Darrere la tomba perduda del rei Jaume IV en un convent desaparegut de Sòria: “Tenim 50.000 escenaris possibles”

“A l'il·lustre infant Jaume, el nostre fill primogènit legítim i natural, nomenem i volem que sigui el nostre hereu universal”. Amb aquestes paraules —Inclitum infantem Jacobum, filium nostrum primogenitum legitimum et naturalem instituimus [...] nostrum universalem heredem, en el llatí del document— el monarca Jaume III va deixar escrit en el seu testament qui l'havia de succeir al capdavant del regne de Mallorca. Era el 7 d'agost de 1349. Amb prou feines dos mesos i mig després, el monarca moria a la batalla de Llucmajor i aquell hereu, un nen d'onze anys que havia resultat greument ferit en el mateix enfrontament, començava una vida marcada pel captiveri, la fugida, la guerra i una obsessió que mai no arribaria a complir: recuperar el regne perdut pel seu pare. Sis segles més tard, l'enigma sobre el lloc del seu enterrament podria resoldre's.

Segons la investigació dirigida per un equip de professionals de l'illa, Jaume IV podria estar enterrat al subsòl d'un solar de Sòria on antigament s'aixecaven un convent franciscà i la capella de la Concepció. Després de 25 anys d'estudis preliminars, allà començarà el pròxim 15 de setembre una campanya arqueològica que s'allargarà fins al 30 de setembre. L'equip estarà format per tres arqueòlegs i un tècnic auxiliar. Al capdavant de la coordinació històrica hi ha Gabriel Ensenyat, mentre que la direcció arqueològica recau en Helena Inglada. L'objectiu sembla senzill de formular i considerablement més difícil d'executar: trobar una tomba desapareguda dins d'una capella desapareguda que pertanyia, al seu torn, a un convent desaparegut.

L'objectiu sembla senzill de formular i considerablement més difícil d'executar: trobar una tomba desapareguda dins d'una capella desapareguda que pertanyia, al seu torn, a un convent desaparegut

La campanya arqueològica de Sòria podria reobrir l'últim capítol del regne de Mallorca, la història del qual se sol donar per acabada el 25 d'octubre de 1349, quan Jaume III va morir derrotat a Llucmajor en el seu intent de recuperar la corona davant Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós, consolidant la reincorporació dels territoris mallorquins a la Corona d'Aragó. Però aquell monarca era, a més, l'oncle de Jaume IV, germà de la seva mare, Constança d'Aragó, i l'home que acabaria privant el seu nebot dels seus drets dinàstics. La derrota i la mort de Jaume III van acabar amb la corona independent de Mallorca, però no amb la reivindicació dels seus drets per part del seu fill, nascut a Perpinyà el 1338 i designat hereu universal pel seu pare abans d'emprendre aquella expedició.

“Fins aquí és la història que ens han explicat”, sosté l'informe elaborat per l'equip investigador. Tanmateix, continua: “falta un capítol”. Per als seus responsables, és impossible tancar definitivament la història del regne sense estudiar la trajectòria del fill de Jaume III: els seus anys de presó, les relacions que va mantenir amb el papat i la monarquia francesa, el seu matrimoni amb Joana I de Nàpols, els intents militars per recuperar els seus antics territoris i les incògnites que encara envolten la seva mort i enterrament. “Històricament, Jaume IV va quedar a l'ombra de Jaume III i sempre ha estat una figura de la nostra història força desconeguda. Poder recuperar-lo ara suposaria constatar amb els fets la hipòtesi d'una llarga investigació que ens ha portat fins als arxius de diferents parts del món”, explica a elDiario.es l'historiador Gabriel Ensenyat.

