Testimonis de la dana a la residència de persones majors de Paiporta: “La vaig carregar com un sac de creïlles; el que vaig viure va ser molt dur”

La jutgessa de la dana ha incorporat a la causa les declaracions testificals del passat 24 de juliol relatives a les circumstàncies de la defunció de Joaquina G., una dona dependent i enllitada que va patir la inundació a la residència de persones majors de Paiporta. L’anciana va morir posteriorment a conseqüència d’una pneumònia, segons va declarar la seua filla i consta en la documentació mèdica. La testimoni, sotmesa a tractament psicològic, va explicar davant de la jutgessa que solia acompanyar la seua mare cada vesprada, encara que el 29 d’octubre del 2024, la tràgica jornada que va acabar amb 231 morts, no va poder assistir a la seua cita diària per circumstàncies familiars.

“A mi el que m’ofega és que la pobra estava sola i que, com que hi anava cada dia, l’hauria d’haver agafada i no haver passat pel que va passar”, va lamentar la dona, segons consta en l’acta de la seua declaració, a la qual ha tingut accés elDiario.es. “Va ser un dia horrorós”, va refermar la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra, sempre empàtica amb els familiars de les víctimes, tractant d’alleugerir la dona.

Els empleats de la residència que van salvar la dona també van declarar davant de la magistrada. Sonia P. M., la responsable de cures, va relatar que, en entrar l’aigua a la residència, “hi havia molt de corrent”. La treballadora, juntament amb l’auxiliar Abilio Octavio S. M., es va jugar el tipus per a accedir a l’habitació de l’anciana enllitada, després d’haver evacuat a les plantes superiors desenes de pacients.

L’auxiliar va descriure l’habitació “tota fosca”, en la qual “només se sentia el soroll de l’aigua” i d’“objectes xocant contra la paret”.

Mentre Sonia P. M. mantenia oberta la porta, per por que l’home i l’anciana es quedaren atrapats a l’habitació, Abilio Octavio S. M., que va sentir “molta por”, va embolicar la dona dependent en un llençol —“com un tabaquet”— i la va carregar “com un sac de creïlles” per a eixir després “a contracorrent” i arribar fins a les escales.

“Una cosa molt emocionant i forta alhora”

“Quan vam arribar a l’escala, hi havia els companys i ells no sabien que ens havíem arriscat a salvar Joaquina. (...) Van començar a aplaudir perquè va ser una cosa heroica i bonica”, va dir l’home.

“Entre tots la van baixar una mica més per l’escala, la van agafar i la vam gitar en una llitera d’infermeria que hi ha allí i va passar bé la nit. La veritat és que va ser una cosa molt emocionant i forta alhora”, va assenyalar el testimoni.

La filla de la difunta va dir que donarà “les gràcies tota la vida” als rescatadors de sa mare. La seua tia nonagenària, que també vivia a la residència de Paiporta i va sobreviure a la dana, repetia sobre la terrible experiència: “Molta aigua, molt roín”.

Un dels residents, al qual només es podia moure amb una grua, va haver de ser deixat a la seua habitació, encara que va sobreviure miraculosament i va poder ser evacuat per la Guàrdia Civil a primera hora del matí següent. El testimoni Abilio Octavio S. M. va explicar que l’home tetraplègic “va estar flotant a l’habitació”. “Va ser una de les coses més impressionants”, va dir el treballador quan es va comprovar que l’home estava viu.

Els agents també van rescatar una dona aliena a la residència que s’havia refugiat en unes escales d’emergència del recinte després d’haver arribat des d’uns arbres i que tenia “les cames destrossades”.

Els dos testimonis van coincidir que l’anciana, malgrat haver romàs flotant sobre el matalàs en una habitació inundada, pràcticament no es va banyar. “Alguna cosa es banyaria, potser es va banyar els peus, és que tampoc li sé dir, però jo li dic que ella xopa com a tal no anava”, va assegurar la treballadora.

No obstant això, la filla de la víctima va declarar que una responsable de la residència li havia reconegut que la seua mare havia estat “amb l’aigua per la barbeta”.

L’experiència, en tot cas, va ser traumàtica per a tots els testimonis. A la residència de Paiporta van morir sis persones majors. “Fa dos anys que vaig a psicòlegs intentant oblidar”, va dir Sonia P. M. “El que vaig viure va ser una cosa molt, molt dura”, va manifestar, per la seua banda, l’auxiliar Abilio Octavio S. M.