Apartar com siga la jutgessa instructora que investiga la gestió que van fer les diferents autoritats amb responsabilitat en la gestió de la DANA que el 29 d’octubre passat va deixar 228 morts. Aquest és l’objectiu que s’han marcat la dreta i l’extrema dreta a mesura que han anat avançant les diligències de la magistrada de Catarroja, Nuria Ruiz Tobarra. També l'exconsellera Salomé Pradas i el seu número dos, Emilio Argüeso, en l'exercici del seu dret a defendre's han presentat una queixa contra ella davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).
Això és perquè cadascuna de les seues actuacions han caigut com un pitxer d’aigua freda especialment en les files del PP valencià, que ha vist com han anat desmuntant un per un tot el seu argumentari, des de la pretesa apagada informativa de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) fins als falsos errors en les prediccions de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), passant per les competències pretesament compartides amb el Govern en la gestió de l’emergència.
Una cosa que no se sosté, segons el marc legal, fet que ha derivat en la imputació de l’exconsellera, Salomé Pradas, i del seu número dos, Emilio Argüeso, com a màxims responsables, mentre que fins ara Ruiz Tobarra ha descartat fer el mateix amb el president de la CHX, Miguel Polo, el cap de climatologia de l’Aemet, José Ángel Núnez, o la delegada del Govern, Pilar Bernabé. En el cas del president del Govern valencià, Carlos Mazón, només el seu aforament el salva d’estar també en una situació processal delicada.
El primer pas per a tractar de descavalcar la jutgessa de Catarroja el va fer Pradas, que el mes de maig va presentar una queixa davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) contra la magistrada, a què també es va sumar després Argüeso. L’organisme va confirmar dijous l’obertura de diligències informatives a Ruiz Tobarra. L’obertura d’aquestes diligències és el procediment habitual sempre que es rep una queixa contra un jutge. En aquesta fase es comprova si hi ha matèria disciplinària o si s’arxiva la queixa per no haver-hi una infracció o no ser els fets competència del Poder Judicial. Només quan s’obri expedient pot parlar-se d’investigació, assenyalen fonts jurídiques.
En la seua queixa, Pradas considera el seu dret de defensa “greument afectat” per resolucions judicials que, a parer seu, contenen frases categòriques sense prou base probatòria i “afirmacions incriminatòries pròpies d’una sentència condemnatòria”. El lletrat de Pradas també va parlar en la seua queixa de “falta d’imparcialitat” i d’opinions predeterminades de la jutgessa o de “la possible intervenció de persones alienes al procediment judicial”, al·ludint a la pretesa presència en el jutjat del marit de la magistrada, de què van informar diversos mitjans.
No obstant això, la realitat és que fins ara les decisions de més calada de la magistrada de Catarroja, com són les imputacions de l’exconsellera i del seu número dos, han rebut l’aval sense fissures de l’Audiència Provincial de València, l’òrgan judicial encarregat de resoldre els recursos d’apel·lació en el marc de la causa de la DANA. L’Audiència ja va avalar per unanimitat la imputació de Salomé Pradas. En una resolució del 19 de maig, els sis magistrats de la secció segona recordaven que la Generalitat Valenciana detenia el “comandament únic” de la resposta a l’emergència.
El mateix va passar amb el recurs plantejat per Argüeso contra la seua imputació. L’Audiència el va tombar i va avalar una vegada més la decisió de Ruiz Tobarra en una interlocutòria dictada el 30 de juny passat en què sostenia que “no és desraonada ni arbitrària” la decisió de la magistrada instructora.
Amb tot, Pradas assegura en un comunicat enviat a elDiario.es que “l'Audiència no ha valorat en les seues resolucions ni possibles irregularitats en el procediment per l'actuar de la jutgessa, ni la possible intervenció d'una tercera persona en el procés”.
D'altra banda, diversos actors de la dreta i de l'extrema dreta han emprés també una croada contra la magistrada amb el suport de les seues plataformes mediàtiques. Per exemple, Mans Netes va presentar una denúncia contra la jutgessa a la fi del passat mes de juny basada en un retall de premsa d'un mitjà digital desmentit pel Ministeri Fiscal i per una associació de jutges. El pseudosindicat acusa la magistrada Nuria Ruiz Tobarra d'una suposada prevaricació en haver-lo expulsat de la causa per la incompatibilitat amb l'advocat defensor d'un dels dos investigats, que es va definir públicament com a “cap” dels servicis jurídics de Mans Netes.
A més, l'acusació popular exercida pel partit d'extrema dreta Vox ha recorregut el ja famós acte de la titular del jutjat d'Instrucció número 3 de Catarroja que deixava en evidència l'informe de la Guàrdia Civil sobre els avisos de *Aemet i la CHJ per esbiaixat, Vox considera que la magistrada podria haver vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva. En concret, acusen a Ruiz Tobarra d'actuar amb “arbitrarietat”.