Històricament, Jaume IV va quedar a l'ombra de Jaume III i sempre ha estat una figura de la nostra història força desconeguda. Poder recuperar-lo ara suposaria constatar amb els fets la hipòtesi d'una llarga investigació que ens ha portat fins als arxius de diferents parts del món

La investigació sobre el príncep mallorquí que mai no va arribar a regnar ha estat un llarg viatge entre documents repartits per diferents parts del món. Segons Ensenyat, l'equip ha revisat “documentació de l'Arxiu del Regne de Mallorca i de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, però també materials conservats a França, Nàpols, Montferrat, el Vaticà, Anglaterra, Navarra, Simancas, Valladolid, València i Sòria”. De fet, bona part d'aquesta documentació ni tan sols estava immediatament a disposició dels investigadors. “Calia localitzar-la físicament, sol·licitar-ne reproduccions, traduir textos redactats en llatí o en altres llengües i reconstruir a partir de documents dispersos una història que havia quedat fragmentada durant segles”, detalla l'historiador.

Després de la mort del seu pare, Jaume IV va passar anys captiu a Mallorca, Xàtiva i Barcelona, on, segons la documentació estudiada pels investigadors, va arribar a dormir en una gàbia de ferro. El 1362 va aconseguir escapar i, sota protecció papal, va començar a reunir suports per recuperar la corona. Un any després es va casar amb Joana I de Nàpols i es va convertir en rei consort, però el seu matrimoni i les seves aliances no van aconseguir fer realitat els seus plans.

El 1374 va protagonitzar el seu últim intent de recuperar els territoris del seu pare. Al capdavant d'uns 6.000 homes va avançar des de Narbona pels antics dominis de la corona mallorquina i va arribar fins als voltants de Barcelona, però la manca de forces, la fam i la pesta van obligar les seves tropes a retirar-se. Greument malalt, Jaume va acabar a Sòria, on el 16 de febrer de 1375 va dictar testament i va ordenar ser enterrat a l'església de Sant Francesc.

Després de la mort del seu pare, Jaume IV va passar anys captiu. Va aconseguir escapar i, sota protecció papal, va començar a reunir suports per recuperar la corona

El testament constitueix una de les principals pistes documentals, però no l'única ni, segons la investigació d'Ensenyat, la més concloent. La referència decisiva és una crònica castellana, la de Pedro López de Ayala, que relata la mort de Jaume IV i afirma expressament que va ser enterrat al monestir de Sant Francesc de Sòria. El cronista explica, a més, que l'infant Joan, futur Joan I de Castella, “fizolo enterrar muy honradamente” en aquell monestir. A aquesta font s'hi sumen altres cròniques, entre elles la de Jean Froissart, que també recull els últims episodis de la vida del monarca mallorquí.

El testament, per la seva banda, confirma que Jaume IV volia ser enterrat a Sant Francesc, encara que no permet demostrar per si sol que el sepeli es produís allà. La investigació històrica ha seguit aquestes referències fins a l'antic convent franciscà i serà ara l'arqueologia la que haurà de determinar si la història escrita coincideix amb el que roman sota terra.

La ‘sorpresa’ mallorquina a Sòria

Després de superar la fase de documentació, els investigadors van arribar per primera vegada a Sòria, on, explica Helena Inglada, ningú esperava que hi pogués estar enterrat un hereu de la dinastia mallorquina. “Quan nosaltres vam arribar, va ser allò de: 'Ah, sí? Hi ha un rei mallorquí enterrat aquí?'”, recorda entre rialles. La documentació històrica situava l'enterrament de Jaume IV a l'església de Sant Francesc, a l'espai de l'antiga capella de la Concepció, tot i que bona part del convent havia desaparegut amb el pas dels segles. La investigació arqueològica va començar el 2008, amb una primera intervenció impulsada per la Universitat de les Illes Balears i amb el suport d'institucions de Mallorca i Castella i Lleó. Abans d'excavar, l'equip va realitzar un estudi amb georadar que va assenyalar dues grans anomalies pròximes a l'altar de l'antiga església.

