Conselleria de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge “es va negar” a incoar un expedient sancionador i va arxivar la denúncia, afirmant que no era l’òrgan competent per a aplicar la norma esmentada; i això malgrat que l’article 65 de la norma indica que la instrucció dels expedients per infraccions tipificades en aquesta llei correspon a la conselleria competent en matèria de no-discriminació.
Ara, dos anys i mig després, i després d’un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa del TSJCV, l’alt tribunal valencià sentencia que els fets estan clarament vinculats i podrien ser constitutius de les infraccions tipificades en els articles de la Llei d’igualtat de les persones LGTBI esmentats anteriorment. En aquest sentit, la interlocutòria argumenta que, tenint en compte que els fets denunciats es corresponen amb conductes discriminatòries per raó de gènere, la instrucció del procediment sancionador correspon a l’Administració autonòmica.
Així mateix, la resolució reconeix que l’associació Eufòria està legitimada per a denunciar els fets i per a recórrer als jutjats per a impugnar l’actuació de la Conselleria; i afirma que una associació que defensa els interessos de les persones i les famílies trans està qualificada i és titular d’un interés legítim col·lectiu perquè s’investigue i se sancione la transfòbia.
L’entitat considera que aquesta sentència “obri l’esperança perquè la dignitat de Daniela finalment es restablisca i, amb això, la de tot un col·lectiu que històricament ha sigut despullat de drets i violentat fins i tot, com en aquest cas, després de la mort”.
Consultada per eldiario.es, la Conselleria d'Igualtat ha explicat que es tracta d'un procediment que es remunta a la legislatura anterior del Botánic, amb una denúncia interposada al juny de 2023 sobre fets derivats el funeral en un cementeri municipal d'una persona trans morta a l'abril de 2022: “La Generalitat va rebre el 13 de gener la sentència del TSJCV, que estima parcialment el recurs interposat per una entitat, i la Conselleria està revisant l'expedient i realitzant les actuacions preparatòries per a atendre la resolució i obrir un expedient que permeta analitzar i determinar si hi ha hagut fets discriminatoris”. I mentrestant, Compromís ha exigit dimissions en el departament que dirigeix Susana Camarero, i que “algú” assumisca responsabilitats polítiques pel que qualifica d’“inacció”, per no aplicar la legislació autonòmica vigent.