Sobreviure entre les ruïnes d’un vell mercat ‘hippie’: l’èxode dels treballadors que sostenen l'Eivissa del luxe
LLEGIR EN CASTELLÀ
El cor de la zona turística de Cala de Bou té, des de fa anys, un halo fantasmagòric. La decadència d’aquest tram del litoral sud-oest de l’illa d’Eivissa ha estat progressiva: bars i negocis van anar abaixant la persiana quan un altre model turístic, menys vinculat al turisme de masses i de famílies, va començar a triomfar. L’antic terreny que acollia el Gorila Hippy Market n’és un símbol. Aquesta sensació de declivi no abandona el barri, que fa tot just tres setmanes va viure el desallotjament d’una desena de treballadors que malvivien en una estructura abandonada i plena de grafits, que ja forma part del paisatge ruïnós de Punta Xinxó.
Es tracta d’un terreny que va servir d’allotjament a més d’un centenar de treballadors de la indústria turística i que s’ha posat a la venda per 35 milions d’euros -a través d’un portal immobiliari digital- mentre que la mercantil Cala Xinxó S.L. litiga amb l’Ajuntament per obtenir la llicència que li permeti acabar de construir l’hotel. La societat ha declinat fer declaracions sobre la situació de l’edifici o el procés judicial. D’altra banda, una desena dels desallotjats de Punta Xinxó han migrat ara a l’espai de 10.000 metres quadrats que fins fa deu anys constituïa una atracció turística, encara que de curta vida.
En un matí enganxós d’agost, dos d’ells resen sobre unes estoretes que han estès a terra. No arriben a la mitja dotzena, tot i que al migdia és probable que la majoria siguin als seus llocs de treball. Aquest diari ha intentat parlar amb alguns per preguntar-los per la situació en què viuen. Tanmateix, prefereixen no fer cap comentari al respecte, al·legant que es tracta d’una propietat privada. Es mostren visiblement nerviosos i molestos pel fet d’estar, una vegada més, en el focus mediàtic, ja que cada vegada que es desmantella un assentament se’n construeix un altre perquè la qüestió de fons -la crisi residencial- continua sense resoldre’s.
Una veïna de la zona, que prefereix no ser identificada, explica que a l’antic mercadet hippie hi viuen una vintena de persones i que les primeres van començar a arribar-hi fa uns quatre mesos, abans del desallotjament de Punta Xinxó. Afirma que no hi ha problemes de convivència, ni de cap altre tipus, amb els residents. El problema, assenyala, és que el recinte funciona des de fa anys com a abocador il·legal.
Els desallotjats que viuen en un antic mercadet
“Sí, són d’origen senegalès, van entrar quan van desallotjar l’hotel de Punta Xinxó, però no donen problemes”, assenyala una treballadora d’un establiment de records dels voltants, sense aprofundir gaire en la qüestió. El juliol del 2013, i durant només uns anys, el recinte va començar a funcionar com a mercadet hippie, després que la mercantil Fifty, S.L. obtingués els permisos municipals per explotar a la parcel·la un bar-restaurant, un cafè-concert, una sala de festes sense atraccions i dos locals destinats a la venda de productes artesanals. Tanmateix, fa una dècada que a la propietat s’hi acumulen vehicles abandonats, materials i altres objectes pesants que han portat els veïns, preocupats, a denunciar la situació a través de la Línia Verda de l’Ajuntament de Sant Josep.
Chris Langley, que fa més de quatre dècades que resideix a Cala de Bou, a Sant Josep de sa Talaia, creu que l’Ajuntament -per resoldre la situació de Punta Xinxó i del Gorila Hippy Market- podria “adquirir ambdues propietats a preu de mercat utilitzant fons europeus i estatals”. “Així se solucionaria el problema d’arrel i es podrien crear instal·lacions públiques i zones verdes”, afegeix a aquest diari. En aquest sentit, considera que la crisi d’habitatge dels treballadors de temporada es podria mitigar si l’Ajuntament cedís sòl públic de la seva propietat “per crear espais de convivència i llogar habitacions a un preu mínim” d’uns 300 euros.
Chris Langley, veí de Cala de Bou, considera que la crisi d’habitatge dels treballadors de temporada es podria mitigar si l’Ajuntament cedís sòl públic de la seva propietat “per crear espais de convivència i llogar habitacions a un preu mínim” d’uns 300 euros
“Com a mesura d’emergència, es podrien instal·lar mòduls prefabricats amb habitacions individuals, cuina comunitària, banys i una sala comuna”, sosté aquest veí, que opina que l’Ajuntament només hauria d’aportar el terreny i comptar amb el suport de l’IBAVI -Institut Balear de l’Habitatge, que depèn del Govern- per finançar la instal·lació “aprofitant els fons europeus o els plans autonòmics que ja existeixen per a habitatge”.