Quan nosaltres vam arribar, va ser allò de: "Ah, sí? Hi ha un rei mallorquí enterrat aquí?", recorda entre rialles la investigadora mallorquina Helena Inglada sobre la seva rebuda a Sòria

Una d'elles va ser excavada el 2008 amb un objectiu encara preliminar: comprovar si el subsòl conservava potencial arqueològic. “Nosaltres anàvem a comprovar si l'espai del subsòl encara estava en condicions de ser valorat”, explica Inglada. L'excavació ho va confirmar. “Els arqueòlegs van trobar restes humanes desarticulades, probablement procedents d'enterraments de l'etapa en què el convent va funcionar com a hospital, i sota aquestes van localitzar murs de pedra, grans carreus i elements constructius compatibles amb una estructura monumental vinculada a l'antiga església, alguns amb restes de pintura”, recorda Inglada. La intervenció no va arribar fins al final de l'estratigrafia ni va permetre accedir al suposat espai funerari, però va demostrar que el subsòl no havia estat completament destruït.

La campanya va quedar així inconclusa, però va obrir la porta a noves investigacions. L'equip va sortir de Sòria amb la certesa que encara quedaven estructures per estudiar i amb la intenció de tornar-hi, tot i que la crisi econòmica, els canvis personals, les dificultats de finançament i posteriorment la pandèmia provocada per la COVID-19 van retardar el projecte. “Tot ha de quadrar molt i mai no és fàcil”, resumeix l'arqueòloga. En aquest sentit, la nova campanya porta uns dos anys de preparació i ha requerit coordinar permisos, finançament, disponibilitat de l'equip i mitjans tècnics.

L'arqueologia davant de 50.000 escenaris

La nova intervenció, finançada amb prop de 23.000 euros pel Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca, actuarà sobre uns 115 metres quadrats i ampliarà l'excavació cap a l'absis fins al mur de tancament de l'antiga capella. Els investigadors treballen amb diversos escenaris, ja que el georadar no permet confirmar l'existència d'una tomba medieval ni atribuir-la a Jaume IV. “Pot tractar-se d'una cavitat, una fossa, una estructura constructiva o fins i tot d'una alteració produïda segles després. L'antic convent va patir, a més, nombroses transformacions i episodis de destrucció, i l'església medieval va ser reformada i ampliada amb el pas del temps. Tenim 50.000 escenaris possibles”, explica Inglada. L'objectiu és comprovar fins on pot arribar la investigació, des de localitzar l'antiga capella de la Concepció i el seu possible espai funerari fins a constatar que aquest hagi desaparegut.

Pot tractar-se d'una cavitat, una fossa, una estructura constructiva o fins i tot d'una alteració produïda segles després. L'antic convent va patir, a més, nombroses transformacions i episodis de destrucció, i l'església medieval va ser reformada i ampliada amb el pas del temps. Tenim 50.000 escenaris possibles

L'estructura del lloc obliga, a més, a actuar amb cautela: un espai col·lapsat que necessités apuntalament requeriria nous mitjans i especialistes i podria quedar per a una segona fase. Tampoc no es pot donar per fet que la tomba, si existeix, romangui intacta. “No sabem què trobarem, ni en quines condicions”, adverteix Inglada. L'escenari més complicat seria trobar les restes traslladades i sense context arqueològic, “en una capsa de sabates”, com resumeix gràficament. La troballa continuaria sent rellevant, però identificar Jaume IV seria aleshores molt més difícil.

Com saber si realment és Jaume IV?

Trobar ossos medievals al lloc correcte no seria suficient per identificar Jaume IV. L'escenari ideal seria localitzar una tomba amb una inscripció o un altre element inequívoc que vinculés l'enterrament amb l'infant, encara que fins i tot en aquest cas caldria comprovar-ne el contingut. Inglada recorda que les sepultures poden haver estat obertes, reutilitzades o alterades. “Podríem aixecar la làpida i que a dins no hi hagués res”, explica. També podrien aparèixer restes barrejades, diversos individus o materials que no corresponguessin a l'enterrament original.

Si apareguessin restes susceptibles de ser atribuïdes a Jaume IV, caldria, segons Inglada, “recórrer a antropòlegs físics i paleoantropòlegs i plantejar proves com la datació mitjançant anàlisi genètica”. La comparació d'ADN amb restes atribuïdes a Jaume II i Jaume III, avi i pare de l'infant, podria aportar una evidència de parentiu especialment sòlida, tot i que s'hauria de realitzar sota condicions estrictes per evitar contaminacions. “Nosaltres no som especialistes” en aquest tipus d'anàlisis, explica Inglada, per la qual cosa qualsevol troballa obligaria a dissenyar un protocol específic, incorporar especialistes i establir un nou pressupost abans de determinar quines proves caldria realitzar.

