La crisi de l’habitatge porta persones sense llar a dormir als cementeris d’Eivissa entre nínxols i làpides

La solemnitat del cementeri de Sant Jordi (Eivissa) guarda, just abans que caigui la nit, una cosa de particular: en un dels nínxols buits hi ha diverses pertinences. No rams de flors, ni fotos, ni altres records per vetllar pel més enllà d’un ésser estimat. Sinó objectes d’higiene, d’abric i els quatre estris bàsics que qualsevol ésser humà necessita per sobreviure en el món terrenal. En un pla inferior, més avall, encara més, arran de terra, hi ha una persona dormint. Estirada sobre la superfície freda d’aquest cementeri eivissenc. No és l’única. La falta d’habitatge ha obligat alguns ciutadans, alguns d’ells treballadors, a cercar-se la vida per poder passar la nit tranquils, lluny de la persecució de l’administració.

Primer, el paisatge pitiús es va veure esquitxat de furgonetes i caravanes —a mesura que augmentaven els preus de l’habitatge, també ho feia el nombre de vehicles on vivien temporers i també funcionaris als voltants de la ciutat d’Eivissa i altres punts de la pitiusa—; després, es van anar creant assentaments on van proliferar els infrahabitatges. Tot això va donar pas —ja començada una imatge de barraquisme a l’illa del luxe— a la preocupació institucional i als desallotjaments, que des del 2024 han estat pràcticament incessants.

Ara, les persones sense llar s’han multiplicat al territori insular, fins i tot algunes d’elles ocupant un lloc de feina, fins a fregar les 200, segons dades de Càritas. El silenci sepulcral és perfecte per entrar en fase REM. Aquí, en aquest cementeri municipal, tot és estàtic. No hi ha més disturbis que el d’algun familiar o amic que s’acosta a netejar i vetllar per les restes dels que un dia van ser.

Són ells, així com els veïns, els que s’han inquietat davant la situació que ciutadans que no poden comptar amb un bé bàsic com el de l’habitatge carreguin els seus telèfons mòbils i decideixin ocupar per dormir un lloc de respecte als difunts com és el cementeri.

Mesures de tancament per “seguretat”

La realitat és que, de moment, ningú els ha ofert, a cap dels afectats a Eivissa (ni Balears) pel problema habitacional, una solució real. El mercat immobiliari balear continua a l’alça —amb un creixement sostingut des de l’any 2015, segons dades del portal immobiliari Idealista—, cada vegada més tensionat i obert a l’especulació. Sense cap tipus de limitació a la compra d’habitatge per part de persones no residents i amb un escàs parc d’habitatge públic.

L’Ajuntament de Sant Josep —municipi on es troba el cementeri on s’ha donat aquesta situació— ha assegurat després de ser consultat per elDiario.es que totes les persones que així ho han acceptat estan sent ateses pels Serveis Socials i que s’està actuant segons els procediments establerts, tot i que no han especificat quins.

Ho ha fet després d’implementar mesures de seguretat per controlar l’obertura i el tancament de diverses instal·lacions i garantir el que han considerat el seu “ús correcte”. Així succeeix cada dia des que l’equip de govern municipal va tenir coneixement de la situació: un vigilant s’acosta a l’accés a les nou de la nit i tanca amb clau per garantir el bon descans dels morts. Dotze hores més tard acudeix per fer just el contrari: obrir la porta a l’immòbil regne de l’infern i dels cels.

L'Ajuntament de Sant Josep ha pres mesures: un vigilant s'acosta a l'accés del cementiri a les nou de la nit i tira el forrellat per a garantir el bon descans dels morts. Assegura que les persones que abans dormien en el cementiri estan ateses per Serveis Socials

La mesura afecta els cementeris de Sant Jordi i de Sant Francesc, així com les pistes de Can Raspalls i el poliesportiu de Can Burgos, on també hi havia fins ara persones sense llar que hi passaven la nit. En el primer d’aquests espais públics dormia Manolo [nom fictici per a aquest reportatge], un ciutadà d’edat avançada que feia temps que estava “en situació de carrer”, han explicat des de Càritas Diocesana, que l’atenia des del seu servei d’acollida.

L’objectiu: “Cercar-se la vida”

Era un impasse mentre es determinava la sort de trobar un lloc en una residència, que finalment, gràcies al treball de l’organització sense ànim de lucre juntament amb els Serveis Socials municipals, ha pogut aconseguir. “Mentrestant, se cercava la vida com podia”, apunten des de Càritas. Aclareixen que la mesura no ha estat una resposta [institucional], sinó que ha coincidit en el temps. És difícil, d’altra banda, fer un seguiment de “totes les persones en aquesta situació”, afegeixen des de Creu Roja.

Altres de les persones sense llar no opten per recursos habitacionals semblants. Una resident de Sant Josep assegura a elDiario.es que pel carrer, al nucli poblacional, no han vist gent patir aquest desemparament: “Ara fa temps que vivim al camp, però cada matí baixam al poble i no hem percebut res fora del que és normal”.

