El PP i Vox recuperen per llei la possibilitat d'introduir una assignatura sobre els bous a l'educació valenciana

El Govern valencià del PP ha aprovat el nou reglament de ‘bous al carrer’, que regula les condicions de celebració i desenvolupament dels festejos taurins tradicionals que tenen lloc a la Comunitat Valenciana. El decret, que entrarà en vigor l'1 de gener de 2027, es va publicar aquest dimarts en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) i actualitza la normativa existent en aquesta matèria, segons el Consell, “per adaptar-la als canvis experimentats en l'última dècada en aquests festejos taurins i reforçar aspectes com els referits a les mesures de seguretat”.

Tanmateix, a més d'aquestes qüestions, inclou un article que assenta les bases per a incloure en el sistema educatiu algun tipus d'assignatura o matèria relacionada amb els 'bous al carrer', cosa que ja va fer el PP d'Alberto Fabra poc abans de perdre la Generalitat a mans del Consell del Botànic. Va ser el 2014 quan l'aleshores consellera d'Educació i ara alcaldessa de València, María José Catalá, va crear l'assignatura 'Cultura del Poble Valencià', una matèria en què s'havien d'exalçar aspectes de l''ADN valencià', com aquests esdeveniments taurins. El 2017, l'executiu d'esquerres format pel PSPV i Compromís, presidit per Ximo Puig, la va eliminar.

Així, l'article 92 del decret estableix que “la Generalitat, a través de la conselleria competent en matèria d'educació, podrà establir elements curriculars transversals o assignatures específiques sobre senyes d'identitat i valors tradicionals valencians en què es faça referència als festejos de bous al carrer, per a la seua concreció pels centres docents en el marc del seu projecte educatiu”.

D'altra banda, la nova normativa blinda també el 'bou embolat' malgrat els informes que adverteixen del “patiment de l'animal”, tal com reconeix indirectament el text de la normativa, que introdueix algunes mesures addicionals precisament per a previndre situacions de maltractament. Així, obliga que hi haja en tot moment presència de personal veterinari “abans de l'embolada a efectes de verificar les condicions d'esta, així com durant el moment de l'encesa de les boles”.

Després de la finalització de l'esdeveniment s'“evacuarà un informe sobre l'estat dels animals a l'inici i al final d'este, amb especial èmfasi en les incidències que s'hagen pogut produir”. Este informe serà lliurat a la direcció del festeig, és a dir, a l'alcalde del municipi o a la persona en qui este haja delegat, i remés a l'òrgan competent per a autoritzar-lo: “En el supòsit que es detecte alguna actuació o comportament que puga ser constitutiu de maltractament, el director del festeig adoptarà les mesures correctores que pertoquen. Tot això sense perjudici del procediment sancionador que, si escau, puga correspondre”.

Més enllà d'esta qüestió, dos informes van concloure el patiment a què se sotmet l'animal en este tipus d'actes. Tots dos es van elaborar quan l'any 2012 el PP va intentar, sense èxit, protegir els 'bous al carrer' com a Bé d'Interés Cultural (BIC). Precisament estos informes van impedir que s'aprovara.

Així, un dictamen del Consell Valencià de Cultura (CVC) aprovat el 2009 afirma textualment que “en el cas de la modalitat del 'bou embolat', resulta manifest el fet que l'animal és sotmés a un dolor innecessari. Una reforma de la pràctica tradicional implicaria la supressió del 'bou embolat' i la seua substitució per un tipus d'activitat sense boles de foc o amb la substitució de l'animal per representacions d'animals, tot i que el CVC és conscient de la gran presència que està tenint en els últims anys (al voltant del 80 % de les festes)”.

Per la seua banda, l'informe de la Universitat de València afirma que quant a la protecció de la integritat de l'animal, esta és “absolutament impossible” en les corregudes de bous, atesa l'existència del terç de piques, les banderilles i el sacrifici: “Però també en la majoria de modalitats del bou al carrer es donen pautes d'actuació que produeixen patiment a l'animal, més clarament presents en el 'bou embolat'. La violència sacrificial i, per tant, el maltractament i la tortura són un element indissoluble de la festa que, des d'una perspectiva contemporània, no pot ser inclosa en una declaració de bé patrimonial immaterial, per molt gran que siga l'arrelament històric i la implantació social”.

Crítiques del Col·legi de Veterinaris

Sobre el nou decret, el Consell Valencià de Col·legis Veterinaris (CVCV) considera que “està lluny de complir amb l'objectiu, recollit en el mateix preàmbul de la norma, de garantir el benestar animal”. Després d'analitzar només l'articulat referit als veterinaris, l'entitat considera que s'ha perdut “una oportunitat històrica” per avançar en este terreny i homologar la regulació autonòmica valenciana a les de la resta del país.

En totes elles —llevat del cas de Navarra— sí que es valora i està regulat el paper d'estos professionals. “La reforma d'este decret, segons la mateixa Generalitat, es va promoure per reforçar la seguretat de les persones i el benestar animal; per això resulta tan complicat d'entendre que la contractació del veterinari, que és l'únic professional específicament format per valorar el benestar del protagonista de la festa —el bou de lídia—, continue sent potestativa dels promotors de festejos, en quasi totes les seues modalitats”, assenyala al respecte Herminia González-Albo, representant del CVCV en la Comissió de Festejos Taurins Tradicionals.

Amb tot, han reconegut que hi ha “algunes novetats introduïdes en esta matèria que el mateix CVCV valora com a positives”. És el cas del reconeixement de les funcions d'assessor del servei veterinari que, per primera vegada, recull el text. Però el CVCV considera que este avanç queda diluït pel fet de no incloure l'obligatorietat de la seua contractació i de no reconéixer estes funcions en totes les modalitats.

Prohibit l'ús del telèfon mòbil

El Reglament de Festes Taurines Tradicionals estableix, a més, l'increment de l'altura dels barrots de les barreres verticals, que es fixa en dos metres en comptes dels 1,90 metres actuals, amb un període transitori d'adequació de sis anys.

En l'apartat de les prohibicions, inclou supòsits com ara no permetre a les persones participants l'ús de telèfons mòbils o aparells de gravació audiovisual quan impliquen un risc o perill per a elles mateixes o per a tercers, o la utilització de calçat inadequat que dificulte el desplaçament.

L'objectiu de les noves mesures contemplades en este nou marc reglamentari és reforçar el control i la seguretat tant de les plataformes destinades al públic participant com de les graderies des de les quals es presencien estos espectacles taurins.

Així mateix, també actualitza els mitjans sanitaris i les condicions dels corrals i torils. Pel que fa a este últim assumpte, es determinen les condicions necessàries per a assegurar el repòs i el benestar dels animals, com ara comptar amb les dimensions adequades, disposar de presa d'aigua o estar en zones cobertes i a l'ombra, o amb elements de protecció davant la insolació.

També es recull la presència del servei veterinari de guàrdia i la contractació voluntària d'estos professionals per part dels municipis. D'altra banda, el decret regula expressament la suspensió de festes davant fenòmens meteorològics adversos, com ara pluges o episodis de calor extrema.