L’alcalde parla d’“alberg il·legal”
L’alcalde de Sant Josep, Vicent Roig, explica, en declaracions a elDiario.es, que en el passat alguns dels treballadors van demanar ajuda econòmica per abandonar l’illa, i que l’Ajuntament els la va proporcionar. Així respon quan se li pregunta si els Serveis Socials de l’Ajuntament han facilitat algun tipus de prestació als desallotjats de l’hotel de Punta Xinxó, alguns dels quals han acabat a l’antic mercadet hippie. A més, aclareix que no es tracta de persones sense recursos i que el consistori fa el que pot en funció de les competències que té -i entre les quals no hi ha l’habitatge-. “Tothom té feina, tothom té ingressos”, afirma sobre el perfil dels residents.
D’altra banda, nega que el que està passant al Gorila Hippy Market sigui un nou assentament de barraques, sinó que probablement es tracta d’un “alberg il·legal”. “No hi ha un assentament: hi ha una persona que s’està aprofitant d’una situació que tenim avui dia d’escassetat d’habitatge”, afirma. Roig explica que han parlat amb els nous ocupants de l’espai i que tots els han comunicat que “estan pagant un lloguer, de manera que crec que el que s’està fent és aprofitar una circumstància”. “Si no és així, ens agradaria que la propietat desallotgés aquesta zona”.
No hi ha un assentament: hi ha una persona que s’està aprofitant d’una situació que tenim avui dia d’escassetat d’habitatge
En aquest sentit, argumenta que estan actuant per dues vies: la urbanística i la d’activitats. Aquesta última via és la que permetria desallotjar el recinte en cas que estigui funcionant com a alberg il·legal, aclareix l’alcalde. El propietari ha dit que els residents disposen fins i tot de dutxes, així com de diferents espais, afegeix Roig, en referència a unes declaracions fetes al Periódico de Ibiza y Formentera.
Així mateix, l’alcalde opina que els mateixos empresaris del sector turístic, a vegades, intenten mitigar la crisi d’habitatge oferint allotjament als seus treballadors. “És important tenir-ho en compte”, assegura, i afegeix que alguns d’aquests treballadors amb qui han parlat reconeixen que els han ofert llogar habitacions per un preu d’entre 300 i 400 euros al mes. “Qui rebutja o no vol aquestes opcions crec que no té cabuda a l’illa en aquest moment”, conclou Roig.
Acampats en un bosc
A poc més d’un quilòmetre d’aquesta zona s’ha format un petit assentament de barraques, a la zona costanera entre Cala de Bou i Port des Torrent. Una treballadora d’una botiga explica que a la zona hi viuen treballadors sahrauís, però que això ja passava abans del desallotjament de l’hotel abandonat de Punta Xinxó.
Ahmed té vint anys i fa tot just tres dies que ha arribat a Eivissa per començar una temporada més treballant en el sector de l’hostaleria. Durant els pròxims mesos atendrà els clients del buffet de l’Ibiza Gran Hotel, un dels establiments de luxe de Marina Botafoc, mentre dorm en una tenda de campanya al costat d’una quinzena més de treballadors del mateix origen, en aquesta zona boscosa propera a Port des Torrent.
Ahmed té vint anys i fa tot just tres dies que ha arribat a Eivissa per començar una temporada més treballant en el sector de l’hostaleria. Durant els pròxims mesos atendrà els clients del bufet de l’Ibiza Gran Hotel, un dels establiments de luxe de Marina Botafoc, mentre ell dorm en una tenda de campanya al costat d’una quinzena més de treballadors sahrauís
Ve d’Elx i a l’octubre, quan acabi l’estiu, tornarà a la seva terra. És un dels centenars de treballadors procedents del Sàhara Occidental que, segons explica, han arribat els darrers anys a l’illa per treballar principalment en el sector de l’hostaleria i que ara es troben amb una temporada més en què l’allotjament s’ha convertit en un problema.
No és la primera vegada que aquest jove sahrauí es trasllada per treballar a la Pitiüsa. Des de fa uns anys torna per ocupar el seu lloc de treball als voltants de l’anomenada ‘milla d’or’ d’Eivissa, per la concentració de negocis i urbanitzacions de luxe. Al bosc on s’han instal·lat, fa temps que els empleats dels negocis dels voltants són testimonis que hi ha persones vivint-hi. La responsable d’un restaurant proper assegura que viuen en furgonetes i tendes de campanya, tot i que sense molestar els veïns.
Ahmed confessa que podria accedir a una de les habitacions que els ofereixen a l’establiment hoteler on treballa per uns 400 euros mensuals, però també explica que aquest import, al cap dels mesos, és «molts diners». Totes les persones allotjades en aquesta parcel·la de pins i savines, en habitatges precaris construïts amb lones i tendes de campanya, tenen la necessitat d’estalviar per, quan tornin a casa, ajudar les seves famílies.
