La portada de mañana
Acceder
España vive una huelga general inédita por la vivienda y sueldos dignos
El PP se lanza con todo contra la huelga por la vivienda
Opinión - 'Por qué se ha llegado a la huelga', por Neus Tomàs

El programa del PP no aclareix la condonació del deute de la dana reclamada per Pérez Llorca i oculta l'infrafinançament

elDiariocv

València —

0

“El Govern només ens ha permés endeutar-nos amb uns diners que cal tornar. Exigim que aquest crèdit es convertisca en una ajuda a fons perdut i siga un tema que s'aborde en el Consell de Política Fiscal i Financera”.

El president del Govern valencià, Juan Francisco Pérez Llorca, es va pronunciar en aquests termes el passat 15 de juny després de reunir-se amb el ministre d'Hisenda del PSOE, Arcadi España. El cap del Consell va exigir així la condonació del deute contret per a la reconstrucció de la dana a conseqüència dels préstecs de fins a 1.886 milions d'euros atorgats per l'Estat.

No obstant això, el programa electoral del PP presentat aquest dimarts —document complet al final de la informació— pel president nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo, que sí que inclou qüestions relacionades amb la riuada, no preveu res relacionat amb la condonació del deute, ni del de la dana ni de l'històric referit a l'infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana des que va caducar el model el 2014. El document només diu de manera genèrica que “les comunitats i ciutats autònomes tindran un tractament específic en cas d'emergències o grans catàstrofes, com en el cas de Ceuta o València”.

El document sí que preveu un fons d'anivellament transitori, tal com reclamava Pérez Llorca, fins que s'aprove un nou model de finançament, però no parla de comunitats infrafinançades, per la qual cosa deixa la porta oberta al fet que es puga aplicar d'una manera o una altra a totes les autonomies. Malgrat que el cap del Consell va quantificar en 1.800 milions el que aquest fons d'anivellament hauria d'aportar a les arques de la Generalitat Valenciana, el programa electoral no detalla cap quantitat.

Encara que sí que recull l'inici de la tramitació d'un nou model de finançament, tampoc especifica quines variables s'utilitzaran per a calcular les necessitats de cada autonomia —població ajustada, envelliment, dispersió, superfície, població protegida, etc.—.

En concret, el punt 100 del programa diu: “Convocarem la Conferència de Presidents a l'inici de la legislatura per a establir les bases d'un nou model de finançament autonòmic, que s'acordarà de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i es portarà a les Corts. S'aprovarà un fons d'anivellament transitori, finançat amb recursos de l'Estat, que estarà vigent fins al moment en què entre en vigor el nou sistema de finançament. El nou sistema ampliarà els recursos del conjunt de les comunitats autònomes i garantirà prou recursos per a prestar els serveis públics en condicions d'igualtat, de manera molt particular en l'àmbit de la sanitat. Les autonomies podran definir les seues pròpies polítiques tributàries dins de les seues competències i respondran de les seues despeses. L'AIReF i el Ministeri d'Hisenda participaran en l'anàlisi del model”.

La proposta del Govern a la qual es va oposar Pérez Llorca, malgrat que va ser considerada un bon punt de partida per experts i empresaris, preveia 3.669 milions d'euros addicionals per a la Comunitat Valenciana.

D'altra banda, davant la condonació d'11.000 milions de deute històric vinculat a l'infrafinançament aprovada pel Govern per a la Generalitat Valenciana, que al tancament de 2025 se situava prop dels 64.000 milions, el PP tanca la porta en el seu programa a noves condonacions. De fet, Pérez Llorca es va oposar a l'esmentada condonació.

Segons la proposta del PP, “cada comunitat autònoma respondrà del seu deute” i afegeix: “Treballarem de manera multilateral, en el Consell de Política Fiscal i Financera i amb les mateixes regles per a totes, en una reestructuració del deute de les comunitats autònomes. Retirarem de manera gradual els mecanismes extraordinaris de finançament a mesura que les comunitats recuperen la seua autonomia financera i tornen a acudir als mercats. Els mecanismes excepcionals per a situacions de crisi tindran regles prèvies, transparents i comunes per a tots. Les comunitats i ciutats autònomes tindran un tractament específic en cas d'emergències o grans catàstrofes, com en el cas de Ceuta o València”.

“El Govern arribarà el primer quan hi haja una emergència”

El programa del PP recull un apartat dedicat a la resposta davant les catàstrofes davall el títol “El Govern arribarà el primer quan hi haja una emergència”, amb clares referències a la dana amb què tracta de qüestionar la resposta del Govern.

Així, dedica quatre compromisos —del 47 al 51— a la prevenció, la gestió de les emergències i la reconstrucció posterior. Les propostes se centren a reforçar la intervenció del Govern central, crear un comandament únic per a les emergències d'abast nacional i millorar els sistemes de prevenció i resposta.

El compromís 49 afirma que “el Govern central actuarà des del primer moment, sense esperar que li ho demanen”, en al·lusió a la frase de Sánchez després de la dana quan va dir que la Generalitat Valenciana tenia tots els recursos de l'Estat a la seua disposició i que, tot i això, “si necessita més recursos, que els demane”. Des de la dreta es va manipular aquesta afirmació i es va traslladar que havia dit que “si necessiten més ajuda, que la demanen”.

Pel que fa al contingut del compromís, el PP planteja reformar el Sistema Nacional de Protecció Civil, constituir un Mecanisme Nacional de Resposta, crear un comandament únic de protecció civil i emergències, amb competències, capacitats, recursos i mitjans per a planificar i dirigir les emergències d'abast nacional i coordinar tots els mitjans de l'Estat.

“Quan la gravetat de la situació ho exigisca, el Govern podrà integrar sota una mateixa direcció els serveis de protecció civil i sanitaris, les forces de seguretat, les Forces Armades i els operadors d'infraestructures. Facilitarem la incorporació de les Forces Armades quan siga necessari per a respondre a situacions d'especial gravetat. La coordinació amb les comunitats autònomes i les entitats locals serà permanent a través de la Conferència Sectorial d'Emergències i Protecció Civil”, conclou la proposta.