Les dades oficials contradiuen el Govern valencià: l'ocupació de les places per a menors migrants està al 60% i no al 180%

La Comunitat Valenciana acollia, a 31 d'agost de 2026, un total de 1.152 xiquets, xiquetes i adolescents migrants no acompanyats, segons els registres de dades oficials. Aquesta xifra representa una proporció d'un menor per cada 5.000 habitants al territori valencià. D'acord amb la capacitat ordinària aprovada pel Consell de Ministres el passat 29 de juny, davall les directrius del Reial decret llei 2/2025 per a la garantia de l'interés superior de la infància davant de contingències migratòries extraordinàries, la xarxa pública valenciana hauria de comptar amb 1.903 places estructurals. D'aquesta manera, l'ocupació actual del sistema se situa en el 60% de la seua capacitat ordinària, una xifra allunyada dels relats de sobresaturació del 180% argumentats pel Consell de Pérez Llorca.

L'evolució del sistema reflecteix un creixement moderat en els últims mesos. A començaments de 2025, abans de l'entrada en vigor del Reial decret llei 2/2025, la Comunitat Valenciana acollia 1.017 menors migrants no acompanyats. En el transcurs d'un any i mig, el nombre de xiquets i xiquetes davall la tutela autonòmica s'ha incrementat únicament en 135 persones.

Segons fonts de l'Executiu central, aquestes xifres demostren que l'aplicació del mecanisme d'acollida vinculant i solidària aprovat l'any passat a penes ha tingut incidència sobre la capacitat del sistema valencià. I afigen que, per al finançament d'aquestes places, el Govern d'Espanya va entregar l'any passat a la Generalitat fons extraordinaris per un import de 7.414.575 euros, als quals se suma una assignació addicional de 2.601.726 euros en aquest exercici.

Des del Ministeri de Joventut i Infància defensen que la solidaritat amb la ciutat autònoma de Ceuta exigeix el compromís actiu de les comunitats autònomes, competents en exclusiva en la protecció de menors. Fonts del departament ministerial sostenen que la via per a articular el trasllat és la firma de convenis bilaterals per a la derivació de xiquets i xiquetes de les instal·lacions ceutines. “El cas de Navarra ha demostrat que, amb voluntat política, és molt senzill”, assenyalen des del Ministeri, i recorden l'obligació de dotar correctament els sistemes públics per a disposar de les places fixades en la capacitat ordinària, evitar “informacions falses” a l'opinió pública i dimensionar els recursos en lloc d'aplicar reduccions fiscals a les rendes més altes.

Aquesta discrepància en el ball de xifres es produeix en un escenari de creixent tensió política entre les dos administracions. El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, ha afirmat aquest mateix divendres que no existeix “cap comunicació oficial” per part del Govern central i ha insistit que les instal·lacions públiques estan “al 180 %” de la seua capacitat, per la qual cosa descarta la recepció de més menors. Consultada per elDiario.es, la Conselleria de Serveis Socials, responsable de l'acollida de menors migrants, s'ha remés a les paraules de Barrachina d'aquest mateix divendres: “Res a afegir”.

En els mateixos termes es va expressar fa uns dies el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, qui va reiterar el seu rebuig frontal al trasllat des de Ceuta després de qualificar l'entrada de migrants a finals de juliol com una “invasió” i defensar el retorn immediat dels xiquets als seus països d'origen davall la premissa que “els xiquets on millor estan és amb els seus pares”.