A Sant Jordi, però, en caure la nit, es pot observar com algunes persones s’arraulen embolicades amb mantes i cobertes amb dessuadores —la imminent arribada de la tardor— en bancs i zones verdes properes al cementeri, l’Església i a un supermercat als afores de la localitat on, en un terreny adjacent, es va produir el 2024 el desallotjament d’un centenar de treballadors d’origen sahrauí.

A Sant Jordi, a boca de nit, es pot observar com algunes persones s'arrauleixen embolicades en mantes i cobertes amb dessuadores -la imminent arribada de la tardor- en bancs i zones verdes pròximes al cementiri, l'Església i a un supermercat

El passat agost, en sessió plenària, l’Ajuntament va avalar el desmantellament dels 150 infrahabitatges i va recordar que “no es toleraran assentaments il·legals” al municipi. Sant Josep és, juntament amb l’anell perifèric de la ciutat d’Eivissa, la zona on més assentaments s’han desmantellat els darrers anys. El desallotjament més recent es va produir a la estructura abandonada d’un complex hoteler a mig construir a Punta Xinxó, a la badia, on s’havien instal·lat un centenar de persones sense sostre.

Algunes d’elles es van traslladar després de l’actuació policial a un antic mercat hippy, també abandonat, molt a prop d’allà. A més, en un altre terreny a vint minuts a peu i proper a la costa que alberga hotels cada vegada més enfocats al turisme de luxe, existeix un altre assentament de barraques format per una desena de temporers provinents del Sàhara Occidental. Això indica el que tothom ja sap, que el problema habitacional no s’extingeix: només es mou.

De moment, Sant Josep és l’únic terme municipal que ha vist com persones sense llar utilitzaven els seus cementeris per passar-hi la nit. Cap dels quatre ajuntaments restants ha tingut constància, almenys fins ara, d’una situació similar, tal com han confirmat a elDiario.es.

No és, això sí, l’únic que persegueix els assentaments. Sense anar més lluny, aquest darrer mes la Policia de Sant Antoni ha desmantellat tres nuclis de barraques en àrees rústiques i naturals del territori de la seva competència i, en el que va d’any, els agents —que compten amb drons per vigilar zones de difícil accés— han interposat 41 sancions relacionades amb acampades, caravanes i autocaravanes utilitzades com a habitatge.

Un de cada cinc treballadors: en risc d'exclusió 

A Balears, un 34,2% de les persones sense llar es troben en aquesta tessitura per problemes relacionats amb l’habitatge, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). D’aquest percentatge total, un 20,1% es van trobar en aquest escenari crític després de ser desnonats, un 3,6% perquè se’ls va acabar el contracte de lloguer que tenien fins aleshores i el 10,5% restant perquè no van poder continuar pagant l’allotjament.

A Balears, un 34,2% de les persones sense llar es troben en aquesta tessitura per problemes relacionats amb l’habitatge, segons dades de l’INE. A més, un de cada cinc treballadors està en risc d’exclusió social

A l’arxipèlag, un de cada cinc treballadors està en risc d’exclusió social: 223.000 ciutadans residents, segons dades recents recollides a l’Informe FOESSA sobre Exclusió i Desenvolupament Social a les Illes Balears. Això significa que, tot i ocupar un lloc de feina actiu, no poden costejar-se el nivell de vida de les illes i estan atrapats, per contra, en processos de vulnerabilitat.

De fet, un estudi recent realitzat per dos economistes i presentat aquesta setmana a Eivissa mostra que el folgat creixement del Producte Interior Brut (PIB) de les Pitiüses no es tradueix en un major benestar ni renda per càpita per a la població. La conclusió es recull a l’informe Fènix —elaborat pel doctor en Economia de la Universitat de Barcelona (UB) Miquel Puig i el catedràtic en Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Guillem López—, que extrapola els resultats obtinguts d’analitzar la realitat turística a Catalunya a les illes, on s’agreugen.

Moltes persones viuen amb el just i gairebé tot està marcat pel tema de l’habitatge. Per desgràcia, a l’‘illa del luxe’, la bretxa entre els qui més i menys tenen cada dia és major: la classe mitjana cada vegada toca més dimensions de l’exclusió

L’increment de la població a l’arxipèlag repercuteix en un col·lapse dels serveis públics –perquè hi ha una part d’aquesta que no contribueix als mateixos o hi contribueix molt poc– i en un encariment de l’habitatge que ho dificulta o pràcticament ho impossibilita, recull l’anàlisi.

A dia d’avui, Càritas Diocesana atén dues mil persones en els seus diferents programes. “Moltes d’elles viuen amb el just i gairebé tot està marcat pel tema de l’habitatge”, lamenta Gustavo Gómez, coordinador de l’organització a l’illa. “També hi ha qui cerca millorar la seva ocupabilitat i persones migrants que volen aprendre l’idioma per facilitar-ne la integració”, continua. “Però, per desgràcia, a l’‘illa del luxe’, la bretxa entre els qui més i menys tenen cada dia és major: la classe mitjana cada vegada toca més dimensions de l’exclusió”.