El TSJ rebutja una reclamació de 8,4 milions de Ribera Salud a la Generalitat per derivacions de pacients oncològics
LLEGIR EN CASTELLÀ
Una sentència de la secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJ-CV) obri la porta que dues concessionàries sanitàries es queden sense la indemnització que reclamen a la Generalitat —un pastís valorat en un total de 45,8 milions d'euros— per les derivacions de pacients a l'Institut Valencià d'Oncologia (IVO). L'alt tribunal autonòmic ha desestimat el recurs de Ribera Salud, propietat del Grup Vivalto Santé, contra la resolució de la Conselleria de Sanitat que va desestimar les seues al·legacions sobre la reclamació amb què l'empresa sol·licitava que se li perdonaren els 8,4 milions assumits pels comptes autonòmics per les derivacions a l'IVO entre els exercicis 2012 i 2018 al departament de salut d'Alzira. La sentència, que no és ferma, resol el primer dels nou litigis que mantenen Ribera Salud i Sanitas amb la Generalitat per la derivació de pacients a l'IVO, una fundació privada vinculada a la família de Manuel Llombart, exconseller del PP de Sanitat.
Es tracta d'un escenari complex de caràcter triangular. El model de sanitat privatitzada del PP valencià, pioner a Espanya, establia les condicions econòmiques de la concessió en cada àrea en funció de la càpita (el resultat de multiplicar la prima per persona per la població total protegida), la denominada facturació intercentres i una tercera partida corresponent a l'incentiu per l'estalvi en la prestació farmacèutica mitjançant recepta. La facturació intercentres comprén l'assistència especialitzada a la població protegida que es factura primer al concessionari i, de manera recíproca en una segona fase, a la Conselleria de Sanitat.
No obstant això, en matèria de derivacions oncològiques entrava en joc un tercer actor: l'IVO, com a proveïdor privat amb el qual la Generalitat també manté relacions contractuals. La Conselleria de Sanitat i l'IVO van signar un acord per a l'atenció oncològica al qual les concessionàries dels departaments de salut es podien adherir, una opció que Ribera Salud va declinar.
Així, en el període objecte del litigi, en què l'empresa ostentava la concessió del departament de salut d'Alzira (entre 2012 i 2018), la fundació privada va tractar pacients oncològics d'aquesta àrea, bé per derivació o bé per lliure elecció (fins a 2015, la lliure elecció era únicament interdepartamental i limitada a determinades especialitats, entre les quals no figurava l'oncologia).
L'anterior batalla judicial de l'IVO
Abans de 2012, l'impagament per part de l'Administració autonòmica a l'IVO dels tractaments prestats als pacients de departaments de salut gestionats per concessionàries privades va motivar que la fundació de la família de Manuel Llombart interposara un recurs per a reclamar els imports corresponents als exercicis 2009, 2010 i 2011.
El 2014, mentre Llombart era precisament conseller de Sanitat del Consell d'Alberto Fabra, el Jutjat Contenciós Administratiu número 6 de València va estimar el recurs de l'IVO i va condemnar la Generalitat a assumir el cost dels tractaments oncològics. És a dir, va obligar el departament autonòmic dirigit per Llombart a pagar a la fundació de la seua pròpia família.
En el marc del mateix procediment, la secció cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ-CV va concloure dos anys més tard, el 2016, que l'Administració autonòmica estava obligada a pagar en la mesura que mantenia una relació jurídica amb l'IVO que era “determinant” de la prestació sanitària de què havien gaudit els pacients de l'àrea de salut d'Alzira, tot i que la fundació oncològica i Ribera Salud “no mantenien cap relació entre elles”.
La sentència distingia entre els pacients atesos en virtut de l'exercici del seu dret de lliure elecció (amb les corresponents quantitats que havien de ser abonades per l'Administració a l'IVO i, en una segona fase, mitjançant la “pertinent acció de repetició”, per Ribera Salud a la Conselleria de Sanitat) i els que havien sigut atesos per derivacions de la mateixa concessionària, que havien de ser satisfetes directament a l'IVO.
El canvi de criteri del TSJ-CV
No obstant això, el TSJ-CV ha modificat el seu criteri. La qual cosa s'explica perquè aquella sentència de la mateixa sala i secció, dictada fa una dècada, comptava amb un vot particular d'Edilberto Narbón (al qual es va adherir la magistrada Rosario Vidal) que considerava que la Generalitat havia d'abonar la totalitat de les factures reclamades per l'IVO, fora quin fora el motiu que originara la prestació, “tant la lliure elecció del pacient com la derivació efectuada per la concessionària”.
“Plantejada de nou aquesta qüestió en el present procediment, per raó de la diferent composició de la secció que el resol, modifiquem el nostre criteri en el sentit de convertir en majoritària la postura del vot particular emés en aquella sentència (...)”, afirma la resolució del passat 30 de juny, de la qual ha sigut ponent la magistrada Rosario Vidal.
La sentència, que Ribera Salud estudia recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem, destaca que l'empresa va acceptar “formalment” —en un document del 31 de gener de 2025 signat per l'aleshores president, Alberto de Rosa, la CEO, Elisa Tarazona, i la directora financera, Sonia Hernández— el compromís d'acceptar l'abonament del saldo de 16,6 milions d'euros per derivacions oncològiques a l'IVO en relació amb els departaments de salut d'Alzira, Dénia, Torrevieja i Elx-Crevillent, tot reservant-se, això no obstant, el dret d'exercir les accions legals que considerara oportunes en defensa dels seus interessos.
D'aquest import total de 16,6 milions d'euros, la quantia corresponent al departament de salut d'Alzira ascendia a 8,4 milions, que havia assumit inicialment la Generalitat. La sentència del TSJ-CV es pronuncia, específicament, sobre la reclamació d'aquest import, a l'espera de la resolució dels altres huit procediments, que també inclouen Sanitas com a recurrent (en relació amb una quantia total de 29,2 milions d'euros).
La sentència alerta del perill del “doble pagament”
El pagament dels 45,8 milions per part de Ribera Salud i Sanitas es va executar després de l'informe del Tribunal de Comptes, del qual va informar aquest diari, que qüestionava l'abonament per part de la Generalitat Valenciana de les derivacions reclamades per l'IVO, en considerar que hauria pagat dues vegades pel mateix servei.
Les dues empreses van sol·licitar com a mesura cautelar que se les eximira del pagament fins que es resolguera el recurs, una opció que els va ser denegada. La recent sentència del TSJ-CV aplana el camí per a descartar el conjunt de les reclamacions de les dues empreses de la sanitat privada.
El TSJ-CV també sosté que Ribera Salud, representada per la lletrada Rosa Vidal, del despatx Broseta Abogados, ni tan sols “ha acreditat la incorrecció de la xifra prèviament acceptada”, en referència a l'import de 16,6 milions d'euros ressenyat en l'informe signat per l'expresident de l'empresa, que va ser destituït pocs mesos després, després de 28 anys al capdavant del grup sanitari.
La resolució, coincidint amb la tesi de la Conselleria de Sanitat, avala que la Generalitat actua, per a l'abonament de les assistències oncològiques, com una mera “intermediària”, perquè no existeix cap vincle contractual entre l'IVO i Ribera Salud, titular de la concessió. “Es tracta de quantitats prèviament satisfetes per la Generalitat per a reclamar-les posteriorment a la concessionària (...)”, recorda la sentència.
“Procedir d'una altra manera, havent-se prestat l'assistència, implicaria no sols un doble pagament per part de l'Administració, sinó també un enriquiment injust per a la concessionària”, conclou el TSJ-CV.