L’Ajuntament rebutja comprar les HPO d’Alacant posades a la venda per càrrecs del PP com va prometre l’alcalde: “Les famílies vulnerables no les poden assumir”

L’Ajuntament d’Alacant, que dirigeix el PP de Luis Barcala, incompleix la seua promesa i no comprarà els habitatges protegits de Les Naus que dos propietaris han posat a la venda després de l’escàndol de les adjudicacions a funcionaris i càrrecs pròxims al consistori. No ho farà perquè considera que aquests habitatges seminous, amb garatge, traster, pista de pàdel i piscina comunitària, no cobreixen les necessitats reals dels alacantins que necessiten un habitatge, i assegura que compta amb informes tècnics contraris a aquesta operació, que suposaria un desemborsament de prop de 250.000 euros per pis. “No és sostenible”, assenyala el consistori.

L’alcalde va assegurar que l’Ajuntament exerciria el dret d’adquisició preferent —mitjançant el tanteig o el retracte— sobre la venda d’habitatges protegits (HPO) de Les Naus per a evitar l’especulació i augmentar el parc públic d’habitatge, a través d’un conveni amb la Generalitat Valenciana.

Precisament, en l’última sessió de la comissió d’investigació de les Corts, el responsable de la cooperativa va confirmar que l’exregidora d’Urbanisme d’Alacant i el promotor han posat a la venda els seus habitatges. Pel seu règim de protecció, han de preguntar a la cooperativa si vol exercir el dret de compra preferent, una possibilitat que s’ha declinat. Per llei, la Generalitat Valenciana té capacitat per a exercir el dret de tanteig i retracte i pot cedir aquesta competència als ajuntaments. Aquest era l’objectiu d’un acord entre Alacant i la Generalitat anunciat el febrer passat.

Cinc mesos després, el regidor d’Urbanisme d’Alacant, Antonio Peral, ha assegurat que no els compraran. En resposta a la regidora del PSPV Ana Barceló, ha sigut taxatiu: “No, no ho farem”. Peral afirma que compta amb informes tècnics contraris a l’operació, que indiquen que les més de 800 persones en llista d’espera tenen ingressos molt baixos. L’explicació xoca amb el caràcter social de l’habitatge protegit, precisament pensat per a les rendes més baixes i per a protegir la població més vulnerable. Per exemple, se’ls podria oferir un lloguer social.

L’edil d’Urbanisme ha assegurat que “els informes tècnics del Patronat de l’Habitatge desaconsellen l’adquisició d’aquest tipus d’immobles per al parc públic municipal, perquè no s’ajusten al perfil socioeconòmic dels demandants”. I ha continuat: “Incorporar aquest tipus d’immobles al parc públic de la Generalitat ni seria sostenible ni donaria una resposta eficaç a la demanda real ni al col·lectiu prioritari”. Després ha plantejat: “De veritat ens demanen que, amb els diners dels veïns, comprem un habitatge que no poden assumir les famílies vulnerables?”.

La pregunta de l’edil porta, aleshores, a un dubte sobre el model d’habitatge: per què es construeix habitatge protegit si aquest no serveix per a les famílies més vulnerables? A qui serveix, aleshores?