L'Ajuntament de València del PP i Vox va advertir de riscos “purament especulatius” de la nova Llei del Sòl de Pérez Llorca
LLEGIR EN CASTELLÀ
La polèmica Llei del Sòl de la Comunitat Valenciana que el PP i Vox s'han proposat aprovar per via d'urgència i amb unes presses inusuals, fins al punt de pressionar una diputada de Compromís que està en un estat avançat d'embaràs per agilitzar els tràmits, passarà el pròxim 23 de novembre per la Comissió de Medi Ambient, en què es debatran i votaran les esmenes parcials. Este és l'últim pas abans de portar el text legal a l'aprovació definitiva al desembre.
Més enllà de les suposades irregularitats en la tramitació de la normativa denunciades per l'oposició, el contingut de la llei, en l'elaboració de la qual la patronal de promotors alacantins ha reconegut tindre un protagonisme important, ha generat una àmplia controvèrsia, no sols entre els diferents grups parlamentaris, sinó també en el Consell Jurídic Consultiu, que va plantejar 53 objeccions essencials, és a dir, disposicions directament contràries a dret, que suposadament s'han corregit després.
En la mateixa línia, durant el termini d'al·legacions crida l'atenció la contundència de les observacions plantejades per l'Ajuntament de València, que presideix l'alcaldessa popular María José Catalá. En concret, la Regidoria d'Urbanisme, dirigida per Juan Giner (PP), que va ser director general d'Urbanisme de la Generalitat quan es va aprovar la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (Lotup) de la Comunitat Valenciana de 2014, va presentar un document firmat el passat 9 de març pel cap del Servei de Planejament.
Va ser la diputada del PSPV a les Corts María José Salvador qui va desvelar el document, que posa en relleu, en primer lloc, que l'excés de simplificació dels tràmits administratius que preveu la normativa “es tradueix en falta d'agilitat, complexitat i inseguretat jurídica”.
Com a exemple, destaca que, en l'àmbit del planejament, “des d'un punt de vista competencial, no resulten clares les competències entre les administracions que participen en els procediments de planificació urbanística, en la mesura que els límits de l'Ordenació Estructural i l'Ordenació Detallada són difusos, cosa que genera inseguretat jurídica en el contingut i l'aprovació dels plans”.
En un altre apartat, des de la Delegació d'Urbanisme de l'Ajuntament de València posen en relleu que es produeix un “buidatge del Pla General”, amb el qual “la Generalitat fa un pas arrere i renuncia a la seua funció tradicional de control dels elements reglats del planejament general, ja que les decisions més rellevants es prendran en seu municipal amb motiu dels desenvolupaments parcials”.
En resum, afig, “la figura del Pla General que coneixem, a força d'anar despullant-lo capa a capa, es converteix en un document estratègic que renuncia a complir les funcions que històricament tenia atribuïdes en l'urbanisme espanyol”.
Una altra de les observacions més contundents dels serveis municipals d'Urbanisme apunta que “la presentació de Plans Parcials o de Plans de Reforma Interior que delimiten unitats d'execució en sòl urbà o urbanitzable, que no formen part d'un Programa d'Actuació Integrada, és a dir, sense anar acompanyats d'un compromís inversor, pot tindre una finalitat purament especulativa que la llei estaria fomentant amb este tipus de previsions”.
El PSPV denuncia que es tracta d'una llei especulativa
Sobre este tema, la socialista María José Salvador va destacar este dimecres que totes estes al·legacions, que van en la línia de les plantejades pel PSPV, no ixen del Partit Socialista, “ho diu l'Ajuntament de València, governat per María José Catalá, número u de la candidatura del Partit Popular per València”.
Salvador va assenyalar que el text ofereix “menys seguretat jurídica i compta amb informes i dictàmens molt contundents tant del Consell Jurídic Consultiu com de l'Advocacia de la Generalitat” i va alertar que “el PP pretén la reclassificació de sòl i atorga tot el poder a la iniciativa privada, fins i tot al marge dels plans generals municipals”. A més, Salvador va explicar que “la norma preveu menys reserva de sòl per a habitatge protegit, amb paràmetres inferiors als previstos en la legislació estatal”.
Per la seua banda, el portaveu dels socialistes a les Corts, José Muñoz, va explicar que la nova legislació permet als promotors intervindre al marge dels plans generals d'ordenació urbana municipals i facilita la reclassificació de terrenys sense determinats informes sectorials preceptius previs. Una circumstància que ha qualificat d'especialment greu després de la dana i de les conseqüències de les inundacions a la Comunitat Valenciana.
Compromís critica que “anteposa els interessos privats”
La portaveu adjunta i de Medi Ambient de Compromís al parlament valencià, Paula Espinosa, va denunciar que “esta llei no ordena el territori ni protegeix la gent; exposa la ciutadania a riscos futurs que patirem al País Valencià” i va considerar que busca “provocar un canvi de paradigma urbanístic que desplaça l'administració del control del sòl i anteposa els interessos privats”.
Espinosa va dir no entendre “com, després d'haver patit una dana i una terrible crisi de l'habitatge, el model de Pérez Llorca s'assembla tant al de Carlos Mazón: un model especulatiu en tota la seua profunditat que dona barra lliure a un model territorial al servei d'interessos privats que no afronta de manera seriosa els reptes del canvi climàtic”.
El PP diu que la llei és “una passada” i Vox la defensa
El portaveu del Grup Parlamentari Popular a les Corts, Nando Pastor, ha defensat els avantatges de la Llei del Sòl impulsada pel Govern valencià i ha reclamat al PSPV i a Compromís que deixen d'obstaculitzar-ne la tramitació. “Jo soc un ferm convençut que la Llei del Sòl és molt bona. Jo sé que a ells els pesa, jo sé que els dol que este Consell faça habitatges, però, almenys, el que podrien fer és posar-se a un costat i deixar que les coses funcionen”, ha assenyalat.
Pastor ha recordat que la llei garanteix per primera vegada que el 50% dels nous desenvolupaments residencials de la Comunitat Valenciana es destinen a algun tipus d'habitatge de protecció pública. “Això, en l'argot del carrer, és una autèntica passada”.
Per al grup parlamentari Vox, “l'urbanisme ha d'estar al servei dels ciutadans, l'activitat econòmica i la creació d'habitatge, i no convertir-se en un laberint administratiu que retarde inversions, encarisca projectes o impedisca als propietaris exercir els seus drets”, per la qual cosa “és necessari avançar cap a un model urbanístic més àgil, previsible i eficaç, que permeta construir més habitatges, rehabilitar edificis, desenvolupar sòl i atraure inversions, mantenint les garanties legals i ambientals corresponents”.