L'alcalde del PP íntim de Pérez Llorca que va viure a cos de rei el Mundial: privilegi en la vacunació Covid, llaços amb la Gürtel i un gran deute municipal

Totes les famílies felices s’assemblen, però n’hi ha que tenen més sort que altres. Famílies a les quals els va bé en els negocis, en la política, en els esports dels quals són aficionades i, fins i tot, en les campanyes de vacunació. I entre les més afortunades es troba la de l’alcalde de la Nucia, Bernabé Cano, un dels pesos pesants del PP d’Alacant, que fa més de 25 anys que aconsegueix majories absolutes al municipi i esquivant acusacions de les quals ha eixit pràcticament sense cap rascada.

Amic íntim de Juanfran Pérez Llorca, governa des del 2001 el municipi alacantí de la Nucia, de la mateixa comarca que Finestrat, on Pérez Llorca va ser alcalde. Fill del primer alcalde democràtic del municipi, Camilo Cano, i metge de professió, va entrar com a regidor el 1991 amb només 25 anys. Es va ocupar de la cartera d’Urbanisme el 1995, fins que el conseller de Zaplana Diego Such, l’alcalde que va succeir son pare, el va designar successor en l’Alcaldia. La proximitat geogràfica i ideològica entre la Nucia i Finestrat li ha proporcionat una amistat valuosa amb l’ara president de la Generalitat, un altre home amb sort. Tots dos han pogut gaudir a cor què vols de la final del Mundial de Futbol als Estats Units i cap dels dos ha aclarit els detalls del viatge, que en el cas de l’alcalde encara es va prolongar més: va viatjar en el xàrter de la Federació el 15 de juliol a Dallas per a assistir a les semifinals i, amb la mateixa comitiva, es va desplaçar a Nova York, segons ell mateix va relatar en una entrevista radiofònica.

El PP de la Marina Baixa ja és pràcticament un clan dins del partit: un grup d’homes de la mateixa quinta —nascuts en els anys setanta o a finals dels seixanta— que estan prenent el control de la formació en detriment de València. I això que Cano, anys arrere, va militar en les files de Francisco Camps, quan el control d’Alacant el tenia el seu enemic intern, José Joaquín Ripoll. Camps el va valorar per a plantar cara al ripollista José Joaquín Ripoll en la presidència provincial, encara que finalment es va decantar per l’aleshores alcalde de Benidorm, Manuel Pérez Fenoll. També va sonar com a delegat del Consell a Alacant, encara que el lloc va acabar ocupat per l’alcalde de Teulada, José Císcar, que va ser diputat autonòmic fins a la legislatura passada.

La de Cano és una família amb sort. La seua germana Marian va ser nomenada consellera de Turisme i Innovació després de l’estrepitosa caiguda de Nuria Montes, arran d’un comentari desafortunat després de la dana, encara amb Carlos Mazón al capdavant del Consell. La seua filla Ángela va ser nomenada directora general d’Anàlisi i Estudis el desembre passat, un dels primers càrrecs triats per Pérez Llorca, adscrit a la Conselleria de Presidència. A sa mare, Ángeles, i al seu oncle Gabriel, uns promotors importants els van comprar el 2002 uns terrenys per a urbanitzar un PAI al municipi, una operació xifrada en uns tres milions d’euros. I el seu exregidor d’Urbanisme, Miguel Ángel Ivorra, la peça clau en els PAI, va ser nomenat pel PP director general del mateix ram el 2023, de manera que li va donar les claus dels grans desenvolupaments urbanístics de l’autonomia.

“Berna”, com s’hi refereixen els seus companys, també és diputat provincial en la corporació d’Alacant i responsable d’Esports. Ho és des del 2007, encara que va deixar la corporació durant el mandat del 2011 al 2015, quan s’hi va reincorporar com a responsable de les obres municipals. Aquell any, quan el PP va haver de pactar amb Ciudadanos el govern de la Diputació d’Alacant, els taronges van posar diverses reticències a Cano en favor de la “regeneració” política. Amb tot, el president d’aleshores, César Sánchez —ara diputat al Congrés—, l’hi va incorporar.

I quins eren aquells dubtes sobre un alcalde que ja aleshores aconseguia majories absolutes? Les seues vinculacions amb la trama Gürtel —un cas en què mai ha sigut investigat— i els grans projectes urbanístics. Els mateixos dubtes que van frenar el seu ascens en el PP després que esclatara el cas i van limitar el seu marge de maniobra al municipi, on ha sabut traure’n profit.

