Els estrangers paguen gairebé el doble que els residents per un habitatge a Balears
LLEGIR EN CASTELLÀ
Els compradors estrangers paguen de mitjana 548.000 euros per un habitatge a Balears, enfront dels 304.000 euros que desembutxaquen els nacionals. La diferència, d'uns 244.000 euros, equival a un preu un 80% superior i reflecteix la distància entre els dos principals perfils de compradors en un mercat residencial que acumula un dèficit estimat de 17.000 habitatges respecte del creixement de la població durant el darrer quart de segle.
Així ho recull l'Observatori de l'Habitatge de les Balears (OHIB), presentat per la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat. L'organisme constata que la població de les Illes va augmentar un 46,3% entre 2000 i 2025, mentre que el parc residencial va créixer un 31,5%. El desajust arriba al 14,7%, encara que el seu impacte varia de manera notable entre territoris: el dèficit estimat arriba al 54,3% a Formentera, al 43,2% a Eivissa, a l'11,4% a Mallorca i al 8,4% a Menorca.
El director general d'Habitatge i Arquitectura, José Francisco Reynés, ha matisat que aquestes xifres són una estimació i que “no tenen per què coincidir amb la demanda real” d'habitatge a cada illa.
La diferència entre compradors nacionals i estrangers també es reflecteix en l'evolució de les operacions. Des del 2023, les compravendes realitzades per espanyols han augmentat gairebé un 31%, mentre que les protagonitzades per estrangers han crescut un 34,2%. A més, el perfil del comprador canvia segons el territori: als municipis costaners predominen els compradors estrangers, mentre que als municipis de l'interior són majoritaris els nacionals.
La dada adquireix especial rellevància en un mercat en què el preu dels habitatges anunciats als portals immobiliaris se situa molt per sobre de l'import efectiu de les operacions. Segons les dades presentades per la Conselleria, plataformes com Idealista situaven el 2025 el preu mitjà d'oferta en 5.224 euros per metre quadrat. Els registradors de la propietat, tanmateix, calculaven un preu real de 3.988 euros, mentre que l'OHIB el situava en 3.782 euros.
La diferència entre el preu anunciat i el preu estimat per l'Observatori arriba així al 38%. Reynés ha demanat “molta prudència” a l'hora d'utilitzar les dades dels portals immobiliaris, ja que es tracta de preus d'oferta i no necessàriament de l'import final de les compravendes.
El desfasament és encara més gran en alguns municipis. A Formentera arriba al 49,3%; a Palma, al 42,4%; a Maó, al 35,5%, i a Eivissa i Ciutadella supera el 31%.
L'habitatge turístic ocupa el 4,2% del parc residencial
L'Observatori també analitza l'evolució de l'habitatge destinat al lloguer turístic. Aquest parc va créixer un 132% entre 2015 i 2022, fins a assolir gairebé 26.500 habitatges. En els darrers tres anys se n'han eliminat 349, la qual cosa suposa un descens de l'1,3% sobre el total.
Malgrat aquesta reducció, els habitatges d'ús turístic encara representen el 4,2% del parc residencial de les Balears. A això s'hi suma el descens del 12,6% en el nombre d'anuncis d'habitatges turístics a les plataformes, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).
“Les polítiques públiques han de focalitzar els esforços a detectar i sancionar els habitatges turístics il·legals, i reconduir el lloguer turístic cap al lloguer residencial”, ha defensat Reynés.
Un parc residencial envellit
Balears comptava el 2025 amb gairebé 619.000 habitatges, dels quals el 66% eren plurifamiliars. Mallorca concentrava prop de 480.000 habitatges; Eivissa, uns 75.500; Menorca, prop de 59.000, i Formentera, al voltant de 5.000.
La superfície mitjana dels habitatges plurifamiliars se situa en 128 metres quadrats, enfront dels 263 metres quadrats dels unifamiliars. La mitjana conjunta assoleix els 164 metres quadrats.
L'OHIB alerta així mateix de l'envelliment del parc residencial. El 56,5% dels edificis residencials va ser construït abans de la primera normativa energètica. A més, dels 175.677 certificats energètics registrats en aquests edificis, el 83,4% té una qualificació E, F o G.
Reynés ha assenyalat que els programes de rehabilitació energètica finançats amb fons Next Generation “han de tenir continuïtat durant els pròxims anys” per actualitzar un parc residencial “molt envellit”.
El Govern descarta declarar zones tensionades
L'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) disposa de més de 10.000 habitatges amb preus assequibles dins del conjunt del parc residencial de l'arxipèlag. Entre els demandants, gairebé la meitat es decanta per la compra d'habitatge públic, mentre que el 36,8% prefereix el lloguer i el 14,5% no mostra una preferència concreta.
Menorca és l'illa on més demandants opten pel lloguer, amb un 62,1%. A la resta, aquesta opció se situa per sota del 40%. A Mallorca, Eivissa i Formentera, la preferència per la compra ronda el 50%, mentre que a Menorca no arriba al 30%.
El conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, José Luis Mateo, ha defensat l'Observatori com “un instrument essencial per encertar en polítiques d'habitatge a curt, mitjà i llarg termini”. Mateo ha assegurat que l'Ibavi continuarà recopilant dades per orientar les futures decisions de l'Executiu autonòmic.
El conseller també ha insistit que el Govern “no adoptarà” la declaració de zones tensionades prevista en la legislació estatal d'habitatge. Al seu parer, aquesta mesura està “fracassant” als territoris on s'ha aplicat. “No és insubmissió ni desobediència”, ha conclòs.
“Generarem més habitatge assequible per a la gent d'aquí”, ha assegurat Mateo.