Hotels rurals, aparcaments dissuasius i horts d’oci: el pla del PP per a “revitalitzar” l’horta de València

Les alqueries abandonades podran ser hotels rurals o apartaments turístics. Les zones d’horta més degradades, aparcaments dissuasius vinculats al transport públic. Les zones amb més protecció, “horts d’oci” o socials. Fins i tot es pot, en les zones en desús, construir una hípica. Són alguns dels detalls del pla que el PP projecta per a l’horta de València, que arranca la seua exposició pública.

L’Ajuntament de València va aprovar dijous sotmetre al procés participatiu la memòria per a adaptar el pla municipal al pla aprovat per la Generalitat Valenciana, que va modificar la llei de l’horta amb els vots del PP i Vox. L’equip de govern de María José Catalá —amb el vot del qual també es va aprovar en les Corts aquesta modificació— assegura que el procés busca l’encaix jurídic de les normes que regulen els usos de l’horta i de les infraestructures agrícoles. En la pràctica, la norma farà compatible l’ús turístic i esportiu d’espais en horta protegida. “Obri la possibilitat de la recuperació d’horta abandonada i de les alqueries i habitatges agrícoles”, va apuntar el regidor d’Urbanisme, Juan Giner, en la presentació del procés.

El pla preveu diferents nivells de protecció de l’horta, amb mesures més o menys restrictives. Aquest puzle normatiu és ja un senyal d’identitat del govern de Catalá, que parla de nivells de “cadenats” per als apartaments turístics i divideix les ZAS de Russafa per carrers. Una fórmula que crea confusió en els processos d’anàlisis i participació ciutadana.

Així i tot, en la zona més protegida es permetran usos terciaris (restauració, allotjament turístic rural i venda directa dels agricultors locals) en construccions tradicionals amb la condició que la superfície lliure de parcel·la es destine al cultiu i es mantinga en bon estat.

La proposta ha encés les alarmes dels col·lectius que lluiten per la conservació del territori. Per l’Horta destaca la possibilitat de facilitar la implantació d’allotjaments turístics, hostaleria i altres activitats terciàries en plena horta, “en un moment en què la ciutat ja pateix una forta pressió turistificadora”. Segons denuncien, “l’experiència acumulada en els últims anys demostra que aquestes activitats comporten problemes de mobilitat, increment del trànsit privat, aparcaments improvisats, saturació de camins”.

En el ple, el PSPV ha defensat que el pla municipal podria ser “més restrictiu”. És “una amalgama d’usos que no té a veure amb l’horta productiva”, ha replicat Elisa Valía.

En compromís, Sergi Campillo ha denunciat que “és una adaptació regressiva”, “un desficaci”. “Ara turistificarem també l’horta”, ha criticat el regidor, que ha insistit en la inconveniència “d’obrir la porta a nous usos i a la transformació d’un espai clau per a la sobirania alimentària i l’equilibri ambiental de València”.

En el ple han participat agrupacions veïnals i entitats socials, molt crítiques amb el model plantejat, que han demanat retirar la proposta i presentaran al·legacions.

“Revitalitzar no és especular”

L’edil d’Urbanisme, Juan Giner, ha insistit que “revitalitzar no és especular”. Defensa que l’horta degradada siga compatible amb altres usos per a recuperar-la. L’edil va assegurar que les mesures s’apliquen únicament a l’horta més degradada de la perifèria metropolitana, indicada en el PAT com a zona H3, i ja eren vigents des del 2018. “Aquesta adaptació no rebaixa gens la protecció de l’horta de València. El que sí que fa és obrir la possibilitat de recuperar alqueries i habitatges tradicionals per a donar-los un ús vinculat amb el cultiu de les terres i amb la seua conservació”, va apuntar l’edil d’Urbanisme.