Els llaços amb la trama Gürtel

En la primera dècada dels anys 2000, Cano es va acostar als capitostos i empresaris de la trama Gürtel, amb negocis en comú. L’alcalde de la Nucia va forjar una amistat amb Álvaro Pérez, “El Bigotes”, que tenia un xalet a la localitat alacantina i la dona del qual va presentar les campanades del 2006 a Canal 9, un acte que es va emetre des de la Nucia. L’Ajuntament va formalitzar diversos contractes amb empreses vinculades a la trama i assenyalades en informes de la UDEF: Altius Levante, la concessionària de la piscina municipal, va contractar posteriorment Orange Market per a una campanya de màrqueting, i Special Events, que va organitzar els premis Luis del Olmo. L’alcalde de la Nucia, que aconsegueix majories absolutes des del 2001, apareix en les transcripcions de les gravacions de la trama com a amfitrió d’una festa amb “ties impressionants”.

Entre els negocis, va ser assenyalat en converses sobre el PAI Pie de Monte, una operació immobiliària frustrada entre els capitostos de la Gürtel i empresaris com José Luis Ulibarri, beneficiari de nombroses llicències de TDT. En una gravació de la trama, Correa assegurava tindre “un tema gros a València”, amb un PAI pràcticament tancat, i mencionava l’alcalde, encara que el negoci no va quallar. Posteriorment, l’empresari Gerardo Martínez Riquelme va comprar, a través d’una mercantil, Inerzia, i juntament amb Antonio Rocamora, més de la meitat del PAI, amb la qual cosa va desbloquejar l’operació. El promotor, propietari d’un dels locals que freqüentaven “El Bigotes” i Francisco Correa, va vendre per mig milió d’euros dos pisos a Altea a l’alcalde de la Nucia, segons va publicar El Mundo. Segons va publicar el diari Levante el 2009, els empresaris Martínez Riquelme i Rocamora van urbanitzar deu parcel·les a nom de la mare i l’oncle de l’alcalde Cano, a través de l’empresa Saga Bonperal. Aquests empresaris van comprar una part d’un altre PAI a la Nucia, el de la Serreta, que posteriorment van vendre amb grans beneficis, segons el mateix mitjà. Cap dels dos projectes va arribar a desenvolupar-se. La Generalitat Valenciana, en aplicar una sentència del Tribunal Suprem, va anul·lar el pla urbanístic lligat a la Gürtel i l’urbanitzador de la Serreta va fer fallida.

El 2024, l’alcalde i tot el seu equip de govern van ser denunciats per l’organització ecologista Agró pel desenvolupament d’aquest projecte. Segons Acció Ecologista-Agró, el març del 2021 la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de la Nucia va aprovar definitivament el Programa d’Actuació Integrada de la Unitat d’Execució 1 del sector de la Serreta i les obres es van iniciar “sense complir els condicionants establits en la declaració d’impacte ambiental”. És el PAI més gran del País Valencià en desenvolupament.

Investigació per la vacunació

El 2021, quan la pandèmia de la covid anava pel camí de complir el primer any a Espanya i es van començar a administrar les primeres dosis de la vacuna, l’alcalde i el seu regidor de Sanitat es van saltar els protocols i es van vacunar en un centre privat. En concret, el 6 de gener van acudir a un centre Savia, marca residencial per a persones majors del grup Blasco-Cotino, i van rebre la primera dosi. El PP local ho va justificar amb l’argument que és metge en la sanitat privada i exercia com a metge del Club de Futbol de la Nucia i de l’Sporting Futbol Sala de la Nucia. “Té fitxa de federat i és, per tant, un metge reconegut per la Federació”, van assenyalar. L’oposició va denunciar que no constava que tinguera la compatibilitat per a exercir en la sanitat privada, atés que fa més de 20 anys que està en excedència de la pública. Posteriorment, el club de futbol local va difondre a través de les seues xarxes socials imatges dels jugadors fent-se proves d’antígens de la covid a càrrec de Cano.

El jutjat d’instrucció de la Vila Joiosa va obrir un procediment abreujat per a investigar si s’havia produït un delicte de prevaricació, però l’Audiència d’Alacant el va arxivar el 2022 per no apreciar indicis de delicte.

Deute municipal disparat

Segons les dades del Ministeri d’Hisenda, el consistori ha duplicat el deute en un any. Ha passat de deure 20,4 milions d’euros al tancament del 2024 a 38,3 milions el 2025, i és el consistori que més incrementa el seu deute en un exercici. El 2025 va aprovar un pressupost de 33 milions d’euros, actualment prorrogat. El 2022, l’Ajuntament va ser condemnat a pagar nou milions d’euros a la promotora del PAI de l’Algar, anul·lat pels tribunals, més quatre milions més en interessos de demora.