Una illa sense lloc per als seus treballadors
Anteriorment, els temporers d’origen sahrauí solien establir-se en uns terrenys situats a sa Carroca -a prop de Sant Jordi de ses Salines, al terme municipal de Sant Josep- i en els situats just darrere de la ITV del Recinte Firal, a la perifèria de Vila (com es coneix la ciutat d’Eivissa). Però les actuacions dels equips de govern per fer desaparèixer la imatge de barraquisme dels municipis que governen han provocat que el sector més precari de la població busqués altres alternatives. Una precarietat que els ha portat a viure en condicions infames per la manca d’habitatge, malgrat la demanda de mà d’obra a la indústria turística.
Pel que sembla, el petit assentament de barraques del carrer de Conca ja existia abans que l’Ajuntament de Sant Josep desallotgés, a finals de juliol, l’esquelet en ruïnes del que podria haver estat un complex hoteler de luxe a Punta Xinxó. L’ocupació de la construcció sí que va generar malestar i queixes entre els veïns i els propietaris i treballadors dels comerços contigus per les males olors que desprenia el terreny.
El petit assentament de barraques del carrer de Conca ja existia abans que l’Ajuntament de Sant Josep desallotgés, a finals de juliol, l’esquelet en ruïnes del que podria haver estat un complex hoteler de luxe a Punta Xinxó
Van ser les persones que hi vivien les que es van anar traslladant cap a la propietat privada del Gorila Hippy Market després de sentir els tambors del desallotjament, en un espai on al llarg dels anys s’han intentat desenvolupar diversos projectes empresarials sense que cap arribés a quallar.
L’actual propietari del terreny ja protestava el 2021 perquè no entenia les queixes dels veïns i assegurava que netejava el terreny “un cop al mes”, segons declaracions al Periódico de Ibiza y Formentera. Entre els seus plans hi havia de construir-hi un Parc Hotel, per al qual va començar a tramitar els permisos necessaris amb l’Ajuntament, tot i que va reconèixer que vendre el terreny també era una opció que tenia sobre la taula. El propietari ha declinat fer valoracions per a aquest reportatge.
Pel que fa a la presència de turismes abandonats, l’empresari va culpar un antic empleat que s’encarregava de cuidar les instal·lacions, segons publicava el mateix mitjà local. Fins i tot va arribar a acusar aquest treballador de cobrar diners “a esquena seva”, motiu pel qual va acabar acomiadant-lo i pel qual alguns dels vehicles es van quedar a la propietat. En aquell moment, ja hi havia persones vivint a l’espai que la figura de King Kong, que donava nom a l’extint mercadet, continua presidint. Pel que fa als residents, el propietari va assegurar que n’estava “plenament al corrent” i va especificar que es tractava d’empleats seus que cuidaven la zona davant de possibles ocupacions o robatoris.
Durant anys, els projectes per donar un ús a la finca han topat amb les queixes dels veïns d’una de les urbanitzacions contigües, segons fonts properes a empresaris de la zona. L’alcalde de Sant Josep assegura que la propietat estaria llogant l’espai als assentats, la majoria d’origen senegalès, perquè hi visquin. En cas que no fos així, demana al propietari que desallotgi el recinte.
Durant anys, els projectes per donar un ús a la finca han topat amb les queixes dels veïns d’una de les urbanitzacions contigües. L’alcalde de Sant Josep assegura que la propietat estaria llogant l’espai als assentats perquè hi visquin. En cas que no fos així, demana al propietari que desallotgi el recinte
Assenyala, així mateix, que “la falta de col·laboració” dels propietaris dels terrenys facilita que aquests assentaments es mantinguin en el temps. Una situació que també atribueix a Paquita ‘Marsan’, la casera dels famosos, i propietària dels terrenys boscosos de Port des Torrent a través d’una de les seves societats. Així, l’alcalde considera necessari que les administracions, les empreses i els propietaris dels terrenys col·laborin per evitar que les persones expulsades d’un assentament acabin ocupant-ne un altre. Tant el Gorila Hippy Market com el terreny boscós del carrer de Conca són dos dels punts on s’ha reproduït aquesta situació. Paquita ‘Marsan’ no ha respost a les preguntes d’aquest diari sobre quina és la situació del terreny del carrer de Conca.
Però més enllà de les situacions particulars de cadascú, el desallotjament judicial d’un assentament és, en molts casos, l’avantsala de l’ocupació d’un altre, perquè les causes estructurals -l’escassetat d’habitatge i els preus elevats del lloguer- que empenyen les persones a viure en condicions de precarietat residencial es mantenen intactes. En els darrers anys, especialment després de la pandèmia, s’ha produït un fenomen nou a Eivissa: la proliferació d’assentaments de barraques. Els assentaments de l’illa comparteixen una mateixa contradicció: en un lloc on cada vegada més espais es transformen per atraure inversions i visitants amb un alt poder adquisitiu, les persones que treballen i sostenen l’economia local tenen cada vegada més dificultats per trobar un lloc digne on viure.