Martín Pallín, magistrat emèrit del Suprem, sobre Mazón: “El TSJ valencià ha vulnerat els drets de les víctimes

José Antonio Martín Pallín ha qüestionat este dimarts la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) de no investigar l'expresident Carlos Mazón per la seua gestió de la dana del 29 d'octubre de 2024, tràgica jornada que acabà amb 234 morts. El magistrat emèrit ha participat en un debat sobre els aforaments i el dret a la tutela judicial efectiva, celebrat a l’Aula Magna de la Universitat de València i organitzat per l’Associació de Víctimes de la dana 29 d’octubre de 2024. L’acte ha comptat també amb la participació del magistrat Joaquim Bosch; l’advocada de l'acusació popular que exerceix l'associació de víctimes, Míriam Salmerón; la presidenta de l'entitat, Mariló Gradolí; i Toñi García, familiar de dues víctimes mortals.

“L'Estatut d'Autonomia atribuïx a Carlos Mazón la posició de garant i s'ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de les víctimes”, ha afirmat Martín Pallín. És a dir, el dret de les famílies a la tutela judicial efectiva, que garanteix l'accés als tribunals i una resposta judicial fonamentada, així com una investigació suficient quan les circumstàncies ho exigen. Ha defensat que, “des del punt de vista social, polític i jurídic”, hi ha elements per a considerar que la responsabilitat de la resposta a l'emergència corresponia a qui ostentava la màxima representació política de la Generalitat. Per a fonamentar-ho ha recorregut a la seua interpretació de l'article 28 de l'Estatut d'Autonomia, que estableix que el president dirigeix l'acció del Consell i coordina les seues funcions. “Em sorprén molt que s'haja posat en qüestió aquesta responsabilitat (que tenia el expresident) per mandat legal i polític”, ha assenyalat el jurista.

En la mateixa línia, l'advocada de l'associació de víctimes, ha qüestionat que l'aforament de Mazón s'haja aplicat de manera automàtica. Segons ha explicat, la prerrogativa hauria d’haver-se interpretat de manera restrictiva (en situacions estrictament justificades), atenent les circumsntàncies de cada cas concret. També ha criticat que l'expresident s'haja personat en la causa sense estar formalment investigat, una situació que ha descrit com una figura processal inexistent, la del “preinvestigat”. Circumsntància que permet Mazon gaudir dels drets processals propis del investigat. “La impunitat s'ha fet a mida de Carlos Mazón”, ha denunciat. En referencia al recurs d’empara elaborat per l’advocada Martín Pallín ha arribat a bromejar que “el director d'algun digital hauria pagat fins a mig milió d'euros”, en reconeixement de la seua qualitat jurídica.

Citant La rebel·lió dels animals, d’Orwell, ha començat la seua intervenció el magistrat Joaquim Bosch: “Tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres”. ha qüestionat el sistema d'aforaments espanyol per considerar-lo una excepció injustificada al principi d'igualtat davant de la llei. Bosch també ha qüestionat el sistema de designació dels magistrats que integren els tribunals encarregats de jutjar els aforats. Tot i reconéixer la preparació professional dels seus membres, ha advertit que el procediment de nomenament “no està dissenyat per a dificultar les ingerències partidistes”, la qual cosa pot comprometre les garanties d'independència judicial. A més a més, ha relacionat aquestes particularitats processals amb les dificultats per a investigar determinats càrrecs públics.

La representant de les víctimes Toñi García, que va perdre el marit i la filla durant les inundacions, ha criticat l'extensió dels aforaments a Espanya en comparació amb altres països europeus i ha qüestionat que determinats càrrecs públics siguen jutjats per tribunals diferents dels ordinaris. Per última, la presidenta de l'associació, Mariló Gradolí, ha insistit que les famílies no demanen “una condemna anticipada”, sinó que reivindiquen el dret a la tutela judicial efectiva i a conéixer la veritat sobre el que va ocórrer el 29 d'octubre de 2024.