Per a Gabriel Ensenyat, l'excavació representa la “culminació” d'una investigació que ha avançat durant anys entre els arxius i el terreny. El punt de partida és el conjunt de referències documentals que permeten reconstruir la trajectòria de Jaume IV i situar la seva mort i enterrament a Sòria, entre aquestes la crònica de Pedro López de Ayala, que assenyala expressament el monestir de Sant Francesc. El testament de Jaume IV, redactat a Sòria el 16 de febrer de 1375, aporta, a més, una referència directa sobre la seva voluntat de ser enterrat allà.

A partir d'aquestes fonts i d'altres referències localitzades en diferents arxius, els investigadors han reconstruït la trajectòria de l'infant i han pogut situar l'antic convent i la capella de la Concepció. Durant els últims 25 anys, l'equip ha reunit documentació sobre el seu captiveri, les seves aliances, el seu matrimoni amb Joana de Nàpols, les seves campanyes militars i la seva mort, amb l'objectiu de revisar també algunes hipòtesis sobre la seva biografia.

L'excavació serà així la comprovació material d'una hipòtesi construïda durant dècades. Inglada recorda que la part arqueològica pot semblar la més cridanera, però que sense el treball documental previ l'equip ni tan sols sabria on buscar. “El rotllo Jones mola”, fa broma l'arqueòloga, tot i que la veritable base del projecte és en aquells que fa anys que “a pic i pala” buiden arxius i connecten fragments d'una història dispersa.

La pregunta ara és què passarà si finalment apareixen les restes. Des del punt de vista d'Inglada, “per justícia històrica”, el monarca hauria de tornar a Mallorca, ja que aquesta va ser “la seva gran obsessió” durant tota la vida: tornar i recuperar el seu tron usurpat. Però la mateixa arqueòloga matisa que la decisió sobre el destí d'unes possibles restes no correspon a l'equip científic, sinó a les institucions, que haurien d'estudiar abans la seva conservació i identitat i després negociar-ne el trasllat i el destí entre les administracions responsables de Sòria i Mallorca. “Això és una decisió que s'haurà de prendre a nivell institucional i que, a més, s'haurà de pactar, decidir i negociar a nivell institucional”, assenyala Inglada.

'El rotllo Jones mola', fa broma l'arqueòloga Helena Inglada, tot i que la veritable base del projecte és en aquells que fa anys que "a pic i pala" buiden arxius i connecten fragments d'una història dispersa.

Durant la roda de premsa celebrada divendres passat, el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Llorenç Perelló, va remarcar que “la història encara té preguntes pendents, i la investigació és la millor eina per respondre-les”, i va defensar projectes que “des del rigor científic, contribueixen a ampliar el coneixement sobre episodis i figures cabdals del nostre passat, com és el cas de Jaume IV”. Per la seva banda, la vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Antònia Roca, va destacar que “aquest projecte és tota una oportunitat per continuar recuperant i reivindicant la història del Regne de Mallorca des del rigor científic”.

El Consell i el Govern han donat suport a una iniciativa reprès fa uns dos anys, després que la intervenció del 2008 demostrés que el subsòl conservava estructures medievals. La nova campanya començarà aviat i els arqueòlegs buscaran l'antiga església i capella per comprovar si encara existeix una tomba. L'equip sap on començar, però no què trobarà quan el subsòl deixi de ser una hipòtesi del georadar i es converteixi en una excavació. Si apareixen les restes, podria sortir a la llum l'últim vestigi material d'una dinastia que va perdre el seu regne al segle XIV i d'un home que va passar bona part de la seva vida intentant recuperar-lo. Jaume IV mai no va poder tornar a Mallorca com a rei; més de sis segles després, potser encara tingui una última oportunitat de tornar a l'illa.